Resultats de la cerca

Aquest fragment és documentat ja el 1874 al Museu Arqueològic de Tarragona, des d’on es va traslladar al Museu Paleocristià, cap al 1940 Actualment es troba al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv 3144 És de marbre blanc i fa 0,25 × 0,6 m És un fragment que conté un relleu amb la figura de sant Pere, que vesteix túnica i pallium porta un rotlle a la mà esquerra i fa el gest de beneir, i a la banda esquerra de l’escena es veu una cortina lligada El revers de la peça presenta una inscripció del segle XIV que fa referència a la dona de Bernardini d Ultinella Bernardí…

Aquest fragment de sarcòfag fou descobert vers el 1865 a Empúries, en una vinya propietat de JM Barraquer, i va passar a formar part de la seva collecció particular Durant molts anys va estar desaparegut, fins que, casualment, va ser trobat a l’inici dels anys vuitanta en un establiment d’aigües termals de Santa Coloma de Farners Llavors fou traslladat al Museu Monogràfic d’Empúries núm d’inventari 2869 Les seves mides són 0,95 × 0,48 × 0,08 m És una peça de marbre blanc de Saint-Béat amb tonalitats grisoses, datable al segle VI El fragment presenta una decoració estrigilada, disposada en…

Promogut per Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo, les despeses anaven a càrrec del mateix Casas, del drapaire enriquit Maties Ardèniz i de Manuel Girona Fou regit per Pere Romeu Installat a la medievalitzant casa Martí de Josep Puig i Cadafalch, prengué com a model cabarets parisencs com el Chat Noir S'hi feren sessions de titelles a càrrec de Julià i Juli Pi, ombres xineses, informals vetllades musicals a càrrec de Granados, Malats, Albéniz, Darío de Regoyos —que era un bon guitarrista amateur— , Manuel Llobet, etc, lectures poètiques i sobretot exposicions d’art de…

Té per objecte la recollida, l’arxiu i la classificació de materials i documents gràfics i bibliogràfics propis per a l’estudi de l’art plàstic al món hispànic, com també la conservació i difusió de la seva seu, la Casa Amatller , situada a l'anomenada Mançana de la Discòrdia  del passeig de Gràcia, construïda per Josep Puig i Cadafalch  1989-1900 a instàncies del pare de la fundadora, l’industrial xocolater Josep Amatller i Costa, el qual hi establí el domicili A diferència de la Casa Batlló i la Casa Lleó, l’interior conserva els mobles modernistes originals El 1976 fou…

Llicenciat el 1981 i doctorat el 1992 per la Universitat de Barcelona sota la direcció de Miquel Tarradell, publicà prop de 140 articles en revistes especialitzades, i collaborà en una seixantena de treballs collectius Dirigí nombroses excavacions, entre les quals les de l’amfiteatre i el circ romans de Tarragona i l’Arc de Berà en els projectes de conservació dels quals tingué una participació rellevant, i al jaciment de Túsculum Laci, a l’anomenada Villa di Tiberio Fou soci corresponent del Deutsches Archäologisches Institut de Berlín 1993, membre del consell directiu de l’Associazione…

Fragment de sarcòfag de marbre del Proconès, trobat dins el conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa a l’inici d’aquest segle Museu de Terrassa - M Llonch Aquesta peça es va trobar al conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa entre els anys 1915-20 Actualment es guarda al Museu de Terrassa, situat al castell cartoixa de Vallparadís núm d’inv 1934 El fragment fa 0,625 × 0,42 × 0,07 m i és de marbre blanc amb vetes grises Es tracta d’un fragment de sarcòfag de marbre, probablement del Proconès, amb restes de cinc figures, de les quals són ben visibles…

Aquests fragments foren trobats a la necròpoli paleocristiana de Tarragona a partir del 1927, i actualment es conserven a la reserva del Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb els núms d’inv P 425 A, P 430 B, P 427 C i 444 D Són de pedra calcària i fan 0,305 × 0,6 m A 0,86 × 0,095 m B 0,06 × 0,09 m C i 0,15 × 0,145 m D Cronològicament poden situar-se en el segon terç del segle V Aquests fragments de sarcòfag són de la mateixa tipologia que el sarcòfag dels apòstols El primer fragment mostra una figura d’apòstol sant Pere, amb el cap desgastat, de proporcions estilitzades, i amb…

Agnello, G L’architettura aragonese-catalana in Italia , Palerm, 1969 Alcolea i Gil, S El palau Moja Una contribució destacada a l’arquitectura catalana del segle XVIII , Barcelona, 1987 Aliberch, R Las casas señoriales de Barcelona , Llibreria Dalmau, Barcelona, 1944 Alomar, G Guillem Sagrera y la arquitectura gótica del siglo XV , Barcelona, 1970 Amades, J Art popular la casa , La Neotípia, Barcelona, 1938 edició facsímil a Palma de Mallorca Arxiu de Tradicions Polulars/Olañeta, 1987 Badia i Homs, J Arquitectura medieval de l’Empordà , 3 vol Girona, 1977-1981 Bassegoda i Amigó, B El…

Les falses ruïnes de Strawberry Hill 1750 i l’abadia de Fonthill 1796, a Anglaterra, en són els testimoniatges més antics, juntament amb els jardins d’Arkadia, vora Varsòvia Impulsat per la literatura de Chateaubriand i de Victor Hugo, assolí un gran predicament al principi del s XIX Arquitectes com ara Pugin, Scott, Street, Abadie i, sobretot, Viollet-le-Duc li donaren forma teòrica i pràctica A Catalunya, Josep Casademunt i Torrents, director de la classe d’arquitectura de Llotja des del 1835, inculcà l’interès per l’estudi del medievalisme als seus deixebles Elies Rogent en fou el més…

Són convocats per mitjà d’un Cartell de premis , que apareix regularment la diada de Sant Jordi de cada any des del 1915, amb algunes justificades interrupcions Els premis són de dotació, de periodicitat i de temes diversos les obres que hi aspiren han d’ésser generalment inèdites i redactades en català, bé que per a alguns premis hom accepta també obres publicades Vives, Bonsoms, Duran i Bas, Larratea, etc o escrites en altres llengües Bonsoms, Larratea, Nicolau d’Olwer, Arnau de Vilanova, etc El nom que duen respon al desig d’homenatjar alguna personalitat del camp humanístic Milà i…