Resultats de la cerca
Es mostren 1000 resultats
Parnàs
Massís
Massís muntanyós de la Grècia central, al N del golf de Corint i en els límits dels nomoí de la Fòcida, l’Èlide i la Ftiòtida.
Constituït per una gran massa calcària amb cims superiors als 2 400 m Conté jaciments de bauxita Accessible des de Delfos i particularment des d’Aràkhova, gràcies a la nova estació d’esquí A l’antiguitat la muntanya estigué consagrada a Apollo i Dionís, i, com a seu de les muses, esdevingué símbol de la poesia, materialitzat en l’aigua que, davallant dels seus cims, era recollida a Delfos a la font de Castàlia
Jixi
Ciutat
Ciutat del sheng d’Heilongjiang, Xina, a la regió del Nord-est.
Situada a l’alta vall del Muleng He, en una regió muntanyosa on abunda la fusta i diversos recursos minerals com carbó, ferro, llicorelles bituminoses, grafit, fluorita i pedra calcària, hi predomina la mineria del carbó, el qual és d’elevada qualitat, apte per a la producció de coc i per a la utilització en la indústria química Té indústria de la fusta i construcció de maquinària per a la mineria És centre ferroviari
mastaba

Cambra de la mastaba de Mereruka, a Sakkara
Arquitectura
Història
Antic tipus de tomba egípcia.
Reial en les dinasties I i II, fou només privada de la III a la VI i durant la XII És fruit de la configuració plana del terreny del Baix Egipte, que obligà a construir les tombes en lloc d’excavar-les en el ǧabal , o muntanya, com succeïa a l’Alt Egipte Malgrat els canvis que experimentà en el decurs del temps, la mastaba —mot àrab que significa ‘banc'— consta d’una substructura, excavada a terra, on es troba la cambra funerària i el sarcòfag, i d’una superestructura amb quatre costats atalussats En aquesta superestructura —de maó en la dinastia I, de reble recobert de maó en la II i III, de…
foraminífers
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels rizòpodes, quasi exclusivament marins i generalment bentònics, bé que n’hi ha formes planctòniques.
Van proveïts d’una closca calcària, que pot ésser formada per una sola cambra o per unes quantes i pot presentar una sola obertura o nombrosos foradets, pels quals surten uns rizopodis molt delicats Presenten alternança entre generacions sexuades, amb isogàmia, i asexuades Els foraminífers eren molt nombrosos a l’era terciària, i una gran part dels fons oceànics és recoberta per llurs carcasses fang de globigerines En són exemples corrents el gènere fòssil Nummulites , d’unes grans dimensions, i l’actual Globigerina
Necròpoli de la Roqueta (Serra de Daró)
Art romànic
En unes vinyes situades al vessant meridional del puig de la Roqueta sobre l’antiga riba de l’estany d’Ullastret, l’arqueòleg Miquel Oliva localitzà les restes d’una necròpoli medieval, anomenada també necròpoli del puig de Serra, en realitzar-hi algunes cales amb la intenció d’estudiar el jaciment ibèric de l’indret En la notícia publicada sobre la troballa només s’esmenta que es descobriren catorze sepultures protegides amb lloses de pedra calcària, totes les quals eren orientades de llevant a ponent
crosta
Geologia
Superfície d’uns dos metres de profunditat originada per la cimentació dels sòls de les zones àrides o semiàrides amb carbonat i sulfat de calci.
Aquesta capa calcària, sovint concrecionada, és típica de les regions de clima càlid o sec, com les del nord d’Àfrica, Egipte, Califòrnia, Mèxic, etc Els sòls amb crostes solen suportar una vegetació estèpica o arbustiva clara Les crostes són produïdes per un conjunt de processos lents i complexos, com és ara rentats verticals o oblics, pujades o precipitacions de substàncies minerals, evaporació d’aigües estancades riques en calç A les latituds temperades, les crostes són formacions pedològiques antigues, que daten dels períodes interglacials A la regió mediterrània són freqüents els sòls…
os
Anatomia animal
Parts dures de certs animals, com la placa calcària que hi ha dins la sípia.
estalactita
Fragment d’una estalactita
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Formació calcària de forma cilíndrica que penja de les fissures del sostre de les coves.
S'origina quan l’aigua que porta dissolt diòxid de carboni s’evapora, a causa dels canvis de pressió i temperatura, i el bicarbonat es transforma en carbonat càlcic i precipita formant les concrecions A l’interior de les estalactites hi ha un canal central per on circula l’aigua
caliche
Geologia
Crosta calcària, més o menys cementada, característica dels sòls de les zones àrides i semiàrides.
conca del Fucino
Llac
Conca de la Màrsica, als Abruços, Itàlia, ocupada antigament per un llac, a 669 m d’altitud sobre el nivell del mar, entre els monts Simbruini a l’W, el mont Sirente a l’E i el Velino al N.
El llac, en una regió calcària, era alimentat per nou torrents i tenia un emissari subterrani la seva extensió era variable el 1835 la màxima fou de 170 km 2 i la mínima de 135 km 2 El primer projecte de dessecació dut a terme fou el de l’emperador Claudi A l’edat mitjana esdevingué de nou un llac tancat El 1852 s’hi iniciaren nous treballs de dessecació hom hi construí un estanc de retenció i un sistema de canals de desguàs Foren obtingudes 16 500 ha de terreny fertilíssim, que hom dedica a l’agricultura canya de sucre, patates
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina