Resultats de la cerca

Hom solia emprar aquest terme com a títol, especialment en les primeres formes d’oratori, algunes cantates a dues veus, madrigals i altres composicions de caràcter tant sagrat com profà Alguns compositors aplicaren aquesta tècnica a obres corals, la més coneguda de les quals és la introducció a la Passió segons Sant Mateu , de JS Bach Hom ha emprat també aquest terme fent referència a l’alternança en una composició entre dos instruments o bé entre un instrument i l’orquestra

Concertista de fama universal, actuà a Londres, Dresden, Praga, etc La seva producció vocal comprèn oratoris, cantates i cinc òperes Adriano 1735, La clemenza di Tito 1737, Partenio 1738, Roselinda i L’errore di Salomone 1744/> Deixà també música instrumental tres colleccions de sonates per a violí i baix continu i diversos concerts El seu oncle Antonio Veracini Florència ~1659 — 1733 fou també un dels violinistes més considerats del seu temps Compongué tres oratoris i publicà tres reculls de música instrumental

Estudià a Halle i entre els anys 1820 i 1846 s’establí a Stettin, on fou professor de música, organista, director i cantor a la Jacobikirche Fou també director als festivals de Magúncia i Düsseldorf 1820-66 D’entre la seva producció destaquen les balades per a veu i piano, forma musical que contribuí a desenvolupar amb composicions com Erlkönig, Heinrich der Vogler o Tom der Reimer , algunes de les quals assoliren una notable popularitat Escrigué també oratoris, cantates i peces per a piano

Format per la seva mare, rebé consells de Liszt a París, on actuà com a intèrpret El 1848 s’establí a Peterburg i es dedicà des d’aleshores a compondre, protegit per la duquessa Helena Pavlova Fundà la Societat Russa de Música 1850 i fundà i dirigí el Conservatori de Peterburg 1862-67 i 1887-90 Deixà sis simfonies, quatre obertures per a orquestra, dues cantates, sonates per a piano és cèlebre la seva Melodia en fa per a piano, òperes Demon , 1875, oratoris Christus , 1888, etc

Estudià música a Barcelona i s’especialitzà en cant En un primer moment collaborà com a tenor solista i com a membre del cor en algunes capelles de la capital catalana A partir del 1909, i després de la Setmana Tràgica, fou contractat al Gran Teatre del Liceu, on intervingué en diverses produccions operístiques de manera pràcticament ininterrompuda fins el 1933 Compaginà les seves actuacions al teatre amb nombroses collaboracions amb l’Orfeó Català, formació amb la qual interpretà com a solista diversos oratoris i cantates al Palau de la Música Catalana

L’objectiu del cor fou l’agrupació de cantaires autòctons de Munic amb la finalitat d’interpretar les grans obres corals de JS Bach a l’església de Sant Marc de l’esmentada ciutat Aviat, però, el seu repertori s’amplià a altres autors del Barroc tardà com GF Händel i fins i tot compositors del Classicisme vienès, com WA Mozart o FJ Haydn Ha efectuat nombrosos enregistraments, i han estat especialment aplaudides per la crítica les versions de les passions i algunes cantates de Bach i dels grans oratoris händelians

Estil de cant a mig camí entre el recitatiu i l’ària Aquest terme s’usa, generalment en les òperes, oratoris i cantates, per a designar els fragments d’un recitatiu en què el compositor abandona l’estil declamat habitual per una expressió més lírica El terme aparegué a Itàlia durant la primera meitat del segle XVII Les expressions in aria , alla battuta , i el terme cavata s’usaren també en aquest sentit Händel va designar amb aquest nom algunes àries curtes Per extensió, es pot aplicar també a moviments instrumentals d’estil semblant

De família noble, s’afeccionà a la música i el 1698 estrenà ja l’òpera La moglie nemica Passà a Roma i a Gènova, on estrenà Dafni i tingué diverses aventures Cridat a Barcelona a la cort del rei arxiduc Carles III, hi representà Dafni i es féu amic de Caldara junts passaren a Viena al servei de Carles, ara emperador 1711 Per mort del seu pare esdevingué baró d’Astorga 1712 i senador de Palerm Deixà també música religiosa, com un Stabat Mater 1707 i un gran nombre de cantates de gust refinat

Noi cantor en diferents esglésies romanes 1653-56, actuà en festes aristocràtiques, primer en el cercle de Cristina de Suècia 1664, després en el dels Colonna 1665 Autor d’oratoris, d’òperes, de cantates profanes i religioses, de madrigals, sonates i simfonies, molt apreciades pels seus contemporanis, és un dels representants més importants de l’escola napolitana La seva orquestració segueix la del concerto grosso , car divideix l’orquestra en dos grups diferents Les seves aventures amoroses l’obligaren a fugir a diverses ciutats Florència, Bolonya, Torí, Roma i Gènova, on morí…

De família noble, s’afeccionà a la música i el 1698 estrenà ja l’òpera La moglie nemica Passà a Roma i a Gènova, on estrenà Dafni i sofrí diverses aventures Cridat a Barcelona a la cort del rei arxiduc Carles III, hi representà Dafni i es féu amic de Caldara junts passaren a Viena al servei de Carles, ara emperador 1711 Per mort del seu pare esdevingué baró d’Astorga 1712 i senador de Palerm Deixà també música religiosa, com un Stabat Mater 1707 i un gran nombre de cantates de gust refinat