Resultats de la cerca

La geografia Cap de comarca, Lleida 112199 h 2001 El nucli central, que li ha donat nom, és el Segrià estricte, sector situat al nord de la ciutat de Lleida fins al terme d’Alguaire, entre la clamor de Noguerola i la Noguera Ribagorçana entre aquests cursos d’aigua discorria, davallant de l’altiplà de Ratera, a Alguaire, la clamor de Segrià , documentada al segle XII La comarca actual comprèn també el pla de Lleida, a banda i banda del Segre, amb els altiplans d’Almacelles i d’Alguaire i la serra Pedregosa fins al Sas d’Almenar, límit amb la Llitera i la conca del Cinca el sector del baix…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca d’Osona amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Amb la denominació d’Osona, coneixem la comarca de la Depressió Central Catalana que comprèn quatre unitats o subcomarques ben diferenciades la Plana de Vic, el Lluçanès, el Collsacabra o Cabrerès i les Guilleries Aquesta unitat comarcal, presenta un relleu molt diferenciat, per causa de l’erosió diferencial que s’ha exercit sobre els sediments terciaris de la Depressió Aquests relleus emmarquen una plana central, zona de pas entre els Pirineus i el Vallès Oriental, que…

La geografia física Cap de comarca, Manresa El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, excavada en les argiles i les margues rogenques anomenades tapars i en els gresos de la banda oriental de la Depressió Central Catalana Una altra forma d’erosió, bastant més reduïda, és la conca de Sant Vicenç de Castellet, afaiçonada en les margues i els gresos de l’Eocè En contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 m, hi ha una perifèria de terres elevades l’alt Bages, a més de 500 m, heterogènies però força contínues A la part sud-oriental, separa el Bages…

Situació i presentació El municipi de Calaf, capital de la subcomarca de la Segarra Calafina o Alta Segarra, és el més petit del sector, després del de Sant Martí Sesgueioles, amb 9,22 km 2 , però s’hi concentra una part important de la població de la seva contrada No té pràcticament hàbitat dispers, bé que el seu àmbit s’ha anat estenent en una àrea molt àmplia fora del nucli format entorn de la vila medieval A més de la vila de Calaf, el terme comprèn la urbanització de la Pineda L’envolten pel N el gran terme de Calonge de Segarra, pel NE el de Sant Pere Sallavinera, i pel sector S els…

Situació i presentació Els límits municipals són Viver i Serrateix a l’W, Casserres, Gironella, Olvan i Sagàs al N, i Santa Maria de Merlès a l’E al S limita amb els termes bagencs de Gaià S i E i Navars S Té com a eix el Llobregat, que corre longitudinal de N a S, el qual rep al sector meridional la riera de Merola per la dreta i la riera de Merlès per l’esquerra, que constitueixen, respectivament, una bona part dels límits sud-occidental i sud-oriental del terme, i li donen forma triangular amb el vèrtex cap al S El terme comprèn, a més del cap municipal, el poble de Puig-reig, les caseries…

Situació i presentació És situat al sector septentrional de la comarca, al bell mig de la Ribera de Sió Limita al N amb els termes noguerencs d’Oliola i Artesa de Segre, a l’W amb Preixens de la Noguera i Castellserà, al S amb la Fuliola, a l’E amb Puigverd d’Agramunt i al SE amb Tornabous L’enclavament de Montclar, al NW del territori principal del municipi, confronta amb Foradada W i N, Artesa de Segre N, E i Preixens S Tradicionalment el terme tenia una extensió de 55,7 km 2 , fins que el 1970 li fou annexionat l’antic municipi de la Donzell Primer fou agregat el sector de les Puelles, el…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Conca de Barberà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Conca de Barberà és una comarca formada per dues unitats clarament diferenciades la Conca de Barberà estricta i la Baixa Segarra o Alt Gaià Té una extensió de 648,9 km 2 i limita amb les comarques de l’Urgell, la Segarra, l’Anoia, l’Alt i el Baix Camp, el Priorat i les Garrigues L’onomàstic de “Conca” fa referència a un conjunt de terres encerclades per uns relleus muntanyosos més o menys importants que la clouen per totes bandes excepte per una, que és per…

La part interior del terme, muntanyosa, comprèn bàsicament formacions mesozoiques, triàsiques i cretàcies, les quals constitueixen les muntanyes del desert de les Palmes, que s’estenen en direcció NE-SW, paralleles a la costa fins a la vall del riu Sec de Borriol, que recull les aigües del vessant de ponent L’altitud màxima és la roca Blanca 628 m alt, al límit entre Castelló, Benicàssim i Borriol, a l’extrem NE la part meridional de les muntanyes és bastant més suau el Collet i les serretes de la Magdalena no arriben als 200 m alt El glacis del piemont davalla suaument des d’una altura de…

Situació i presentació El municipi de la Sénia, de 108,41 km 2 , el tercer en extensió de la comarca, es troba al punt de contacte de la comarca del Montsià amb la del Matarranya i el Baix Maestrat, als ports de Tortosa El tossal del Rei 1356 m és el punt on coincideixen els tres antics estats de la Corona d’Aragó Termeneja pel costat del Matarranya NW amb Beseit, pel del Baix Maestrat W i S amb Fredes, la Pobla de Benifassà, Bellestar de la Tinença i Rossell, amb Ulldecona SE i Mas de Barberans E pel costat del Montsià i amb Roquetes NE i l’enclavament de la Mola de Catí N, que pertany al…

Situació i presentació El municipi d’Horta de Sant Joan, d’una extensió de 118,99 km 2 , és situat al sector meridional de la comarca, entre les comarques del Baix Ebre E i del Matarranya W, aquesta última pertanyent administrativament a l’Aragó El terme limita a l’E amb les terres de Prat de Comte i Paüls Baix Ebre, al SE amb el terme d’Alfara de Carles Baix Ebre, al SW amb el municipi d’Arnes, a l’W amb les terres de Lledó d’Algars i Arenys de Lledó, tots dos municipis de la comarca del Matarranya, i el sector septentrional limita amb Caseres i Bot El terme és constituït per un terreny…