Resultats de la cerca

Vida i obra Llicenciat en farmàcia 1854 a Barcelona i en medicina 1863 a Madrid, fou fundador 1860 i codirector de la Revista farmacéutica española  i d’ El Compilador Médico 1865, òrgan oficial de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que durant la Primera República, amb el nom de La Independencia Médica , propagà el positivisme, el racionalisme i la llibertat de pensament i d’ensenyament A Barcelona, formà part d’una societat de joves estudiants anomenada Tertulia Literaria 1855 després Círculo Instructivo, 1856, en què intervingué, dins un grup minoritari, en defensa de l’ús intern…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1869 Com a historiador i home de lletres, fou un romàntic imbuït d’un rigorós esperit metodològic de caràcter positivista Centrà les seves investigacions en l’arqueologia, la numismàtica i l’Edat Mitjana de les terres gironines, amb breus incursions en l’estudi de l’època contemporània Dugué a terme una intensa activitat amb la voluntat de collaborar en el redreçament polític i cultural de Catalunya L’activisme polític de Botet començà els darrers anys de la dècada de 1860-70 durant l’estada que feu a Barcelona per cloure els…

Fill d’ Ernesto Guerra da Cal , es llicencià al Bard College de Nova York 1969 i, des del 1972, resideix a Catalunya Doctor per les universitats de Columbia 1970, amb la tesi Estat Català The Strategies of Separation and Revolution of Catalan Radical Nationalism 1919-1933 , i Autònoma de Barcelona 1983, amb la tesi El nacionalisme radical català i la resistència a la Dictadura de Primo de Rivera, 1923-1931 , de la qual és catedràtic des del 1995 Especialitzat en l’estudi del nacionalisme radical català i ha publicat, entre altres obres, La Catalunya populista 1931-1939 1982, Francesc Macià…

Un centenar de dirigents del catalanisme no independentista de centredreta es reuneix al monestir de Poblet per plantejar noves vies per superar el conflicte actual entre Catalunya i Espanya Entre altres, hi prenen part militants destacats del PdeCAT com Marta Pascal, Lluís Recoder i Carles Campuzano Aquesta trobada ve precedida 18 de setembre per una altra en què es reuneix un grup de tendència similar que agrupa exmilitants de CDC o del PDeCAT que han format organitzacions com la Lliga Democràtica, Lliures o Convergents, amb noms com l’exconseller Germà Gordó o l’exdiputat al…

Pretenia atraure possibles militants d’ultradreta catalanista coincidint amb una temptativa de CEDADE d’aproximació al catalanisme El líder fou el pintor Josep-Anton Martí Teixidor Vitriol, provinent del nacionalisme radical exmilitant d’ERC Per contactar amb eventuals simpatitzants, CEDADE establí un acord amb el National Socialist Irish Workers Party irlandès, que facilità la seva adreça dublinesa per a rebre correspondència dels interessats en el PNSC Edità propaganda diversa i el 1980, exhaurides les seves possibilitats instrumentals, s’esllanguí gradualment A primers dels…

Fundat i dirigit per Francesc Peris i Mencheta, fou el primer diari del vespre que sortí a Barcelona Els directors foren, successivament, Julián Pérez Carrasco, Josep Palou i Garí, Enric Tubau, Enrique de Angulo, Josep Palou i Garí segona vegada, Lluís GManegat, José María Hernández Pardos, Manuel Tarín i Iglesias, Àngel Elias i Riquelme, Josep Tarín i Iglesias i Jordi Domènech i Mateu Periòdic independent, liberal i receptiu al catalanisme, aconseguí i conservà una notable audiència Tingué una àmplia nòmina de collaboradors literaris Publicà els articles de Jacint Verdaguer En…

Esquerra Republicana de Catalunya, Podem i la CUP protagonitzen un míting a la plaça de Catalunya de Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat en el qual commemoren el primer Onze de Setembre després del franquisme, el qual es va celebrar en aquest mateix lloc La convocatòria pretén homenatjar les forces catalanistes d’arrel popular que van lluitar contra el franquisme i que van ser les impulsores d’aquella mobilització L’acte aixeca malestar entre polítics i sectors del catalanisme, perquè no s’hi convida a participar ni el Partit Demòcrata Europeu Català hereu de Convergència…

Estudià a l’Escola de Bibliotecàries entre el 1935 i el 1938, on acabà amb la tesina Assaig de bibliografia d’obres poètiques catalanes publicades a Catalunya des del 1900 al 1925 A partir del 1942 treballà a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretària, lloc que ocupà fins a la seva jubilació Durant el franquisme collaborà en l’organització de moltes activitats clandestines en favor del catalanisme Entre el 1959 i el 1993 elaborà la secció mensual ""Bibliografia catalana recent'' a la revista Serra d’Or , d’intenció exhaustiva Per aquestes tasques li fou concedida, el 1983,…

Les seves figures més representatives foren Ildefons Sunyol, Jaume Carner, Joaquim Lluhí i Rissech, Santiago Gubern i Eduard Calvet Representava la línea liberal del catalanisme polític, i propugnava l’autonomia de Catalunya, el sufragi universal i l’organització política republicana, d’acord amb el seu lema “Nacionalisme, Democràcia, República” Jaume Carner en fou el primer president, amb Felip Rodés de secretari El seu portaveu fou la revista “El Poble Català”, convertida en diari el mateix 1906 Participà en les eleccions de la Solidaritat Catalana 1907 El 1910, presidit per…

Professor titular de la Universitat de Girona des del 1996, professor a l’École des Hautes Etudes en Sciences Sociales —EHESS— Ha treballat en obres collectives i ha publicat articles en revistes especialitzades nacionals i estrangeres sobre el carlisme, el catalanisme, el republicanisme, la sociabilitat i la violència política Entre les seves obres cal destacar El carlisme Sis estudis fonamentals 1993, amb Julio Aróstegui, Sociabilidades políticas en la España de la restauración el carlismo y los círculos tradicionalistas 1888-1900 1993, El carlismo dos siglos de…