Resultats de la cerca
Es mostren 446 resultats
perenne
Botànica
Dit de les fulles que viuen més d’un any i no cauen abans d’haver-se’n format unes altres de noves a la planta.
El marc geogràfic del romànic del Donasà
Mapa de les comarques del Capcir i el Donasà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Donasà, al nord de la comarca del Capcir, representa, encara actualment, un cas singular És una particularitat geogràfica, una originalitat històrica i una incongruència administrativa Des d’un punt de vista geogràfic, certament, el Donasà pertany a la conca de l’Aude i per tant es relaciona amb les comarques de la conca d’aquest riu i amb el departament del mateix nom en canvi la història l’ha convertit administrativament en una excrescència o apèndix del departament de l’…
plovisqueig
Meteorologia
Precipitació en forma de gotes petites i nombroses, de diàmetre menor de 0,5 mm, que cauen d’una boira o d’una capa baixa d’estrats.
Són indici d’estratificació estable, sense cap moviment vertical de consideració Moltes d’aquestes petites gotes poden caure per l’absència de moviments ascendents de l’aire
bananer
Bananers de Hawaii
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les musàcies, de tija subterrània o rizoma que origina una part aèria de 3 a 9 m d’alçària, constituïda per un plomall de grans fulles oblongues (més de 3 m de llarg i 60 cm d’ample), amb nervació pinnada, sovint despentinades, els pecíols de les quals, densament reunits, constitueixen el tronc, cilindroide.
El peduncle floral, procedent del rizoma, puja entre els pecíols, surt pel centre de la corona de fulles i, a causa del pes, s’inclina i penja en madurar els fruits Porta una sola inflorescència racemosa, amb flors monopètales envoltades per grans bràctees vermelloses que cauen en madurar els fruits, anomenats bananes Aquests, en forma de baia tricarpellar, són rics en midó, i, bé que en les espècies salvatges tenen llavors, no en presenten en les conreades Cada infructescència o ram porta de 6 a 15 mans, cadascuna de les quals consta de 10 a 20 bananes o dits, i pesa de 35 a 65…
ENSO
Biologia
Alteració climàtica natural de caràcter oscil·lant, que afecta l’oceà Pacífic i presenta dos extrems, un de fred conegut popularment com La Niña i un de càlid conegut com El Niño.
La situació normal al marge oriental del Pacífic equatorial consisteix en la presència en superfície d’aigües fondes més fredes i riques en elements nutritius, causades pels afloraments costaners, cosa que genera una zona de gran riquesa pesquera Alguns anys, pels volts de Nadal aquesta situació canvia, l’aigua superficial s’escalfa i l’aflorament d’aigües més riques disminueix o s’atura, de manera que les captures de peix baixen dràsticament al mateix temps cauen pluges molt intenses sobre la part occidental de l’Amèrica del Sud Aquesta alteració es coneix des de fa temps com El…
La serra de Sant Gervàs i el pui de Lleràs
La serra de Sant Gervàs es prolonga a ponent a través de les impressionants parets rocoses de Sant Cugat, que cauen vertiginosament sobre la Noguera Ribagorçana Oriol Alamany La serra de Sant Gervàs i el pui de Lleràs 25, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Entre el coll de Viu de Llevata i el de Montllobar, a cavall de les comarques de l’Alta Ribagorça i del Pallars Jussà, s’estenen un conjunt de serres complexes que separen les conques de la Noguera Pallaresa i de la Noguera Ribargoçana Entre totes elles destaquen la serra de Sant Gervàs Pala del…
asci | àscia
Que és situat en els tròpics, on dues vegades l’any al migdia els raigs del sol cauen verticalment i els cossos per tant no projecten cap ombra.
baleigs
Agronomia
Residus de palla, d’espigues, de gra sense espellofar, que cauen amb el gra en destriar-lo de la palla o que se’n separen amb la baleja.
stubborn
Fitopatologia
Malaltia del taronger de varietat nàvel, que es manifesta per un retard en el creixement dels arbres afectats, fulles curtes i erectes, que esdevenen cloròtiques i cauen fàcilment.
Els fruits afectats presenten una deformació característica i són de color rosat D’origen presumptament víric, la seva etiologia no és coneguda
Sant Fruitós d’Iravals (la Tor de Querol)
Art romànic
Situació Antiga parròquia rural que manté íntegre el seu edifici del segle XII ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Fruitós és al centre del petit poble d’Iravals, situat a l’entrada de la vall de Querol, a la riba dreta del riu d’Aravó o de Querol Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 27’ 40” N - Long 1° 53’ 39” E Des de la localitat de la Tor de Querol surt un camí que segueix la línia del ferrocarril, i després de travessar-la, a 1 km aproximadament, al costat del camí, es troba l’església de Sant Fruitós d’Iravals LICS-JCR-ERR Història La parròquia d’ Isavals és mencionada en l’acta de…