Resultats de la cerca
Es mostren 1011 resultats
La Torre Negra (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
Erigida dins la propietat del monestir de Sant Cugat el 1145, els seus primers feudataris foren els Vilanova, els quals, a mitjan segle XIII, entroncaren amb la família Laceres Posteriorment, el 1432, hom té notícia de l’establiment de la família Palou, els quals reedificaren la torre i volgueren fundar una quadra, independitzant-se del domini del monestir Aquest fet originà un llarg plet entre el cenobi i els membres de la nissaga dels Palou, el qual finalitzà al segle XVIII amb la sentència favorable a la propietat del monestir, moment en què es coneix ja com la Torre Negra a…
Pere Roca
Música
Organista i compositor català.
Entrà, essent infant, en l’Escolania de Montserrat, on rebé la primera formació musical Probablement és el mateix Pere Roca que Jaume Martí i Marvà 1600-1678 lloà com a digne deixeble de Joan Marc 1582-1658 Al monestir prengué l’hàbit el 1627 i se li confiaren diversos càrrecs de responsabilitat, entre els quals el de majordom major, tant de Montserrat com del cenobi de Sant Benet de Bages D’aquest darrer també en fou abat Introduí algunes novetats en la litúrgia exequial No es conserven obres seves, tot i que hi ha la possibilitat que algunes composicions que han arribat amb el…
Unifred II de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (~960-980/81).
Fill primogènit de Ramon III i de Garsenda de Fesenzac Governà conjuntament amb els seus germans Arnau I, Isarn I i Toda I, i amb l’ajuda de la seva mare Garsenda, si bé ell exercí una mena de primacia en el grup Sembla que en el moment de la successió hi hagué un intent de rebellió, en el qual potser participaren el vicari de Sant Esteve del Mall, Ramió, i un tal Ezó, després castigats Unifred edificà l’església de Sant Esteve del Mall i la féu consagrar el 972 El 975, en unió dels seus germans, atorgà un precepte a Alaó, cenobi al qual dotà 973, 977, 979, féu restaurar i…
Sant Andreu de Ruïtlles (Mieres)
Art romànic
Situació Vista de l’interior de l’església amb la capçalera A Martí L’església de Sant Andreu és l’antiga sufragània de la parroquial de Sant Pere de Mieres i centra un petit disseminat que es troba uns 2 km vers migjorn d’aquella població Mapa 259M781 Situació 31TDG706612 Per anar-hi, cal agafar la carretera de Banyoles a Mieres En arribar al poble i abans de passar el pont, cal girar a mà esquerra i travessar el veïnat, al final del qual una carretera que passa pel mig dels camps i després s’endinsa a la vall regada pel torrent de Ruïtlles porta a un punt, a 1 km, a la banda dreta del qual…
Convent de la Mercè o de Santa Caterina (Tortosa)
Art romànic
Es desconeix la data exacta i el lloc inicial d’establiment dels religiosos mercedaris a Tortosa Segons uns autors fou l’any 1230, mentre que altres apunten a una data posterior al 1244 Sigui com sigui, el cas és que l’any 1250 el bisbe i el capítol donaren als frares mercedaris una capella i un cementiri als afores de la ciutat, propers al convent de Sant Francesc, segons un document conservat a l’Arxiu Capitular Aquesta ubicació la confirmen i precisen Els Costums de Tortosa i un document de l’any 1340 que fa referència a la casa dels frares de Santa Caterina Pensem que l’edifici devia ser…
Sant Victorià d’Assan
Monestir
Monestir i antiga quadra del municipi d’El Pueyo de Araguás, a la Fova de Terrantona, al sector de Sobrarb a l’esquerra del Cinca, vinculat al comtat de Ribagorça i, fins al començament del s XIV, a Catalunya.
Fou fundat al principi del s XI El nou cenobi pretengué ésser el continuador del vell de Sant Martí d’Assan Sota Ramir I 1035-63 esdevingué monestir de propietat reial — capella regis —, i augmentà ràpidament el seu patrimoni Amb Sanç Ramires i Pere I 1063-1104 esdevingué el més important monestir de Sobrarb i Ribagorça se li uniren les cases d’Ovarra, Taverna, Santa Justa, Sant Just i Pastor d’Orema, Barbastre i Graus Celestí III 1192-98 el supedità al bisbat de Lleida i el monestir maldà, creant diversos documents falsos que entorpeixen la seva història, per alliberar-se'n,…
Santa Maria de Colera

Vista de Santa Maria de Colera
JoMV
Església
Església romànica del municipi de Rabós (Alt Empordà).
Santa Maria de Colera és situada uns 200 m a ponent del monestir de Sant Quirze de colera Va ser la parròquia de la població que vivia escampada dins el terme del cenobi de Sant Quirc En l’acta de consagració del 1123 es parla del trasllat al monestir de Sant Quirc d’un altar dedicat a Santa Maria que es trobava a l’esglesiola fundada davant les portes del monestir És a dir, que abans del 1123 ja existia un petit temple sota l’advocació de la Mare de Déu, el qual aquest any es començà a reconstruir, i d’aquí la necessitat de traslladar-ne l’altar Interior de Santa…
Sant Agustí d’Eixaders (Belianes)
Art romànic
El despoblat d’Eixaders es troba a 310 m d’altitud a l’est del canal d’Urgell, a tocar del riu Corb Es conserven encara algunes parets i pedres d’arcs enderrocats de l’antic temple La primera referència segura del lloc d’Eixaders és de l’any 1179, en què Guillem d’Anglesola i la seva esposa feren donació de dues parellades de terra situades a Eixaders al cenobi de Santa Maria de Vallbona A Eixaders, Vallbona hi establí una granja i hi ha documentats nombrosos plets entre l’abadessa de Vallbona i els Anglesola, senyors de Bellpuig, pel domini d’Eixaders Eclesiàsticament, Sant…
Santa Fe i Sant Salvador de Blancafort (Os de Balaguer)
Art romànic
Fou l’antiga parròquia del poble de Blancafort, avui negat completament per les aigües de l’embassament de Canelles L’església parroquial de Santa Fe havia estat transformada en època moderna i no restava cap vestigi del vell temple romànic que havia pertangut a la jurisdicció de l’abadia de Sant Pere d’Àger La seva dependència d’aquesta institució religiosa queda reflectida clarament a partir del segle XII en aquest sentit, la parròquia de Blancafort apareix mencionada entre els béns confirmats al cenobi d’Àger en les butlles dels anys 1162 i 1179, totes dues expedides pel papa…
Castell de Castellnou de Porquerisses o d’Albarells (Veciana)
Art romànic
Castell termenat documentat des del 1065 i posseït pels vescomtes de Barcelona, que hi sumaven, a més, algunes propietats importants, com un molí En el tombant del segle XII Ramon Ginfred era el primer castlà, seguit de Ramon Tedbald, el qual llegarà els drets a l’esposa i filla, en el testament del 1113 De fet, a mitjan segle XII ambdues castlanies eren assumides, respectivament, pels Guàrdia i els Montserrat Els primers cediren els seus drets al monestir de Montserrat el 1227, mitjançant el testament de Guillem de Guàrdia, i els segons ho feren el 1229, en canvi de 600 sous barcelonesos,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina