L’església de Sant Julià, avui dia totalment desapareguda, era situada, segons una antiga tradició, on hi ha en l’actualitat el mas d’en Rigall, vora la Ribera Ampla, entre els pobles de Palaldà i Teulís. Aquesta església fou una de les primeres cel·les monàstiques fundades pels monjos de l’abadia de Santa Maria de Vallespir (després, d’Arles); és citada en la documentació l’any 820 en un precepte de Lluís el Piados en favor del citat cenobi, pel qual li concedia la immunitat, la lliure elecció d’abat i li confirmava els béns; entre les propietats que es citen en el precepte consta l’“ecclesiam Sancti Juliani super Buciacum rivolum”.
A més d’aquesta referència documental, se sap que era sufragània de la propera parròquia de Sant Martí de Palaldà, i fins ara es desconeix per què i en quin moment va desaparèixer.