Resultats de la cerca
Es mostren 895 resultats
Vincenzo Ruffo
Música
Compositor italià.
Es formà a la catedral de Verona, probablement al costat de Biagio Marini Ordenat de sacerdot l’any 1531, entre el 1542 i el 1546 estigué al servei de la capella musical milanesa del governador, el marquès Alfonso d’Ávalos L’any 1547 retornà a Verona, on residí fins el 1563 Durant aquest temps ocupà els càrrecs de mestre de capella de l’Accademia Filarmonica 1551 i de la catedral a partir del 1554 L’any 1563 fou cridat a responsabilitzar-se del magisteri de capella de la catedral de Milà, càrrec en el qual es mantingué fins el 1572 Després del seu pas per Milà ocupà llocs menors a Pistoia,…
Josef Leopold Eybler
Música
Compositor austríac.
Després dels seus estudis amb Albrechtsberger ocupà diversos càrrecs en diferents esglésies i a la cort de Viena El 1829 fou nomenat hofkapellmeister , lloc que ocupà fins el 1833, any en què una malaltia el deixà incapacitat per a dirigir El prestigi adquirit fins aleshores com a director musical i com a compositor de nombroses obres religioses, instrumentals i teatrals quedà reflectit en una sèrie di honors que se li reteren els darrers anys de la seva vida Tingué freqüents contactes professionals i personals amb J Haydn i WA Mozart i, segons ell, fou al costat d’aquest durant la seva…
ilercavó | ilercavona
Història
Individu d’un poble preromà, ibèric, que tenia com a nucli central el curs final de l’Ebre.
Hom suposa que el límit nord amb els cossetans o cessetans era la serra de Balaguer, mentre que pel sud s’estenien fins a la Plana de Castelló, i que la serra d’Almenara els separava dels edetans Per la banda de l’interior els seus veïns més importants eren els ilergets El nom es conservà en època romana incorporat a la ciutat més important del territori, puix que Tortosa fou anomenada Iulia Ilergavonia Dertosa Fins a la fi del s III a C els texts grecollatins no són gaire clars, i alguns autors han suposat que abans d’aquesta data la zona dels ilercavons pertangué als ilergets…
Nauru 2010
Estat
Al març va tenir lloc el referèndum que havia de donar una empenta a les reformes constitucionals que proposaven, entre d’altres, l’elecció directa del president La manca de suport a la iniciativa va originar l’avançament de les eleccions legislatives, que es van celebrar a l’abril i que no van donar un resultat concloent, cosa que va mantenir el president Stephen al capdavant d’un govern provisional fins a la celebració de nous comicis La segona elecció, al juny, tampoc no va donar resultats clars, i el president va proclamar l’estat d’emergència Al novembre, el president…
Maurice Utrillo
Pintura
Pintor francès.
Postimpressionista de caràcter autodidàctic, la seva vida és bastant peculiar Era fill de la model i pintora Suzanne Valadon i d’un desconegut El 1891 prengué el nom de Maurice Utrillo, que li donà l’artista català Miquel Utrillo Rebé una educació acurada, que immediatament rebutjà, i es dedicà a rodar món Alcohòlic precoç, començà a pintar el 1902, a instàncies de la seva mare, per tal d’oblidar l’alcohol, la qual cosa no aconseguí mai Té una primera fase impressionista i una segona fase fauve Entre 1910-20 pintà els millors quadres de vistes de Montmartre, en collaboració amb la seva mare…
pel·lícula negativa
Cinematografia
Fotografia
Pel·lícula impressionada i revelada en la qual els tons foscs i clars són inversos als de la realitat que l’ha impressionada.
proboscidis

Proboscidis (elefant africà)
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Ordre de mamífers, de la subclasse dels teris, que comprèn animals de gran volum, amb les extremitats allargades i robustes i amb cinc dits, units per una membrana per formar una base sòlida i proveïts de petites peüngles.
Es caracteritzen pel fet de presentar una llarga trompa olfactiva i prènsil, formada per la fusió del nas i del llavi superior Les incisives superiors formen unes llargues defenses que creixen contínuament i que poden arribar fins a 3,5 m de llargada La pell és gruixuda i amb poc pèl Són de règim herbívor La gestació dura de 17 a 28 mesos i solament en neix una cria, que pesa al voltant de 90 kg i mesura un metre d’alçada Van en grups, dins els quals domina un mascle Els proboscidis s’originaren durant el Paleogen africà a partir d’un grup de condilartres, dels quals sorgiren les formes…
cultura ciclàdica
Prehistòria
Cultura prehistòrica de les illes Cíclades, que es desenvolupà des de la meitat del tercer mil·lenni fins vers l’any 1000 aC, en temps de les invasions dòries.
És important com a pont entre el món asiàtic del Pròxim Orient, sobretot Anatòlia, i el mediterrani Creta, la península grega i extensions cap a la Mediterrània central i occidental Cronològicament és l’equivalent de la cultura minoica a Creta i de la cultura hellàdica al continent grec A les Cíclades, els precedents neolítics no són gaire clars, i l’època de la florida correspon als temps de l’Eneolític i de l’edat del bronze Les possibilitats del comerç marítim, en el qual tingué un paper important l’obsidiana de l’illa de Melos com a matèria d’exportació per a fabricar…
País del Loira
Regió de l’W de França, al SE de Bretanya.
Comprèn els departaments del Loira Atlàntic, Maine i Loira, Mayenne, Sarthe i Vendée La capital és Nantes S'estén al vessant SE del massís Armoricà, des dels turons de Normandia, al N, fins al Marais peitaví, al S, i entre les conques de París i Aquitània Correspon a les terres del baix Loira, amb el seu afluent, el Maine Presenta un paisatge de plana ondulada amb sòls foscs, que corresponen als esquists i gresos que formen el sòcol, bé que vers l’est els afloraments sedimentaris cretacis donen uns sòls clars El clima és d’influència atlàntica Els conreus són de cereals blat i…
clarí
Música
En l’orgue, joc de la família de la trompeta, però en la tessitura de 4'.
Complement del grup de llengüeteria del pedal, al costat de la bombarda de 16’ i la trompeta de 8', el clarí també forma part dels jocs manuals de trompeteria interior, amb el ressonador proporcionat al teclat al qual és destinat Aparegué en l’orgue de l’església dels Agustins de París el 1586 L’escola orguenera castellana de mitjan segle XVII el situà, a més, horitzontalment a la façana, formant part del conjunt de la llengüeteria de batalla Normalment només a la mà dreta, amb tessitura de 8', pren el nom de clarins clars, de batalla, de campanya, alts, etc Quan és a la mà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina