Resultats de la cerca

Després de propugnar l’abstenció en el referèndum constitucional, en les eleccions legislatives de 1979 s’integrà a la coalició Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional BEAN amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional i independents En les eleccions municipals d’aquell any formà part de la coalició Bloc d’Esquerra Catalana, que presentà candidatures en 17 ajuntaments Dirigents Humbert Roma, Josep M Aluja, Joan Anton Sànchez Carreté i Josep Lluís Carod-Rovira Publicà Quadern de Discussió Desaparegué el 1979-1980 i els seus efectius es repartiren entre el BEAN i Nacionalistes d’Esquerra

Orígens i ideari Fou creat el 2004 a Madrid Liderat pel comunicador i professor de la Universidad Complutense de Madrid  Pablo Iglesias , té l’origen en el moviment dels Indignats  i basa el seu discurs en la contestació radical de l’ordre establert Sorgit en el context de la crisi econòmica que afecta sobretot els països del sud de la Unió Europea, els seus blancs més immediats són les polítiques d’austeritat imposades des del govern espanyol i l’anomenada “troica” Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional, les pràctiques corruptes desvelades al llarg d’aquests…

Durant la dècada de 1970 fou membre de grups d’extrema esquerra i participà en accions contra el sistema establert El 1980 s’uní al partit ecologista Die Grünen, pel qual fou elegit diputat al Bundestag 1980-83 En 1985-87 fou ministre de medi ambient del land de Hesse, càrrec que el convertí en el primer polític ecologista en un govern regional europeu en coalició amb el SPD El 1990 encapçalà la iniciativa reformista del partit, que l’enfrontà al sector radical, bé que els excellents resultats electorals del 1994 el confirmaren en el liderat Principal impulsor de la coalició de govern…

Prové de la coalició electoral de les forces nacionalistes d’esquerra Agrupament d’Esquerra del País Valencià, Partit Nacionalista del País Valencià i Esquerra Unida del País Valencià, formada per concórrer a les eleccions valencianes del 1983, que la situaren com a quarta força política uns 60 000 vots i arran de les quals s’inicià un procés que desembocà en la seva unificació El 1986 obtingué només 40 000 vots En les eleccions a les Corts Valencianes del 1987 es presentà en coalició amb Esquerra Unida i assoliren sis escons La coalició es trencà, però, el 1988 En les eleccions…

El nom significa, en hebreu, ‘La llar Israel’ De caràcter sionista  radical, secular i partidari de l’economia de mercat, n’és el líder i fundador Avigdor Lieberman, antic membre del Likud Concentra els seus votants entre els immigrants recents de l’antiga URSS, i defensa una postura de força en les negociacions amb els palestins, tot rebutjant el principi de ‘pau per territoris’ en favor del de ‘territoris per territoris’ incloent-hi parts dels territoris ocupats Exigeix, així mateix, un fort control sobre la població àrab israeliana En 2001-08 formà part de manera discontínua dels diversos…

Tingué l’origen en les primeres protestes ecologistes, antinuclears i antimilitaristes especialment contra les bases de l’OTAN a la República Federal d’Alemanya de la dècada de 1970 A partir de l’obtenció de representants en l’administració local, “Els Verds” Die Grünen es constituïren el 1980 com a partit d’àmbit federal, el 1982 entraren per primer cop en un parlament regional Hessen, on el 1985 formaren govern en coalició amb l’SPD i el 1983, al Bundestag A la meitat dels anys vuitanta esclataren les tensions entre els sectors “realistes” realo , representats especialment per Joschka…

Les eleccions generals celebrades a Islàndia revaliden l’hegemonia de la coalició de centredreta que des del 1995 és al govern El Partit de la Independència, del primer ministre Davíð Oddsson, aconsegueix el 40,7% dels vots i 27 escons, mentre que el seu aliat en el govern, el Partit del Progrés, n’assoleix el 18,4% i 17 escons La principal coalició de l’oposició, Esquerra Unida que integra socialistes, socialdemòcrates i la Lliga Femenina, arriba al 26,8% i 12 escons També entren al Parlament l’Aliança Verda d’Esquerres 6 escons i el Partit Liberal 2

El consell polític federal d’Izquierda Unida es reuneix per primera vegada des de les eleccions del 13 de juny, que van suposar una important davallada de la coalició El consell rebutja la dimissió del coordinador general d’IU, Julio Anguita, que accepta continuar en el càrrec sempre que els resultats electorals no condicionin un canvi en els plantejaments polítics de la coalició, i en tot cas a l’espera de la nova composició del consell, que s’ha d’aprovar el proper 20 de juliol Dels grups integrats a IU, només Tercera Vía i Espacio Alternativo han exigit la renúncia d’Anguita

Fill d’Assurnasirpal II Molt actiu en les seves empreses guerreres, el 856 derrotà Aramu, sobirà de Nairi futur Urartu A l’est, féu una campanya contra Zamua, a l’altiplà iranià El 853 envaí Síria, on derrotà Ahuni, rei arameu de Bit Adini Però sembla que fou deturat a Qarqar, davant una coalició dirigida per Hadadecer o Adad-Idri de Damasc i Acab d’Israel El 849 combaté novament la coalició síria, presidida primer per Hadadecer i després per Hazâ-el A Cilícia sotmeté 836 l’important regne de Tabal Hom li deu el famós obelisc negre , on narra les seves campanyes

Al final del 2009, el Govern va anunciar la primera mesura econòmica nascuda del pacte de coalició governamental una rebaixa fiscal de 8400 milions que beneficiaria principalment transnacionals i grans empreses, però també les famílies i les successions Però malgrat aquest promissori tret de sortida, el camí de la flamant coalició entre democratacristians i liberals no va començar amb bon peu La política nuclear, l’enquistada reforma del sistema de Seguretat Social o la insuficiència de l’ajust fiscal van esdevenir greus obstacles per al pacte de coalició També ho van ser els escàndols de…