Resultats de la cerca
Es mostren 462 resultats
V -2
Sigla de Vergeltungswaffe 2 amb què és conegut el míssil balístic alemany constituït per un coet d’un sol tram de propergol líquid dotat d’una càrrega explosiva de prop de 1 000 kg, que fou emprat al final de la Segona Guerra Mundial per al bombardeig d’Anglaterra (Londres), Bèlgica (Anvers) i d’altres objectius.
Conegut tècnicament per A-4 , cal considerar la V-2 com el primer míssil amb tecnologia contemporània fabricat en sèrie i com a precursor dels míssils espacials dels aliats Fou desenvolupat a Peenemünde a partir del 1937 sota la direcció tècnica de Wernher von Braun El primer assaig satisfactori tingué lloc a començament d’octubre del 1942, i el primer ús bèllic fou contra París, el 1944 En foren produïdes prop de 6 000 unitats Hom en conservà moltes d’intactes, i amb aquestes els nord-americans efectuaren en el període 1946-51 una sèrie de seixanta-vuit llançaments de recerca La V-2 emprava…
serpentí
Serpentí
Química
Tecnologia
Tub enroscat de forma helicoidal o doblegat en ziga-zaga, que permet de disposar d’una considerable longitud de tub en un espai relativament petit.
S’empra per a que un fluid cedeixi calor a un altre fluid com és el cas dels alambins, o bé perquè n’absorbeixi d’un altre com en els escalfadors per combustió
retrocés
Militar
Moviment cap enrere que l’expansió dels gasos de la recambra, en el moment de disparar, imprimeixen al canó d’una arma de foc, en el sentit contrari al de la sortida del projectil.
El retrocés, que hom procura de limitar amb la utilització de frens, és funció de la força dels gasos originats per la combustió, de la massa del projectil i de la massa que retrocedeix
metxa de Bickford
Militar
Metxa lenta, de seguretat, composta d’un fil de pólvora envoltat d’una cinta embreada i d’una capa de gutaperxa.
Té uns cinc millímetres de diàmetre i una velocitat de combustió d’un centímetre per minut aproximadament Sovint és emprada en pedreres i en mines i per a inflamar encebs de ginys de guerra
alt forn
Esquema d’un alt forn per a l’obtenció de ferro
© Fototeca.cat
Tecnologia
Forn de cup, d’uns 30 m d’alçària, format per dues seccions troncocòniques (la superior, anomenada cup, i la inferior, etalatge), unides per llur base més gran i emprat en la siderúrgia moderna per a l’extracció del ferro.
La zona central, més ampla, és anomenada ventre a la part inferior hi ha una zona cilíndrica formada pel gresol la part de baix i l' obra la part de dalt Al gresol hi ha dos forats, el forat per on surt l’escòria i el forat de colada , per on hom fa la colada del forn A l’obra, a uns 2,5 m del gresol, hi ha les toveres , per on hom injecta l’aire L’estructura del forn sol ésser de planxa d’acer, reforçada amb cèrcols, revestida interiorment de material refractari i proveïda d’un sistema de refredament El forn és carregat per la part superior, en capes alternatives de coc i mineral òxids de…
propulsió
Transports
Acció de traslladar, de fer avançar, especialment una embarcació, un torpede, etc, per l’aigua, una aeronau per l’aire, una astronau per l’espai extraatmosfèric, en aplicar-los una força bé mitjançant agents exteriors (el vent, els animals, el remolc, la sirga, etc, o la radiació solar), bé —en l’autopropulsió— mitjançant forces generades a l’interior del mateix vehicle, embarcació, aeronau, etc, per màquines de vapor, motors de combustió interna, motors elèctrics, coets, etc.
La propulsió és basada en la tercera llei de Newton, que estableix que a cada acció existent correspon una reacció equivalent i oposada La propulsió és referida especialment al desplaçament d’un cos al si d’un fluid, sense lliscament ni rodament del cos o d’alguna de les seves parts, amb cap superfície sòlida, i de manera particular als casos d’autopropulsió, i se centra, per tant, en el desplaçament a l’aigua, a l’atmosfera i a l’espai còsmic Segons llur relació amb el fluid al si del qual és efectuada la propulsió, els sistemes de propulsió poden ésser classificats en sistemes de propulsió…
canyaferla
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, una de les autòctones més altes, que fa de 100 a 200 cm i encara més, de tija robusta, estriada, de fulles laciniades i flors grogues disposades en umbel·les no involucrades, estèrils.
Els fruits són diaquenis quinquecarinats i lleugerament alats La tija seca ha estat emprada com a esca, a causa de la lenta combustió de la medulla Creix en marges i erms de la regió mediterrània
carbonera
Química
Pila de fusta tapada amb llenya verda, herba i terra, on era obtingut carbó vegetal, per carbonització de la fusta.
La combustió era iniciada per un forat o xemeneia situat al mig de la pila i era regulada obrint forats laterals que permetien una circulació limitada d’aire És anomenada també pila de carbó o sitja
deflector
Tecnologia
Cap dels pistons utilitzats en els motors de dos temps.
Té una forma especial que permet d’assegurar la distribució uniforme de la mescla a la cambra de combustió i evitar que le mescla surti per la lluerna d’escapament oberta al mateix temps que la d’admissió
Antoine Laurent Lavoisier
Química
Químic francès.
Membre d’una família benestant, estudià dret per seguir una tradició familiar, però la seva vocació científica es manifestà aviat amb un treball premiat per l’Académie des Sciences El seu Traité élémentaire de chimie 1789, obra fonamental, desenvolupa la teoria correcta de la combustió combinació de l’oxigen amb altres substàncies, bandeja la vella idea del flogist i fa néixer la química moderna, sota el principi de la conservació de la matèria Poc temps abans, perfeccionant experiments de Cavendish i de Priestley, havia obtingut l’"aire inflamable” i l’"aire vital” que ell anomenà hidrogen i…