Resultats de la cerca
Es mostren 1079 resultats
filactolemes
Zoologia
Subclasse de briozous que presenta el lofòfor en forma de ferradura i, sobre cadascun dels braços d’aquesta, una filera de tentacles interna i una altra d’externa.
L’obertura bucal va recoberta per una llengüeta o epistoma Habiten a les aigües dolces, on formen colònies homomorfes, algunes de les quals dotades de moviment Són hermafrodites, amb reproducció sexual i desenvolupament directe, o bé asexual, per la formació d’elements de resistència o estatoblasts Plumatella i Cristatella són comunes a les aigües dolces dels Països Catalans
principi de vinilogia
Química
Principi formulat per Fuson l’any 1935, que estableix que, A i B essent dos àtoms no metàl·lics, o dos grups funcionals directament enllaçats, la intercalació entre ells d’una o més unitats viníliques —(CH=CH)n— manté qualitativament inalterada la interrelació d’efectes electrònics entre A i B.
Les famílies de composts que responen a una fórmula general A—CH=CH n —B són anomenades sèries vinílogues , i cadascún dels elements d’aquestes famílies pot ésser anomenat, per referència al compost base A—B, com un viníleg d’aquest Aquesta característica repercuteix en un conjunt de propietats químiques comunes als elements de les sèries vinílogues
libèl·lula
Libèl·lula (Sympetrum vicinum)
Susan Elliott (CC BY-NC)
Entomologia
Nom donat als odonats pertanyents a la família dels libel·lúlids, distribuïts en uns quants gèneres, com Libellula, Orthetrum, Crocothemis i Sympetrum.
Tenen mides mitjanes, amb el cos no gaire llarg, en relació amb les ales, i són de colors no metàllics Les ales posteriors són més amples que les anteriors, i ambdues adopten una posició horitzontal quan l’animal descansa Són de vol ràpid Les espècies dels gèneres Libellula i Sympetrum són molt comunes als Països Catalans
gripau d’esperons
Herpetologia
Nom donat als amfibis anurs de l’ordre dels anomocels que pertanyen al gènere Pelobates
.
Atenyen uns 7-9 cm de llargada, tenen la pell verrucosa i presenten un fort esperó a cadascun dels metatarsos de les potes posteriors De dia habiten colgats en sòls arenosos i fangosos i surten de nit per nodrir-se N'hi ha a Europa i Àsia Les espècies Pelobates fuscus i Pelobates cultripes són comunes als Països Catalans
autooxidació
Alimentació
Alteració no enzimàtica oxidativa dels greixos insaturats amb la formació de composts carbonílics, àcids i polímers, els quals alteren les propietats sensorials físiques (viscositat, consistència, etc) dels aliments.
El mecanisme de l’autooxidació afecta els radicals, amb formació de peròxids hi intervenen l’oxigen i les radiacions, i les reaccions són catalitzades per metalls coure, ferro Suposa una de les causes més comunes de l’enranciment dels greixos Es pot controlar i impedir mitjançant additius antioxidants i reactius segrestants, desaireació o protegint els aliments de la claror
escarabat escopeter
Entomologia
Nom de diversos coleòpters de la família dels braquínids que es caracteritzen sobretot per la presència d’un aparell defensiu a l’extrem de l’abdomen, pel qual, en ésser amenaçats per algun perill, emeten un líquid corrosiu en forma de núvol blanquinós.
L’emissió del líquid va acompanyada d’un soroll peculiar, i d’aquí ve el seu nom Són escarabats de colors lluents i vius, amb el cap i el tòrax molt prims en comparació amb l’abdomen Viuen sota les pedres, sobretot als terrenys calcaris Les espècies més comunes als Països Catalans són Brachinus crepitans i Aptinus displosor
xifòfor
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels ciprinodontiformes, de la família dels pecílids, de mida petita i de color vermellós, amb l’aleta caudal en forma de ventall i els ulls grossos; l’aleta anal dels mascles té els radis anteriors modificats i perllongats en un òrgan copulador o gonopodi.
Presenten fenòmens d’inversió sexual de sexe femení a masculí quan han fresat diverses vegades Viuen a les aigües dolces de l’Amèrica Central i del Sud Les espècies més comunes són Xhelleri , el xifòfor comú , i Xmaculatus , molt apreciades com a peixos d’aquari, atesa la gran varietat de formes i de colors que poden ésser produïdes per hibridació
gastrorràgia
Patologia humana
Hemorràgia gàstrica produïda a l’interior de l’estómac per lesions dels vasos de les seves parets.
Les causes més comunes són l’úlcera de la mucosa, gastritis i càncer gàstric El signe clínic és l’anèmia aguda o crònica que es produeix per la pèrdua continuada de sang, que es manifesta per vòmits de sang o per presència de femta negra i enganxosa melena La diagnosi etiològica pot ésser feta mitjançant tècniques radiològiques o per visualització directa per fibroscòpia
Hans Hugo Bruno Selye
Metge canadenc d’origen austríac.
Professor a la Universitat de Mont-real, posà de manifest en diverses obres The Stress of Life , 1956, i altres d’anteriors, i, sobretot, Stress Without Distress , 1974 les característiques comunes de la resposta orgànica a les agressions de l’ambient descàrrega de les hormones hipofisàries ACTH i STH, hipertròfia del còrtex suprarenal, etc, síndrome coneguda amb el nom d’estrès
venèrids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, amb la closca ovoide, peu ben desenvolupat, sifons llargs, recoberts de papil·les i soldats a la base i mantell obert ventralment.
Habiten a la mar sobre fons arenosos o fangosos, gairebé colgats Inclou un gran nombre de gèneres i espècies, entre les quals destaquen l’escopinya gravada Venus verrucosa , la rossellona Vgallina , el petritxol de sang Cytherea chrone , la cloïssa Tapes decussatus , l’escopinya de llet Ttexturata i la cloïssa llisa Artemis exoleta , comunes a les aigües dels Països Catalans i comestibles