Resultats de la cerca
Es mostren 711 resultats
Anna de Santa Sabina Soler
Cristianisme
Religiosa carmelitana descalça.
Ingressà a la congregació fundada per santa Joaquima Vedruna el 1856 Hi tingué càrrecs importants i fou elegida tercera superiora general el 1891 S'esforçà a augmentar la congregació i fundà diverses cases noves Morí amb fama de santedat, i el 1940 s’introduí a Roma la seva causa de beatificació
Jean Eudes
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Ordenat sacerdot 1625, fundà la congregació femenina de les Filles de Notre-Dame-de-la-Charité 1642 i la congregació de Jésus-et-Marie 1643 per a la formació de seminaristes Fou el primer a fer una elaboració teològica de la devoció al Sagrat Cor de Jesús Fou canonitzat el 1925 La seva festa se celebra el 19 d’agost
Edmond Martène
Història
Erudit francès.
Benedictí de la congregació dels maurins, historiador de la seva congregació i de la litúrgia i editor d’una copiosíssima documentació extreta de biblioteques de França, Bèlgica i Alemanya, que ell recorregué personalment, per a l’obra Gallia Christiana , en la qual treballà set anys De les seves obres cal destacar De antiquis Ecclesiae ritibus 1700-02, en tres volums
Martí Alsina i Sevarroja
Cristianisme
Religiós claretià.
Format en contacte amb els cofundadors de la congregació, hi exercí diversos càrrecs i, finalment, el de superior general el 1906, reelegit el 1912 Teballà en la difusió de la congregació a Colòmbia, Cuba, els EUA, Gran Bretanya, Àustria i París Es preocupà de la difusió del pensament cristià, i reorganitzà la Llibreria Religiosa de Barcelona El 1920 fundà a Roma la revista especialitzada “Commentarium pro religiosis”
Francina Aina Cirer i Carbonell
Cristianisme
Monja fundadora.
De família pagesa i sense cap estudi, el 1851 fundà al seu poble una congregació de germanes de la caritat per tal de servir els malalts, instruir les nenes i ensenyar-los la doctrina El 1890 les seves monges foren incorporades, per decret del bisbe Cervera, a la Congregació de Germanes de la Caritat de Felanitx El 1989 fou beatificada per Joan Pau II
coral
Música
Himne de l’Església protestant en estrofes versificades que, a partir de la Reforma de Luter, cantava, en alemany, tota la congregació.
JS Bach Oratori de Nadal , BWV 248, I-5, coral Wie soll ich dich empfangen © Fototecacat/ Jesús Alises El naixement de la forma del coral, tal com s’entengué al moment de l’adveniment de la Reforma, no es pot explicar sense tenir en compte la immediata tradició de l’església germanoromana i la mateixa figura de M Luter En la tradició alemanya anterior a la Reforma, el terme coral choral , en alemany significava ‘cant pla’ cantus choralis i més concretament s’aplicava al moment en què es cantava a més d’una veu concentus Luter agafà gran part d’aquests himnes i els traduí i adaptà a l’…
Jaume Carnisser
Cristianisme
Darrer abat perpetu del monestir de Santes Creus, elegit el 1608.
S'oposà a la decisió reial d’imposar la congregació del Cister als monestirs catalans A causa de la seva actitud fou empresonat Refusà el càrrec de visitador de Catalunya que li havia estat ofert per la congregació i obtingué del capítol general de l’orde de poder pledejar amb Roma El resultat fou negatiu Secundà el Consell de Cent de Barcelona en diversos enfrontaments amb Felip III
Lluís Francesc Ladaria i Ferrer
Cristianisme
Jesuïta.
L’any 1966 ingressà a la Companyia de Jesús Estudià dret a la Universitat Complutense de Madrid i es doctorà en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, de la qual fou vicerector des de l’any 1986 fins al 1994 Membre de la Comissió Teològica Internacional del 1992 al 1997, en fou nomenat secretari general l’any 2004 L’any següent fou nomenat consultor de la Congregació per a la Doctrina de la Fe , i el 2008 secretari, any que fou elevat a la condició d’arquebisbe i també nomenat consultor de la Congregació per als Bisbes El 2009 fou nomenat consultor del Consell Pontifici per a la…
Francesca Romana
Cristianisme
Nom amb què és coneguda Franceschella o Ceccolella Bussa de’ Buxis de’ Leoni, religiosa italiana.
Es casà a 12 anys amb Lorenzo dei Ponziani, del qual tingué tres fills Gràcies als béns del marit, es pogué donar a una gran activitat caritativa Per ajudar els hospitals fundà 1425 la congregació de les Oblates Olivetanes de Santa Maria Nuova, dites, més tard, de Tor de'Specchi Vídua, es féu religiosa i esdevingué superiora general de la congregació Fou canonitzada el 1608 La seva festa se celebra el 9 de març
Miquel Merola
Cristianisme
Monjo cistercenc i primer abat quadriennal de Poblet (1623-27).
Fou també abat d’Escarp i visitador general de la congregació Amb ell Poblet entrà, després de llarga resistència, a la congregació de monestirs de la Corona d’Aragó decretada, el 1616, pel papa Pau V, a instàncies de Felip III, i perdé així la seva antiga autonomia No reeixí en els seus esforços per a constituir-se abat perpetu del monestir Eixugà part del deute que gravava Poblet i, el 1628, fou elegit definidor de l’orde a Catalunya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina