Resultats de la cerca

Instituït al s XII amb una funció assessora i financera, al s XV constituïa la majoria de l’autoritat política Era l’única magistratura ordinària de la república i la seva competència era absoluta Format per vuit membres, era renovat cada quatre mesos Podia nomenar comissions especialitzades de tres a cinc membres i era assistit per uns altres consells menors La constitució del 1528 el suprimí

Entronitzat per Nabucodonosor en lloc de Jeconies, que s’havia revoltat contra el domini babilònic, malgrat els consells del profeta Jeremies, es comprometé també ell en diverses coalicions contra els babilonis i finalment s’hi revoltà Nabucodonosor, aleshores, després d’apoderar-se de Jerusalem i de destruir-la 586 aC, matà els seus fills davant d’ell, li tragué els ulls i el deportà a Babilònia

Fundador del PC hongarès, atacà la república de signe democraticoburgès, proclamada per Károly, i fou empresonat Quan esclatà la revolució, establí 1919 un govern revolucionari la República dels Consells que durà 133 dies Obligat a fugir per la intervenció estrangera, que implantà un govern de tipus feixista, presidit per l’amirall Horthy, s’exilià a Moscou, on ocupà importants càrrecs al Komintern Durant la purga estalinista fou empresonat 1937 i afusellat

Impulsor de nombroses entitats culturals, com les Edicions Catalanes de París, el 1969 creà la Fundació Jaume Bofill Presidí la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat i fou director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, president dels consells d’administració de les editorials Laia i Estela i conseller d’Edicions 62 Professor de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona, impulsà l’elaboració del Diccionari jurídic català el 1986

Gentilhome de cambra del futur Ferran VII, n'esdevingué un dels confidents i l’acompanyà a l’exili El 1813 signà el tractat de Valençay amb Napoleó A l’arribada de Ferran VII a la península Ibèrica, fou nomenat secretari d’estat 1814 restablí els antics consells i la inquisició Després fou ambaixador a Londres i a Lisboa Fou director de la Real Academia Española 1814, d’on expulsà els afrancesats

El Parlament de Catalunya aprova, per unanimitat, tramitar la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme que presenten conjuntament Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP La llei comporta declarar nulles i sense cap efecte jurídic les sentències dels prop de 20000 consells de guerra sumaríssims i dels judicis polítics dictats a Catalunya durant el franquisme La proposta ha estat presentada per la Comissió de la Dignitat

Estudià a Alcalá Fou professor de matemàtiques i de meteorologia a l’observatori reial de Madrid Fou també advocat dels consells reials i alcalde del crim de l’audiència de Galícia El 1791 fou admès a l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona, on llegí un discurs sobre botànica Publicà dos tractats sobre meteorologia Madrid 1794, 1805 i una adaptació en castellà de l’obra de Montesquieu Observaciones sobre el espíritu de las leyes 1787

Era formada per tretze persones una de les quals el dirigent o instador que als regnes de València i de Mallorca es constituí com a òrgan suprem de govern, amb plenes atribucions, enfront de l’autoritat del lloctinent o governador i amb domini efectiu —en l’elecció i en el govern— sobre la generalitat, el Gran i General Consell i els consells municipals respectius Els Tretze de València foren elegits el 1520 pels caps dels oficis tenien la seva residència a la ciutat de València A imitació de la junta central, a les poblacions importants se'n constituïren, també amb el nom dels…

El ple del Senat d’Itàlia aprova la llei que vetllarà per la tutela de les llengües minoritàries que parlen un total d’1600000 italians L’anomenada “llei sobre les dotze llengües minoritàries” protegirà l’albanès, el català, l’alemany, el grec, l’eslovè, el croat, el francoprovençal, el furlà, el ladí, l’occità i el sard, que es podran fer servir en àmbits com les escoles fins a nivell mitjà, els consells comunals i les assemblees provincials

Més de 250000 jueus ortodoxos es manifesten a Jerusalem contra una sentència del Tribunal Suprem que autoritza la participació dels rabins reformistes en els consells religiosos, una decisió que entenen que afavoreix la supremacia de la llei civil i la laïcització de la societat Les dones ultraortodoxes també participen en la marxa, però sense barrejar-se amb els homes, tal com indiquen els preceptes religiosos jueus Els defensors del laïcisme convoquen una contramanifestació que aplega 60000 persones