Resultats de la cerca

En sentit estricte fa referència a les superfícies estructurals primàries, com, per exemple, els plans d’estratificació de les roques sedimentàries Sovint el terme es fa servir també per a designar estructures secundàries, provocades per processos mecànics que forcen la roca a disgregar-se o a lliscar parallelament a les superfícies relacionades amb les forces de tensió i compressió que s’originen a l’interior de la Terra Un exemple molt clar de roca de gra fi amb exfoliació notable és el de la llicorella, on les distàncies entre les diferents superfícies planes són de prop de 0,25 cm En les…

L’α -amilasa α-1-4-glucano-4-glucanohidrolasa hidrolitza enllaços α-1-4 glucosídics dels polisacàrids que contenen tres o més restes de glucosa units en configuració α-1-4 Actua sobre el midó, sobre el glucogen i sobre d’altres polisacàrids afins, trencant unions a l’atzar, transformant-los en dextrina i després en maltosa En l’espècie humana ha estat obtinguda cristallitzada del pàncrees i la saliva per la qual cosa hom l’anomena també amilasa salival o ptialina També han estat cristallitzades α-amilases del pàncrees de porc, del malt, del bacteri Bacillus subtilis i de la floridura…

Els radis de van der Waals són una conseqüència de les forces intermoleculars d’atracció i repulsió forces de van der Waals i hom els pot considerar com una mesura de la distància mínima a la qual poden apropar-se dos àtoms sense establir un enllaç covalent La determinació experimental d’aquests radis és realitzada mitjançant la difracció de raigs X, i llur valor presenta una oscillació de ±0,05 Å, segons el compost en el qual han estat determinats Els valors numèrics dels radis de van der Waals s’aproximen als dels corresponents radis iònics dels mateixos elements, atès que els àtoms en…

Des del punt de vista morfològic, el problema és semblant al de les macles i, per tant, el fenomen pot ésser definit per la llei del creixement , indicant quines arestes són paralleles a tots dos cristalls i quina és la cara comuna Hom ha observat que, en general, aquest fenomen es dóna quan hi ha una gran semblança en la forma i en les dimensions del reticle cristallí de les dues substàncies, amb un marge del 15% en la variació de les dimensions del reticle

És una forma poc usual del diamant que es trobà per primer cop l’any 1967 en les restes del meteorit Canyon Diablo, a Arizona, i que posteriorment ha estat trobat en altres meteorits, però sempre en forma de cristalls microscòpics Es postula que la seva formació té lloc en el moment de l’impacte contra la Terra dels meteorits que contenen grafit quan l’energia i la calor de l’impacte són prou alts per a transformar el grafit en diamant mantenint parcialment l’estructura hexagonal característica del grafit Té un pes específic entre 3,2 i 3,3, i se li ha mesurat una duresa en l’escala de Mohs…

Estudià la carrera a l'Escuela Especial de Ingenieros de Minas de Madrid 1927-33 i el 1959 obtingué el grau de doctor enginyer de mines per la Universitat Politècnica de Madrid El 1934 treballà sobre estructures cristallines amb Juli Palacios i, l’any següent, fou pensionat a la Victorian University, de Manchester Seguidament s’integrà a l’Escola de Mines de Madrid 1935 i un any més tard es traslladà a Alemanya gràcies a una borsa d'estudis aconseguida en un concurs internacional El 1953 fou nomenat catedràtic numerari de Geologia General a l’Escuela Superior de Ingenieros de Minas de Madrid…

És una base forta que es descompon per l’acció de l’aigua i altres dissolvents hidroxilats Hom l’obté per l’acció de l’amoníac anhidre sobre sodi fos i és emprat en la síntesi del cianur sòdic i com a base en síntesi orgànica És també conegut com a sodamida

És un corticoesteroide sintètic, molt més potent que la prednisona, emprat especialment per via oral com a antiinflamatori inespecífic en processos reumàtics i també com a antiallèrgic

Abundant com a component de les roques, és infusible i insoluble, la seva densitat oscilla entre 2,65 i 2,80, representa el paper d’àcid dins el grup dels silicats i presenta una fractura vítria Pot ésser també preparada sintèticament a partir de silicats solubles, per deshidratació i calcinació La sílice presenta una estructura polimèrica, constituïda per tetràedres de SiO 4 , els vèrtexs dels quals són ocupats pels quatre àtoms d’oxigen Es presenta en forma de cristalls incolors o pólvores cristallines blanques, inodores i insípides, insolubles en l’aigua i els àcids, excepte el fluorhídric…

Insoluble en aigua, es dissol en els àcids i àlcalis forts i en les solucions calentes d’àcid tàrtric i de bitartrat Forma el mineral anomenat valentinita Amb el nom de blanc d’antimoni és utilitzat com a pigment en la indústria de pintures, però malgrat tenir poder cobrent elevat i excellent resistència a l’exterior i ésser compatible amb lligants àcids, cada vegada és menys emprat, per raons de preu És utilitzat també com a mordent, per a opacificar esmalts blancs en la indústria del vidre, per a ignificar paper i tèxtils i en la indústria del cautxú i dels plàstics per a obtenir composts…