Resultats de la cerca

Es deixà de celebrar de l’any 1934 al 1939, ambdós inclosos, i tampoc no se celebrà els anys 1941, 1945 i 1946, ni de l’any 1950 al 1953 La competició té lloc actualment durant el mes de febrer, a l’inici de la temporada ciclista La primera volta fou guanyada per Salvador Cardona, i també n'han estat vencedors ciclistes de prestigi com Eddy Merckx 1969, Domingo Perurena 1972, José Antonio González Linares 1973, Vicent Belda 1979, Bernard Hinault 1986, Stephen Roche 1987, Melcior Mauri 1991 i 1992, Alex Zülle 1995 i 2002, Laurent Jalabert 1996 i Alexandre Vinokourov 1999 Dies…

Hom obstaculitza els participants de molt diverses maneres per tal de fer la cursa extravagant i causar hilaritat Així, en el cos de sacs , els participants corren posats dintre sacs en el cos de parells , corren de dos en dos, lligats pels braços en el cos de l’ou , corren amb les mans lligades al darrere i una cullera a la boca amb un ou al buc, que cal que no caigui en el cos de rucs , van muntats en ases amb l’albarada deslligada i posada al revés en el cos de pedres han de tirar dins els respectius cabassos una mateixa quantitat de pedres arrenglerades a terra, una a una És…

S'introduí en els Jocs Olímpics del 1960 La prova individual consta d’un recorregut de vint quilòmetres amb quatre parades per tal de poder engegar diverses sèries de trets sobre uns blancs situats entre els 100 i els 250 m i en les posicions de dempeus, agenollat i ajagut cada errada representa una penalització en temps i la victòria és per l’atleta que hagi aconseguit un temps menor El 1968 s’afegí al programa olímpic una cursa de relleus de quatre corredors per equip, cada un dels quals fa un recorregut de deu quilòmetres Des del 1958 són disputats campionats del món d’ambdues…

Història Els orígens es troben en la primera celebració de la Volta a Tarragona 1908 El primer organitzador fou el Club Esportiu Barcelona La prova s’inicià el 6 de gener de 1911 a la plaça de Sarrià de Barcelona Sebastià Masdeu en resultà guanyador Les tres primeres edicions recorrien un total d’uns 360 km en tres etapes Barcelona-Tarragona, Tarragona-Lleida i Lleida-Barcelona El 1912 guanyà Josep Magdalena La prova visqué una primera interrupció el 1914 a causa de la Primera Guerra Mundial El 1920 tornà a l’activitat amb la Unió Velocipèdica Espanyola antecessora de la Federació Espanyola…

Arribà a Catalunya al final dels noranta i el 2005 s’organitzà la primera cursa a Sant Llorenç Savall Des del 2007, la Federació Catalana d’Esports d’Hivern organitza la Lliga Catalana de Canicròs amb la collaboració de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, la Unió Catalana Esportiva de Clubs d’Agility posterior Federació Catalana d’Agility i la Federació Catalana d’Atletisme Aquesta competició engloba diverses curses, coorganitzades cadascuna per diferents clubs, entre les quals s’inclou el Campionat de Catalunya

Fou introduïda en els Jocs Olímpics del 1896, tot i que la distància moderna de les maratons s’establí en els Jocs Olímpics de Londres del 1908 i representa la distància des del castell reial de Windsor fins a l’estadi de White City El nom fa allusió a la cursa que, segons la tradició, feu un soldat atenès fins a Atenes —que caigué mort immediatament després d’haver acomplert la seva missió— per a anunciar la victòria sobre l’exèrcit persa en la batalla que havia tingut lloc a Marató A Catalunya, el 30 de gener de 1910 se celebrà la primera marató de l’Estat espanyol Tingué lloc…

El descens, d’estil lliure i on el contacte és habitual, discorre per una pista amb bamps, clots, canvis de rasant i revolts peraltats, d’una distància aproximada d’1 km Prèviament a la cursa es disputen contrarellotges individuals per a escollir els 32 esquiadors més ràpids 16 en categoria femenina Els esquiadors classificats participen en les curses d’esquí cros eliminatòries Els primers de cada cursa es classifiquen per a les successives rondes fins a arribar a la ronda final Aquesta pràctica és considerada com una especialitat de l’esquí artístic i acrobàtic per…

El primer tractat del final del s XVII, d’autor desconegut, escrit en prosa i en vers, fa referència únicament al toreig a peu representa el declivi del toreig a cavall, a causa del progressiu abandó de l’aristocràcia, que tradicionalment el practicava, i de la preponderància creixent de les actuacions a peu, originàriament secundàries i reservades als patges, però que acabaren per esdevenir el centre de l’espectacle Es tracta d’un recull d’exercicis, tècniques i consells per a enfrontar-se amb el toro durant la correguda, considerada no pas com un art, sinó simplement com un esport, però ja…