Resultats de la cerca
Es mostren 617 resultats
Campionat Internacional d’Esports d’Hivern
Esquí
Competició d’esquí celebrada anualment a la vall de Núria durant el primer terç del segle XX.
El 1912 la Fédération des Sociétés Pyrénéistes confià a la Secció d’Esports de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya l’organització dels Campionats Internacionals d’Esports de Neu, que posteriorment canvià la denominació El 9 de febrer de 1912, una doble caravana es dirigí a la collada de Toses des de Ribes de Freser i Puigcerdà, però el mal temps es girà en contra i només es pogueren dur a terme les proves d’esquí de fons per a guies francesos i la carrera d’aficionats La falta de neu obligà a suspendre les curses que s’havien de celebrar a Ribes de Freser, el 1913 i el 1914 També s…
Valielles
Història
Antiga quadra del municipi de Montmajor (Berguedà), que forma un enclavament (3,20 km2) entre els termes de Guixers i de Navès, al Solsonès.
Comprèn la vall de Valielles que davalla de la serra de Busa i que la serra dels Bastets separa de l’alta vall de Lord, la vall de l’aigua de Valls, tributària de l’aigua d’Ora, per la dreta, al monestir de Sant Pere de Graudescales, que s’alça just al límit de l’antiga quadra, a la dreta del Cardener, a la sortida de l' estret de Valielles , que s’inicia aigua avall de Llinars de l’Aiguadora aigua amunt d’aquest congost, l’aigua d’Ora pren el nom d’aigua de Llinars Centren el terme la masia de Valielles de Busa i l’església de Sant Andreu, agregada a la parròquia de Sisquer…
Sant Martí de Fenollet
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, estès als vessants meridionals de la serra de l’Esquerda, a llevant de la collada de Ventafarina (646 m alt).
Comprèn la vall de la Riberòla, afluent, per la dreta, de l’Aglí al NE comprèn, més enllà del coll de Bois i del roc Poirit 589 m alt, un sector del bac de Taixac, que davalla vers l’Aglí a la sortida de la gorja de la Fo Les zones més muntanyoses són cobertes de bosc i de matollar La superfície agrícola és dedicada al conreu de la vinya 172 ha, 134 de les quals produeixen vi amb denominació d’origen controlat, als arbres fruiters 3 ha de presseguers i…
Joaquim Montoriol Pous
Espeleologia
Espeleòleg.
Soci del Club Muntanyenc Barcelonès 1947, fou un dels fundadors del Grup d’Exploracions Subterrànies de l’entitat 1948 Presidí la Comissió Nacional d’Exploracions Subterrànies Explorà les cavitats de recorregut més gran de la península Ibèrica, la cova de Cullalvera, a Santander 1958 d’Europa, el sistema Surtshellir-Stephanshellir, a Islàndia 1967, i de l’Amèrica del Sud, la cova de Gallardo, a les Galápagos 1975 Davallà la cavitat més profunda de la península Ibèrica, la Cueva del Agua, a Granada 1950 Establí dues vegades el rècord mundial de desnivell i de recorregut el 1962 a la Cueva de…
Zambezi
La gran presa de Kariba, controlada per Zimbàbue i Zàmbia
© Corel Professional Photos
Riu
Riu de l’Àfrica meridional (2.260 km de longitud i 1.450.000 km 2
de conca).
Neix als monts Kalene, a la regió de Shaba Congo, a tocar de la frontera amb Angola i amb Zàmbia, davalla en direcció S i travessa la part oriental de Zàmbia, gira cap a l’E i forma les cascades Victòria, que constitueixen la frontera de Zàmbia amb Zimbàbue al territori de Zàmbia rep diversos afluents el Lungué-Bungo, el Luanginga, el Kabompo i el Chobe i, després de rebre el Shangani, pren la direcció NE, forma des de 1955-59 el pantà de Kariba i rep el Kafue i el Luangwa, penetra al territori de Moçambic, travessa la vall de Tete i, després de girar cap al SE i de rebre les…
serra de Carreu

Serra de Carreu
© Fototeca.cat
Serra
Contrafort (1781 m alt.) de les serres interiors prepirinenques al Pallars Jussà (dins el terme d’Abella de la Conca), integrat dins la conca de Tremp, la qual divideix en Conca de Dalt (Tremp) i Conca de Baix (la Pobla de Segur).
Correspon a un plec anticlinal que permet d’aflorar les calcàries cretàcies, enllaçat al nord per un sinclinal Conca de Dalt solcat pel riu de Carreu, amb el massís del Boumort Pel sud encavalca el terciari de la vall d’Abella Vers el Segre, a l’est, el riu de Puials el separa de la serra de Sant Joan, i, per l’oest, davalla per la serra de Sant Corneli 1 341 m alt fins a la Noguera Pallaresa La vegetació és formada per pinassa a les obagues fins a 1 100 m, seguida de pi rojal, que arriba fins a 1 600 m a la solana hi ha pi negre a partir de 1 700 m Els matolls s’estenen al…
Palma de Gandia
Palma de Gandia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la plana al·luvial del riu d’Alcoi (límit oriental del terme), drenat també pel seu afluent el riu de Vernissa i accidentat al NE pels vessants meridionals de la serra de la Falconera (384 m).
L’agricultura se centra sobretot en el regadiu, que aprofita l’aigua de la séquia reial d’Alcoi a través de les séquies d’en Carròs i d’en Marc i també de pous La quasi totalitat 550 ha és dedicada al taronger El secà garrofers, oliveres, ametllers i vinya moscatell es localitza a les parts més altes Hi ha una indústria de manufactura de pell i l’apicultura hi és tradicional Conegué una forta expansió demogràfica fins el 1965, i davallà suaument després El poble 1 683 h agl 2006, palmers 78 m alt és al peu d’un turó 224 m alt hi ha les restes de l’antic castell de Palma , centre de la…
riu Brugent

Aspecte del riu Brugent quan travessa la població de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Serralada Transversal, afluent, per l’esquerra, del Ter, al qual desemboca al terme d’Amer (Selva), al peu de l’actual presa del Pasteral.
Neix al vessant meridional de la serra del Corb, dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols Garrotxa, i drena la vall d’Hostoles , que segueix una gran falla el fons de la vall és emplenat per un corrent basàlticAquesta coberta de lava que davallà dels volcans de la regió olotina tancà la sortida de les aigües del pla d’en Bas l’antic llac originat es transformà en alta vall del Fluvià a causa de l’erosió que obrí un pas vers l’est, a costa del riu Brugent, que sofrí així una minva important Marcel Chevalier establí la hipòtesi que el Brugent era un riu format al vessant…
Eurídice
Música
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, esposa d’Orfeu.
Hi ha dues versions de la llegenda d’Eurídice Segons una d’elles, mentre passejava amb les seves amigues les nàiades, fou mossegada per una serp, fet que li provocà la mort Però, segons Virgili l’incident es produí mentre fugia d’Aristeu, que estava enamorat d’ella Orfeu volgué recuperar la seva estimada i davallà a l’hades, el país dels morts Els déus, commoguts pels seus cants, li permeteren endur-se-la amb la condició que no la mirés fins que haguessin arribat al món dels vius Ell, però, no en pogué resistir la temptació i Eurídice fou arrossegada de bell nou a l’hades Aquesta llegenda ha…
doliòlids
Zoologia
Subclasse d’urocordats de la classe dels taliacis que tenen forma de barrilet de pocs mil·límetres, amb sifons als extrems del cos i amb un apèndix dorsal.
L’epidermis és recoberta d’una fina capa de tunicina Són pelàgics marins i transparents, característica que permet d’apreciar-ne directament l’anatomia interna Tenen dues grans cavitats faringe i cloaca, que deixen un petit espai per a les vísceres El desenvolupament és complex presenten alternança de generacions els oozoides asexuats, procedents d’un ou i proveïts d’un estoló ventral, augmenten de mida i es fragmenten per estrangulació en progemmes , que, mitjançant cèllules ambulants forocits arriben fins a l’apèndix dorsal, on cada progemma origina de 15 a 20 gemmes Les progemmes poden…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina