Resultats de la cerca
Es mostren 971 resultats
Hospital Universitari Son Espases
Medicina
Hospital de referència de les Illes Balears, inaugurat el 2011.
L’hospital substitueix com a centre sanitari de referència de l’arxipèlag balear l’antic Hospital Universitari de Son Dureta, que havia funcionat durant més de 50 anys Ubicat a la zona de la finca de Son Espases, a la vora de la carretera de Valldemossa i just al costat del monestir de La Real l’emplaçament fou contestat per diversos sectors de la societat mallorquina, ha tingut un cost d’obra i installacions de 235 milions d’euros i una inversió tecnològica de 85 milions Ocupa una superfície edificada de més de 172000 m 2 i té capacitat per a 1020 llits, 26 sales d’operacions, 107 mòduls de…
Martín Ugalde
Política
Escriptor, polític i acadèmic basc.
Exiliat a Iparralde País Basc a l’Estat francès arran de la Guerra Civil Espanyola, el 1940 retornà a Andoain El 1947 s’exilià a Veneçuela, on fundà i dirigí diverses publicacions de l’exili basc, entre les quals ‘Euzko Gaztedi’ i ‘Euzkadi’ i fou redactor en cap del diari de ‘Caracas Elite’ Fou nomenat president del Consell del PNB a l’exili i formà part del govern basc també a l’exili El 1969 retornà, però fou deportat de nou el 1971 per les autoritats franquistes a Iparralde En acabar el franquisme, destacà pel seu impuls a la normalització del basc fundà els diaris ‘Deia’ 1977 i ‘Egunkaria…
taylorisme
Economia
Sistema d’organització del treball, basat en les idees de F.W. Taylor, precursor de la dita organització científica del treball, que consisteix fonamentalment en l’estudi detallat dels processos de treball, que són descomposts en diverses tasques, el temps d’execució de les quals es determina mitjançant cronometratges, i en l’establiment, com a incentiu, del pagament de primes lligades al rendiment.
Amb el taylorisme, que neix i s’estén amb la introducció de les grans cadenes de producció en sèrie, hom pretén, d’una banda, d’eliminar temps morts i moviments inútils i, d’altra banda, d’aconseguir, com deia Taylor, una “cooperació estreta, íntima, personal, entre la direcció i els obrers” Des de bon començament, els sindicats s’oposaren a la introducció de l’organització tayloriana per la manca d’objectivitat que hi ha a tot el procés de mesurament i d’establiment de primes i, sobretot, pel caràcter inhumà del que ha estat anomenat “organització de l’esgotament” i el caràcter degradant del…
Llibreria Editorial Millà
Empresa fundada el 1901 pels germans Lluís i Francesc Millà i Gàcio i establerta al carrer de Sant Pau de Barcelona.
Primitivament es deia Llibreria i Arxiu Teatral Millà, atès que llogava o venia comèdies per a les companyies de tot Catalunya Continuador d’una tradició vuitcentista, el fill, Àngel Millà i Navarro , aprengué l’ofici de llibreter amb el seu avi, Melcior Millà i Castellnou, i, bé que el primer s’establí pel seu compte, després ajudà el seu pare en el negoci de la llibreria-arxiu Com a editors iniciaren la sèrie Catalunya Teatral , amb més de dos-cents cinquanta títols A la postguerra, amb la collaboració del seu fill Lluís Millà i Reig, primer hagué d’editar només en castellà — Monografías…
Castell de Celrà (Orellà)
Art romànic
El lloc de Celrà és esmentat des del segle X villare de Celrano , 977 El seu castell rochia de Celra , 1046 no fou comprès dins la donació d’Orellà de la comtessa Guisla a Sant Martí del Canigó del 1018 El 29 de juny de 1340 el castell fou infeudat per Jaume III de Mallorca al vescomte d’Évol, que el detenia encara el 1383 Més tard, però, l’abat del Canigó adquirí tots els drets jurisdiccionals d’Orellà i de les seves dependències, inclòs Celrà Resten alguns minsos vestigis del que fou el castell, avui desaparegut, prop de l’església de Santa Cecília de Celrà A de Pous 1974, pàg 207 deia de…
Sant Jaume de Vinfaro (Alfés)
Art romànic
Actualment Vinfaro, Minfaro o Munfaro és el nom d’una partida del terme d’Alfés Aquesta partida es troba al marge dret de la vall del riu de Set, en el seu últim tram abans d’abocar les seves aigües a l’horta Malgrat pertànyer al Segrià, s’inscriu en un paisatge pla i estepari, on esporàdicament s’eleven alguns tossals Sobre un d’aquests tossals s’alcen les ruïnes del que fou el castell de Vinfaro La primera menció documental del lloc i el castell és de l’any 1148 A l’inici del segle XVII, Vinfaro només devia tenir dos focs, que es van mantenir fins a la guerra de Successió Després el lloc…
Pioc
Típic de pujols i planes estepàries, el pioc va en davallada progressiva des del segle XIX i actualment als Països Catalans és molt rar, encara que probablement no fou mai abundós Apareix al país de la màquia continental de garric i arçot fronterer amb els nuclis de cria aragonesos i manxegos En concret, a les comarques occidentals se’l coneix del Baix Cinca on la darrera notícia amb una possible reproducció és del primer terç dels anys 60 i potser també de la Terra Alta Al País Valencià, a la Plana d’Utiel on Boscà, el 1916, deia que "se las suele ver alguna vez por…
Santa Maria de la Tossa

Nau central de Santa Maria de la Tossa de Montbui coberta per una volta que adopta diferents perfils segons el sector
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia), situat dalt de la tossa de Montbui (620 m), al costat de l’antic castell de Montbui .
Es deia primitivament Santa Maria de Montbui i es coneix també per la Tossa de Montbui, nom popular del castell El bisbe de Vic Fruià feu edificar l’església, que romangué inacabada per una forta secada que el 990 feu despoblar la contrada Vers el 1034 el levita Guillem d’Oló o de Mediona la feu acabar, i la consagrà el bisbe Oliba el 1035 És un sòlid edifici preromànic, de tres naus, acabat amb una capçalera de tres absis el 1035 Fou parròquia activa fins el 1614, que la parroquialitat es traslladà al poble de Santa Margarida de Montbui, a la plana, i la de Santa Maria restà com a filial…
Torre Pallaresa

Vista parcial de la Torre Pallaresa
JoMV
Història
Residència senyorial de l’antic terme de Badalona, actualment del municipi de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès).
Es troba en una alta vall sota el mirador de Sant Jeroni, no lluny del monestir de la Murtra Originàriament 1012 el lloc es deia la vall Carcerenya, on s’establí un mas i llinatge dels Carcerenya 1342 que esdevingueren ciutadans de Barcelona Al principi del segle XV el mas passà a les mans del cavaller Jaume Pallarès ell i els seus successors el posseïren per espai de cent vint anys i fou conegut pel nom de Torre Pallaresa El 1520 adquirí la torre i finca Joan de Cardona , bisbe de Barcelona, que inicià la reconstrucció i ampliació del vell casal convertit en una gran mansió…
Mikel Atxaga

Mikel Atxaga
© Família Atxaga
Literatura
Periodista i escriptor basc.
Cursà filosofia, teologia i llatí a Sant Sebastià i Vitòria i fou ordenat de sacerdot Secularitzat el 1974, es dedicà professionalment al periodisme Fou un dels iniciadors del periodisme en basc, a partir del 1963, en la revista Zeruko Argia , i posteriorment en altres mitjans escrits Fou especialment intensa la collaboració al diari Deia , en què escriví del 1977 al 2007 El 1975 ingressà a l’ Euskaltzaindia , i en 1988-93 fou membre del Consell assessor per al basc El 1997 fou nomenat director i coordinador de “Bidegileak”, la collecció d’autors bascos impulsada pel Govern basc La seva obra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina