Resultats de la cerca

Estudià teologia a Heidelberg i musicologia a Leipzig, on fou deixeble deK Straube i H Riemann Es doctorà en musicologia el 1912 Fou organista municipal a Jena 1906 i a Kiel 1918-23 En aquesta darrera ciutat impartí la docència a la universitat des del 1928 i contribuí decisivament a la dinamització de la vida musical organitzà festivals musicals dedicats a JS Bach i GF Händel i feu conèixer obres de compositors del segle XX Donà ple suport al govern nazi i dirigí la Hochschule für Music de Berlín on, seguint la ideologia…

Estudià música a l’Acadèmia d’Arts de la seva ciutat natal, on fou deixeble de M Doležil i de K Ancerl El 1951 debutà al Teatre Nacional, i cinc anys després guanyà el primer premi del concurs de Besançon Posteriorment treballà a les òperes d’Olomouc 1958-62 i Ostrava 1962-66 El 1963 guanyà el Premi Mitropoulos, que li comportà la invitació de Leonard Bernstein a l’Orquestra Filharmònica de Nova York, formació que dirigí la temporada 1963-64 Posteriorment ocupà els càrrecs de director musical de l’Òpera Còmica del Berlín Est 1964-68, de l’Orquestra Simfònica de Praga 1966-67 i de…

Estudià al Conservatori de Música de Varsòvia fins el 1896, any en què guanyà el Premi Paderewski amb la Sonata número 1 per a violí Fou violinista al Teatre Wielki i a l’Orquestra Filharmònica de Varsòvia i el 1904 debutà com a director al capdavant d’aquesta formació A partir del 1908 en fou el director Formà part del grup Mloda Polska 'Jove Polònia' al costat de K Szymanowski i altres compositors El 1906 dirigí a Varsòvia i a Berlín obres dels seus membres Acompanyà com a director els ballets de Serge de Diaghilev en diverses gires europees De retorn…

Obtingué el primer premi del Conservatori de Música de París quan era alumne d’Yves Nat, a setze anys, i gràcies a Marcel Dupré i l’Associació Francesa d’Acció Artística anà a estudiar tres anys al Conservatori de Música de Moscou a la classe de Genrikh Neuhaus, del qual esdevingué assistent Durant aquells anys realitzà una quarantena de concerts per tot el país i nombrosos enregistraments a la ràdio estatal A partir del 1965 participà en els festivals més importants dels Estats Units i d’Europa Fou guardonat per la…

Sota aquesta interpretació, present en l’anàlisi de K Marx, les relacions de producció s’estableixen en el procés de treball, o sigui en el procés de l’acció de l’home damunt la natura, i es modelen segons el nivell històric de les forces productives, és a dir, en funció de la forma com es realitza la relació activa de l’home amb la natura Les relacions socials de producció es refereixen a les formes de propietat dels mitjans de producció, la situació que en el procés de producció ocupen les classes i els grups socials, les relacions mútues establertes entre ells i les formes de distribució…

Demostrà el seu vessant còmic a la televisió, en sèries com Soap o el cèlebre programa Saturday Night Live Després de tenir un primer personatge protagonista rellevant a la comèdia d’acció Running Scared 1986, de P Hyams, intervingué en pellícules com ara Throw Momma from the Train 1986, de D De Vito Memories of Me 1988, de H Winckler When Harry Met Sally 1989, de R Reiner City Slickers 1991, de R Underwood Hamlet 1996, de K Branagh Father’s Day 1997, d’I Reitman Deconstructing Harry 1997, de W Allen My Giant 1998, de M Lehmann Analyze This 1999, de H Ramis, i la seva continuació Analyze…

Fill de l’escultor Paul Belmondo, es formà com a actor al Conservatoire National Supérieur d’Art Dramatique CNSAD Actor de la nouvelle vague , es revelà internacionalment amb À bout de souffle 1959, de Jean-Luc Godard, amb el qual rodà, també, Pierrot le fou 1965 Actuà també a les ordres de P Brook Moderato cantabile , 1960 i F Truffaut La sirène du Mississippi , 1969 A partir de L’homme de Rio 1964, P de Broca, generalment protagonitzà films d’acció o comèdies fetes a la seva mida…

Estudià música a la seva ciutat natal, on el 1943 debutà com a Rosina d' El barber de Sevilla i dos anys més tard passà a formar part de la companyia de l’Òpera El 1948 i el 1949 interpretà el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica , a Viena i Salzburg respectivament Debutà amb el mateix paper al Teatro alla Scala de Milà 1950 i a l’Òpera de París 1953, tot erigint-se en una intèrpret referencial d’aquest personatge, que enregistrà en dues ocasions, una sota la direcció de…

Autodidacte en un principi, el 1919 ingressà al Conservatori de Leipzig per a estudiar piano amb R Teichmüller L’any següent ja era a Berlín perfeccionant-se amb F Schreker, entre d’altres Acabats els estudis el 1923, es guanyà la vida com a pianista de cabaret i aviat entrà a la Volksoper, on romangué fins el 1927 El 1929 s’inicià en la producció operística en contacte amb B Brecht i el Berliner Ensemble Creà un concepte nou de teatre musical presidit per la coherència, la claredat i la simplicitat, i defugint els efectismes gratuïts elaborà unes línies…

Format a la High School of Music and Art de Nova York i posteriorment a les universitats de Columbia i Princeton, en 1956-58 s’installà a Roma per estudiar amb G Petrassi i parallelament assistí als Cursos de Darmstadt, on fou alumne deK Stockhausen Exercí la crítica musical en el New York Times  1958-62 i el New York Herald Tribune  1963-66, i també treballà en diferents emissores radiofòniques i televisives nord-americanes i estrangeres, com ara la BBC Londres, CBC Mont-real, RAI Roma, RTF París i National Public Radio Nova…