Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
Pere Labèrnia i Esteller
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Gramàtica
Lexicògraf, gramàtic i humanista.
Estudià al seminari de Tortosa i al de Barcelona, on des del 1828 fou professor d’humanitats És autor de diccionaris castellans i llatins, gramàtiques Ortografía de la lengua castellana , 1849 Gramática latina , 1852, preceptives i altres obres que han romàs inèdites com Observaciones acerca del estilo y diversos géneros y también sobre el lenguaje trópico y figurado , discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, del 1837 L’Acadèmia afavorí la publicació de la seva obra més important, el Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina 1839, que…
,
Tycho Brahe

El sistema solar segons Tycho Brahe
© Fototeca.cat
Astronomia
Astrònom danès.
Havent començat a estudiar dret, s’interessà per l’astronomia i, abans de l’aplicació de la ullera a l’observació astronòmica, efectuà un nombre ingent d’observacions amb aparells dissenyats per ell mateix i amb els quals obtingué dades molt exactes sobre el moviment dels astres, tant planetes com cometes Descobrí alguns errors en les taules astronòmiques de l’època, deguts especialment a la refracció atmosfèrica, la qual estudià El 1572 féu importants observacions d’una supernova Protegit per Frederic II de Dinamarca, li fou atorgada la concessió de l’illa de Hven, on, des del 1576, construí…
desinència
Gramàtica
Unitat gramatical que hom col·loca al final dels temes en la declinació i en la conjugació.
Les variacions que implica l’ús de les desinències són motivades per la necessitat d’assenyalar el gènere, el nombre i el cas desinència casual en els noms, i totes les possibles categories gramaticals pròpies del verb persona, nombre, temps, mode, veu i aspecte desinència verbal Per exemple, en català el plural és indicat per mitjà de la desinència -s , l’imperfet d’indicatiu, per mitjà de la desinència - ava o -ia , etc Les desinències, a més, són emprades en la llengua per a facilitar les funcions d’interrelació i interdependència entre els mots d’una mateixa frase per exemple, la -s…
declinar
Astronomia
Ésser un astre a una certa distància angular de l’equador celeste (declinació d'un astre).
febre secundària
Patologia humana
Febre que apareix després d’una crisi o en la declinació d’una altra malaltia febril.
txec
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava, de la branca occidental, parlada a Txèquia.
Té algunes formes dialectals, però la forma oficial i normativa es basa en el dialecte de la Bohèmia central És escrita amb els caràcters de l’alfabet llatí, però amb el complement d’una sèrie de signes diacrítics Entre aquests, cal observar que ' significa allargament de la vocal damunt la qual es troba, independentment de l’accentuació Fonèticament, cal notar que la primera síllaba de cada mot porta accent tònic i que el txec no conserva les nasals del vell eslau Quant a la morfosintaxi, el txec posseeix una declinació amb set casos hi són presents, com en altres llengües eslaves, el…
astrometria
Astronomia
Part de l’astronomia que s’ocupa de l’estudi de la posició dels astres i de llurs moviments; el seu objecte és de transportar, per mesura d’angles, les direccions dels astres a punts de referència coneguts.
Els seus complements matemàtics són, d’una banda, la mecànica celeste i, en general, tota l' astronomia teòrica i, de l’altra, el que hom designa com a astronomia esfèrica L’astrometria no s’ocupa de la distància a què es troben els astres, sinó de la direcció en què són observats, la qual cosa permet d’usar la projecció de llur posició real en una esfera ideal, l’esfera celeste, en la qual són representats tots els sistemes de coordenades Combinant aquestes amb les coordenades geogràfiques mesurades damunt l' esfera terrestre , representació també ideal de la Terra, hom podrà obtenir la…
esfera armil·lar equatorial
Astronomia
Antic aparell astronòmic que permetia de calcular directament l’ascensió recta o l’horari i la declinació.
També podia ésser usada amb finalitats didàctiques per a representar els diferents sistemes de coordenades Consistia en diversos cercles metàllics, un dels quals fix en el pla de l’equador celeste i un altre fix al voltant d’un eix que representava la línia dels pols Fou coneguda i usada a la Xina, però desconeguda a Europa, almenys durant l’edat mitjana fou reinventada per Tycho Brahe
arc nocturn
Astronomia
Arc d’un paral·lel de declinació d’un astre, que es troba per sota de l’horitzó.
sànscrit
Lingüística i sociolingüística
Forma ‘‘elaborada’’ (saṃskṛta) de l’antic indoari.
Pertany a la família indoeuropea Conegut en la seva forma més arcaica per vèdic, és la llengua dels texts posteriors del cànon hindú, molt pròxims a la llengua codificada per Pāṇini segle V Hom n'assenyala quatre fases el sànscrit hièratic o de Pāṇini , forma codificada per excellència el sànscrit èpic , la llengua del Mahābhārata i del Rāmāyana el sànscrit clàssic , que constitueix la llengua dels Kāvya històries, Purāna, Katha drames, i el sànscrit medieval , llengua de cultura a l’Índia i, en part, lingua franca , amb nombroses variants Des del punt de vista fonètic manté les oclusives…