Resultats de la cerca
Es mostren 1061 resultats
Innocenci VIII
Cristianisme
Nom que adoptà Giambattista Cybo en esdevenir papa (1484-92).
Dirigí la seva política el cardenal Giuliano della Rovere Accentuà el nepotisme, lluità contra Ferran I de Nàpols i intentà una croada Condemnà l’humanista Pico della Mirandola
Bruno Migliorini
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià.
Fou professor de filologia romànica a la Universitat de Friburg Suïssa, 1933 i d’història de la llengua italiana a la de Florència del 1938 a la jubilació, president de l’Accademia della Crusca 1949-64, redactor en cap de l' Enciclopedia italiana i supervisor del lèxic del Dizionario enciclopedico italiano i el Lessico universale italiano Entre els seus nombrosos estudis sobresurten Dal nome proprio al nome comune 1927, Lingua contemporanea 1938, Saggi sulla lingua del Novecento 1941, Pronunzia fiorentina o pronunzia romana 1945, Linguistica 1946, Che cos’è un vocabolario 1946, Lingua e…
Annamaria Gallina

Annamaria Gallina
© Arxiu Família A. Gallina
Lingüística i sociolingüística
Filòloga italiana.
Fou professora de castellà a la Universitat de Pàdua i s’especialitzà en català i en castellà És autora d’una Grammatica della lingua catalana 1969 i dels treballs Una traduzione catalana quattrocentesca della “Divina Commedia” 1957, Goldoni in Catalogna 1960 i Pirandello in Catalogna 1967 Preparà edicions per a la collecció “Els Nostres Clàssics” Viatges de Marco Polo 1958, Mirall de la Creu de Domenico Cavalca versió de Pere Busquets 1967 i Divina Comèdia versió d’Andreu Febrer 1974 Entre els treballs d’erudició sobre la llengua castellana cal esmentar Di un’antica traduzione aragonese del…
Giacomo Devoto
Lingüística i sociolingüística
Lingüista italià.
Professor a les universitats de Càller, Pàdua i Florència, ha escrit Storia della lingua di Roma 1940, I fondamenti della storia linguistica 1951, Origini indoeuropee 1962, Civiltà di parole 1965, etc
Emilio Salgari
Literatura italiana
Novel·lista italià.
Autor de moltes obres d’aventures Cal destacar-ne La tigre della Malesia 1884, I pirati della Malesia 1897, Il corsaro nero 1899, Sandokan alla riscossa 1907, etc Bona part han estat portades al cinema
Adolfo Bartoli
Història
Erudit italià.
Fou l’iniciador, al seu país, del mètode històric d’investigació de la literatura És autor de les obres I primi due secoli della letteratura italiana 1870-79 i de Storia della letteratura italiana 1878-89
Giuseppe Antonio Borgese
Literatura italiana
Escriptor i crític literari italià.
Escriví Storia della critica romantica in Italia 1905, La vita e il libro 1910-13, Il senso della letteratura italiana 1931, etc És autor també de poesies Poesie , 1922, drames L’arciduca , 1924 Lazzaro 1925 i novelles, com Rubè 1921, sobre la crisi intellectual de l’època, i d’obres polítiques Common Cause , 1947
Leonardo Salviati
Literatura italiana
Literat italià.
Fundà el 1583 amb un grup d’amics l' Accademia della Crusca La seva tasca més coneguda foren els comentaris sobre el Decameró de Boccaccio Avvertimenti della lingua sopra il Decamerone 1584-86 i les crítiques a la Gerusalemme liberata de TTasso Escriví també poesia, dues comèdies i uns comentaris a un sonet de Petrarca 1575
Viterbo
Ciutat
Capital de la província homònima, al Laci, Itàlia.
És situada a 325 m d’altitud, en una plana al peu dels Cimini Centre agrícola i comercial, té indústria alimentària, paperera, mecànica, etc És seu episcopal D’origen possiblement etrusc, fins al s VII no hi ha documentat un Castrum Viterbii El seu desenvolupament no començà, però, fins al s XI Després d’un domini imperial, passà a l’Església Alexandre IV s’hi refugià 1257, i fins el 1281 els papes residiren normalment a la ciutat Aquest període contribuí a la seva màxima esplendor, tant en l’aspecte econòmic com artístic però decaigué amb l’abandó de la cort pontifícia Prosseguí sota el…
el Belcaire
Riu
Riu de la Plana Baixa que neix al vessant meridional de la serra d’Espadà, prop de Fondeguilla, i desemboca a la mar al sud de Moncofa.
Prop de la Vall d’Uixó rep, per la dreta, la rambla de Cerverola, que procedeix de l’Alt Palància i el Camp de Morvedre Des de l’edat mitjana era anomenat riu d’Uixó , i fou assenyalat com a límit meridional de la governació de Castelló de la Plana, habitualment anomenada dellà el riu d’Uixó o dellà Uixó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina