Resultats de la cerca
Es mostren 827 resultats
Vilomara
Nucli
Primitiu nucli del poble del Pont de Vilomara (Bages), cap del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort.
Antiga villa rural, esmentada el 982, s’hi aixecà abans del 1272 una capella dedicada a Santa Maria Magdalena, servida per donades al s XIV Pertanyia a la demarcació civil i parroquial de Rocafort En crear-se la nova parròquia del Pont de Vilomara, entorn del 1870, s’abandonà l’antiga església romànica s XII de Vilomara, i entorn seu es construí l’actual cementiri del Pont de Vilomara
s’Esgleieta
Poble
Poble del municipi d’Esporles (Mallorca), situat a l’est de la vila.
Té l’origen en l’església de Santa Maria s XIII, dita Santa Maria de l’Olivar , on al s XVI fou fundat el primitiu convent de l'Olivar de monges clarisses 1530-49 conserva d’aquesta època una taula atribuïda a Joan Daurer El 1911 hi fou establerta una vicaria in capite , dependent d’Esporles, amb demarcació també dins els termes de Valldemossa, Bunyola i Palma, Mallorca
Cuberes
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria de Cuberes), a la vall de capçalera de l’Aglí, al Perapertusès (a l’antic comtat de Besalú), prop del límit amb el Rasès i la Fenolleda.
Existia ja el 817 i rebé un diploma de Carles el Calb el 844 i un altre de Carles el Simple el 898 Era de la demarcació eclesiàstica de Narbona Bernat Tallaferro l’afavorí el 1020 i, el 1073, Ramon Pere de Perapertusa, amb el consentiment de Bernat II de Besalú, la uní a Moissac Ja en plena decadència, a partir del s XII fou un simple priorat de Moissac
El Punt Avui

Portada del dia 31 de juliol de 2011 d’El Punt Avui
Periodisme
Publicacions periòdiques
Diari en català publicat des del 31 de juliol de 2011 a partir de la unificació de les capçaleres dels diaris El Punt i Avui.
Editat pel grup Hermes Comunicacions, el febrer del 2012 l’empresari gironí Joaquim Vidal arribà a un preacord per a adquirir una participació majoritària del diari Té una edició nacional i edicions parcialment diferenciades segons àmbits territorials comarques gironines, el Maresme, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, demarcació de Lleida, demarcació de Barcelona i comarques centrals 2016 Des del 2013 incorpora també el diari esportiu L’esportiu Publicà també la secció Sortim , dedicada a l’oci, les festes i les tradicions, i alternativament, un dels quatre suplements tradicionals…
Sant Andreu de Bancells

Mas Bancells, que donà nom a la veïna parròquia de Sant Andreu de Bancells, Vilanova de Sau (Osona)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Vilanova de Sau (Osona), a les Guilleries.
Consta des del 1101 Dels s XVI al XVIII tenia uns 12 masos el 1855 arribà a un màxim de 36 famílies i 185 persones La seva església, amb culte, és romànica del s XI i fou modificada amb dues capelles laterals el 1624 Ara té només 5 masos habitats 14 h 1981 A l’extrem de la seva demarcació, a Vallclara, s’hi ha construït una moderna urbanització i un hotel
registre civil
Dret civil
Registre on consta d’una manera oficial l’existència, l’estat civil, etc, dels ciutadans.
A l’Estat espanyol fou creat, el 1870, aquest instrument públic on és recollit tot el que es refereix al naixement, la filiació, els noms i els cognoms, l’emancipació, la nacionalitat, el veïnatge, el matrimoni, l’absència i la defunció La seva oficina ordinària és el jutjat i comprèn totes les persones de la pròpia demarcació N'existeixen un de supletori a càrrec de la direcció general i d’altres de provisionals als consolats
Codina
Futbol
Futbolista.
A la primera meitat dels anys trenta del segle XX destacà en el Sabadell i el Sant Andreu Ocupava la demarcació de mig ala El 6 de juny de 1931 actuà amb Catalunya en un partit contra el CE Europa celebrat al camp del Guinardó, en l’homenatge a l’europeista Antonio Alcázar La selecció s’imposà per 3-2 i el partit, curiosament, fou arbitrat pel jugador barcelonista Josep Samitier, que estava lesionat
Sant Miquel de Maifré
Església
Veïnat
Veïnat i església del municipi d’Osor (Selva), a l’esquerra del Ter, que centra el sector del terme a la vall d’aquest riu, a l’altra banda de la muntanya de Sant Gregori.
Formava veïnat amb els masos Codina i Colobrans actualment té entorn seu xalets i cases fetes durant la construcció del pantà de Susqueda L’església, romànica, fou coneguda com Sant Daniel de Maifré o de Sorerols entre el 1068 i el 1616 Es restaurà el 1616 i de nou el 1788 i el 1946 Darrerament serví de parroquial de les poques cases que han restat a l’antiga parròquia de Susqueda, car pertanyia a la seva demarcació
Sant Julià de Cabrera
Aspecte del disseminat de Sant Julià de Cabrera (l’Esquirol)
© A. Bachs
Poble
Poble del municipi de l’Esquirol (Osona), de caràcter disseminat, situat al peu de la cinglera occidental de la serra de Cabrera.
És centrat per l’església de Sant Julià de Cabrera , que li dona el nom al disseminat El 1687 tenia 13 masos, 142 h el 1782 i 210 h el 1855 És format exclusivament per masos, amb grans prades per al bestiar, i boscs de faigs i roures Pertany a la seva demarcació el santuari de Cabrera, prop del qual hi ha les restes del castell de Cabrera, origen de l’important llinatge del mateix nom
Vinyoles
Masia
Antic casal i actual masia del municipi de Centelles (Osona), situat a ponent de la vila, al peu del Puigsagordi.
És esmentat com a villa rural des del 898 Dins la seva demarcació hom construí l’església i més tard la població de Centelles, que per això es digué, del segle XII al XV, Santa Coloma de Vinyoles Vinyoles fou, entre els segles XI i XV, una fortalesa, propietat dels castlans del castell de Centelles Resta una part del casal medieval, d’estructura romànica i gòtica, amb restes de les primitives muralles, adossat a un mas construït el 1746
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina