Resultats de la cerca

Comtes de Pallars Isarn I 920-948 Fou fet presoner, el 904, pel governador de Lleida, Llop ibn Muḥammad, i des del 918 apareix associat al govern del seu pare el comte Ramon I de Pallars-Ribagorça A la mort d’aquest, heretà juntament amb el seu germà Llop els territoris del Pallars Va contraure matrimoni amb Adelaida, amb la qual tingué un fill, Guillem, i una filla, Ermengarda, que va ser abadessa de Sant Pere del Burgal Llop I 920-v 947 A la mort del seu pare, Ramon I, governà el Pallars amb el seu germà Isarn I com a comte associat Tingué cinc fills fruit del seu matrimoni amb Goldregot,…

Descendent del duc de Berwick , militar al servei dels Borbó i principal artífex de la derrota dels catalans en la guerra de Successió el 1714 Entre molts dels seus títols nobiliaris l’aristòcrata que en tenia més de tot el món, estava en possessió de 16 títols de Gran d’Espanya Casada amb el també aristòcrata i alt funcionari Luis Martínez de Irujo, hi tingué sis fills Després d’enviudar 1972 contragué matrimoni dues vegades més, sense descendència Una de les primeres fortunes de l’Estat espanyol, es feu notar per l’omnipresència en la vida social i les revistes del cor En morir…

Fundada el 1925 pel general Rida Khān, a conseqüència de la deposició del xa Ahmad, la seva instauració amb el nom de Reza I significà la fi de l’antiga Pèrsia modernització i industrialització general del país, construcció d’escoles i hospitals, lleis d’emancipació de la dona, etc Obligat a abdicar arran de la Segona Guerra Mundial, el succeí 1943 el seu fill Muḥammad Ridā Muḥammad Reza de l'Iran , el qual aconseguí finalment descendència masculina 1960 amb el tercer matrimoni Farah Diba, però fou derrocat per la revolució islàmica 1979 i morí a l’exili el 1980 El seu fill es…

Com és característic al principat de Mònaco, les notícies que envolten la casa reial van centrar el focus d’atenció mediàtica En aquesta ocasió, es van fer públiques les desavinences entre Carolina de Mònaco i la princesa Charlène, coincidint amb la data de caducitat del contracte prematrimonial entre el príncep Albert i l’exnedadora El contracte, signat el 2011 per la princesa Charlène, l’obligava a romandre casada un mínim de cinc anys i haver donat un fill que assegurés la descendència d’Albert de Mònaco i la família Grimaldi Un cop complert i extingit el contracte, es va…

Fill del comte Bernat I de Carcassona, senyor de Foix, i de la comtessa Garsenda de Bigorra La plena possessió dels territoris, l’obtingué només després de la mort 1050/51 del seu oncle el comte Pere I de Carcassona, bisbe de Girona i germà d’Ermessenda, esposa de Ramon Borrell I de Barcelona, el qual, en virtut del testament del seu pare el comte Roger I de Carcassona, dit el Vell mort ~1012, i del conveni celebrat amb el nebot 1034/35, compartí amb ell el domini dels comtats de Carcassona i de Foix, el darrer fins aleshores encara no ben delimitat De la muller, Amícia, no tingué …

Els xílluks uns 110 000 l’any 1970 són uns dels representants més purs de la raça nilòtida Refractaris a qualsevol influència estrangera, han conservat costums molt arcaics, com la nuesa masculina, l’avulsió ritual de les dents incisives inferiors, l’armament típic nilòtic clava, llança i escut oval de pell, etc Habiten en cabanes cilíndriques de sostre cònic L’economia es basa en l’agricultura i en la cria de bestiar, sobretot de bovins S'organitzen en clans exogàmics, per descendència patrilineal, amb reminiscències totèmiques Es distingeixen de la resta dels nilòtics per la…

Fou la forma política inferior a l’estat dels aimara i dels quítxues des dels temps anteriors a l’imperi dels inques L' ayllu posseïa en comú les terres de conreu, pastures, aigües, boscs, etc, immediats al poblat que li corresponia Les seves propietats es mantingueren en general sota la dominació castellana en la mesura que no en foren desposseïts després de la independència, persisteixen fins al present Practicaven l’endogàmia local, bé que no necessàriament el matrimoni entre consanguinis El cap de cada ayllu era elegit per una reunió de caps de família d’entre els vells de cada localitat…

Fill de Pere Anton Veciana i Rabassa, fundador d’aquest cos i batlle de Valls, fou ferit, juntament amb ell, en la defensa de Valls contra el guerriller Pere Joan Barceló el Carrasclet El 1736 succeí el seu pare en el comandament dels mossos d’esquadra, cos que sota el seu mandat esdevingué més nombrós i es dedicà a la lluita contra els delinqüents comuns Ciutadà honrat de Barcelona 1741, fou capità d’infanteria des del 1742, i comissionat reial per a la persecució de delinqüents També fou batlle de Valls i administrador del dret de bolla a Valls, càrrec en el qual cometé alguns abusos Casat…

El seu fill, Giambattista Cybo , esdevingué papa amb el nom d' Innocenci VIII El fill d’aquest, Franceschetto Cybo , comte d’Anguillara i governador de l’Església, es casà 1487 amb Maddalena de Mèdici, filla de Lorenzo el Magnífic Llur fill, Lorenzo Cybo mort el 1549, comte de Ferentillo, esdevingué marquès de Massa i senyor de Carrara 1520 pel seu enllaç amb Ricciarda Malaspina, i llurs descendents es cognomenaren Cybo-Malaspina El fill d’aquest matrimoni, Alberic I Cybo-Malaspina mort el 1623, fou creat príncep sobirà de Massa i de Carrara A la mort 1790 de la princesa Maria Teresa Cybo-…

En fou segon titular el seu germà Íñigo Fernández de Velasco y Mendoza mort el 1528, vencedor dels comuneros a Villalar i dels francesos a Logronyo o Hondarribia El seu besnet cinquè titular fou Juan Fernández de Velasco y de Guzmán mort el 1613, governador de Milà, president del consell d’Itàlia i ambaixador a Roma i a Anglaterra El net d’aquest setè duc fou Íñigo Fernández de Velasco y de Guzmán mort el 1696, governador de Galícia i Flandes El 1780, per una sentència, el títol passà, amb imposició de cognom i armes, a Diego Pacheco Téllez-Girón, duc d’Escalona i Uceda i marquès de Villena,…