Resultats de la cerca
Es mostren 705 resultats
Sepultura del Grauet (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situació Aquest enterrament es localitza al bell mig d’una vinya replantada fa poc, a uns 150 m de l’església romànica de Santa Maria del Grauet Long 1°37’10” — Lat 41°42’21” La petita església serveix de magnífic punt de referència per arribar a aquesta sepultura, puix que el gran bloc és visible si hom mira vers tramuntana Necròpoli Un gros bloc de pedra, després segurament de la penya veïna, serví per a excavar-hi un sepulcre amb els extrems arrodonits i amb la capçalera més ampla que el peu, amb el difunt mirant vers ponent F Baltà Un detall de la pedra on apareix excavada…
Santa Maria de Clariana (Argençola)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Clariana Des de molt aviat es comprova que exercia la funció de parròquia del terme del castell, funció que actualment continua mantenint com a parròquia del poble de Clariana Depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès per donació dels primers senyors i repobladors del terme Les primeres notícies del castell es remunten a l’any 960, quan el comte Borrell donà a Sant Pere de Vic el castell de Tous, el qual afrontava amb el terme de Clariana La primera menció de l’església amb la seva advocació data de l’any 1002, data en què…
Castell de la Floresta (o dels Castellots)
Art romànic
Aquest castell presideix el poble de la Floresta Es tracta d’un gran casal goticorenaixentista, força ben conservat Els primers esments del castell dels Castellots són al Llibre Verd de la catedral de Lleida En un document datat el 1170 l’església lleidatana reclamà a Guisla tots els delmes del castlà del castell dels Castellots, tal com consignava el seu difunt marit, Berenguer Dalmau, en el seu testament Segons J Lladonosa, arran de la conquesta, l’antic terme dels Castellots es dividí en dues parts, una part reial, que s’integrà al terme de les Borges Blanques al principi del…
orant
Art
Arqueologia
Efígie d’un difunt agenollada damunt la llosa sepulcral, amb les mans juntes, freqüent en les sepultures medievals i renaixentistes.
La mort dels vius. La vida dels morts
En totes les civilitzacions que s'han succeït des dels orígens de la humanitat, la mort ha estat un dels esdeveniments cabdals entorn del qual s'han originat i han evolucionat tot un seguit de ritus que, si més no en el cas de les cultures europees occidentals, simbolitzen en general l'accés a una nova existència Una existència distinta de la que cada persona ha tingut en la vida terrenal, però igualment complexa i subjecta a esquemes ben concrets que, en definitiva, tracten d'assegurar l'harmonia existencial després de la mort del cos i, també, de perpetuar damunt la terra el record —la…
Agustí Pujol
Escultura
Escultor barroc.
Fill d’Agustí Pujol I Dit Agustí Pujol II Un dels més notables artistes catalans del segle XVII La seva abundosa obra, malauradament desapareguda en bona part, mostra, a més d’un perfecte domini de la tècnica, una intelligent evolució des del delicat equilibri renaixentista fins a la dinàmica pròpia de l’estètica barroca que l’artista havia copsat plenament, raons que fan suposar un aprenentatge a Itàlia Amb el seu pare i el fuster Gabriel Munt, obrà el perdut retaule de Martorell 1610-14 Vers el 1619 tallà el retaule del Roser i un de la Puríssima a la catedral barcelonina De la mateixa…
Mateu I de Foix
Història
Comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan, Gabardà i Lautrec (1391-98), vescomte de Castellbò i baró de Castellvell de Rosanes (1381-98).
Fill i successor del vescomte Roger Bernat IV de Castellbò i de Gueralda de Navalhas Succeí el pare sota la tutela de la mare, i quan morí el comte Gastó III heretà també, com a parent seu més pròxim, el comtat de Foix i els seus annexos tornava a reunir, així, en la seva persona, tot el patrimoni familiar de la casa de Foix d’ambdós vessants pirinencs Casat amb Joana, filla de Joan I de Catalunya-Aragó 1392, en morir el rei 1396 sense fills mascles, intentà de fer valer els drets de la seva muller en la successió i, ajudat per altres senyors ultrapirinencs, envaí el territori català i l’…
Ramon I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa, Carcassona, Carcí, Roergue, Llemosí, Rasès i Pallars-Ribagorça (~852-863), fill del comte FulcoaldI de Roergue i de Senegunda, germà i successor de FrèdolI (mort vers el 852).
Home de confiança del rei Carles II de França a Aquitània, fou cap de la noblesa dita legitimista , fidel a aquest sobirà i contrària a la noblesa anomenada regionalista que s’aglutinava al voltant de Carles II el Jove, rei d’Aquitània, el qual volien enfrontar amb el seu pare, Carles II de França En el curs d’una revolta d’aquesta noblesa, el marquès de Gòtia, Unifred, que s’arrenglerà amb els rebels, donà un cop de mà sobre Tolosa, ciutat que ocupà gràcies a la traïció d’alguns tolosans començament del 863 Hom pensa que Ramon I morí en la defensa de la ciutat Durant el seu govern i a…
Sant Miquel del castell nou de Llo
Art romànic
Hi ha poques notícies que parlen d’aquesta església, situada en el nou castell que els Pinós feren construir a Llo a mitjan del segle XIII, prop del poble i l’església de Sant Fructuós L’any 1259 Galceran IV de Pinós va reconèixer que el seu difunt pare havia donat a l’església de Sant Feliu de Castellvell de Llo un mas en franc alou ell en feu la cessió efectiva a l’esmentada església i al seu donat i, a més, concedí a l’església de Sant Miquel, que ell havia fet construir dins el nou castell de Llo, el delme dels masos de Torrent, dins la parròquia de Llo Segons s’estableix, el donat havia…
Santa Maria de Montalbà (els Banys d’Arles)
L’església parroquial de Santa Maria de Montalbà de l’Església és documentada l’any 1278 en el testament de Beatriu, filla del difunt Arnau de Montdony i veïna de Palaldà, la qual llegà 5 sous al rector de la dita església A més d’aquesta notícia, l’església de Montalbà sembla no haver deixat cap més rastre de la seva història en temps medievals, tot i que possiblement un bon rastreig en la documentació local en forniria més dades Tot i així, per la data del document citat, és evident que la primitiva parròquia de Montalbà era un edifici d’origen romànic del qual avui dia no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina