Resultats de la cerca
Es mostren 521 resultats
bombolla financera
Economia
Situació que es viu quan un actiu financer, en especial les accions, registra un desviament molt gran del seu preu respecte del seu valor fonamental estimat en funció de les expectatives més raonables, des de l’òptica de l’anàlisi financera.
En general es produeix a partir d’una elevada especulació i es manifesta amb una caiguda en picat de les cotitzacions a la borsa d’algunes o de totes les accions en general, a partir d’una data determinada, amb la qual cosa es passa d’una etapa d’eufòria a una altra de pànic Des del principi del s XXI se n'han viscut algunes Una de les més importants fou la dels valors tecnològics i vinculats a internet, els anomentats puntcom Al març del 2001 aquesta bombolla, que situà el preu d’alguns d’aquests títols de nivells astronòmics, esclatà Això es manifestà amb una forta caiguda de l’índex…
la Bovera

Santuari de la Bovera
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Santuari
Santuari marià i antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de la Bovera), situat damunt un tossal a 590 m d’altitud, a la dreta del riu Corb, a l’W del terme de Guimerà (Urgell), en un indret de vella tradició eremítica a uns 2 km del poble, i comunicada per un camí veïnal.
El lloc de la Bovera és conegut des del 1190, any en què el cavaller Pere de Tàrrega decidí fundar en aquest indret un monestir que va posar sota la protecció de Vallbona de les Monges El monestir és documentat a partir del 1195, moment en què era regit per Elisenda de Tàrrega, filla del fundador A causa de la manca d’aigua, el 1237 la comunitat, amb permís del papa Gregori IX, fou autoritzada a buscar un nou emplaçament Una part de la comunitat anà al nou monestir de Valldaura d’Olvan, al Berguedà, mentre es duia a terme la construcció del monestir de Vallsanta, al peu de la Bovera, on ja…
Teatre Romea
L’escenari i part de la sala del Teatre Romea
© Fototeca.cat
Teatre
Sala d’espectacles construïda a Barcelona, el 1863, al carrer de l’Hospital, a l’indret on hi havia hagut l’antic convent de Sant Agustí.
Rebé el nom en honor de l’actor castellà Julián Romea y Yanguas És un teatre de tres plantes, amb capacitat per a uns 660 espectadors El 1867 prengué el nom de Teatre Català Romea i esdevingué el local més important de teatre en català, etapa que s’inicià amb l’estrena de La rosa blanca , de Frederic Soler Aquest hi assolí èxits reiterats que li valgueren la incorporació al teatre com a coempresari i director artístic 1870-95 El 1913 sofrí una reforma que en renovà la maquinària i la sala El 1939 hagué de cessar totalment l’activitat teatral en català i oferí, per tant, només teatre castellà…
Mercè Sampietro i Marro

Mercè Sampietro
© TV3
Teatre
Actriu.
Debutà en el teatre el 1970 amb l’obra Olvida los tambores , d’Ana Diosdado De la seva trajectòria teatral destaquen diverses actuacions al programa televisiu de teatre Estudio 1 1970-80 Dissabte, diumenge i dilluns 2002 i A teatro con Eduardo 2016, ambdues d’Eduardo de Filippo i dirigides per Sergi Belbel Danza Macabra 2004, d’August Strindberg, dirigida per Mercedes Lezcano 9 Maletes 2012, dirigida i escrita per Joaquim Oristrell Fedra 2015, de Jean Racine, dirigida per Sergi Belbel, a les ordres del qual també actuà a La senyora Florentina i el seu amor Homer 2016, de…
Àlvar Maduell i Sancho
Àlvar Maduell
Literatura
Cristianisme
Sacerdot, periodista i historiador, que signa Àlvar Maduell.
Als catorze anys inicià la formació a l’orde dels caputxins, i el 1959 s’ordenà sacerdot Consiliari de grups escoltes, matrimonials i altres, el 1966 participà en la Caputxinada al convent de Sarrià, on residia Doctorat a Roma amb la tesi La prensa según Arias-Salgado 1964, sobre la premsa durant el franquisme, fou professor de filosofia en l’estudiantat caputxí fins al seu tancament Des dels anys setanta treballà en collaboracions editorials Salvat Català , Gran Enciclopèdia Catalana , com a periodista i com a professor de català per al primer personal de la Generalitat Fou també cap de…
Mercè Sampietro i Marro
Cinematografia
Actriu.
Vida S’inicià al teatre amateur a tretze anys Es matriculà a l’Institut del Teatre, on participà en el grup Cátaros, si bé l’abandonà al primer curs quan se li presentà una substitució a La noche de los asesinos 1968 al costat de Juan Diego i Emma Cohen S’installà a Madrid i treballà en dues obres d’Ana Diosdado Olvida los tambores i Usted también podrá disfrutar de ella A la dècada del 1970 combinà teatre, televisió, doblatge posant la veu a Diane Keaton o Leslie Ann Warren i cinema en debutar en petits papers en films com A un Dios desconocido 1977, Jaime Chávarri i El crimen de Cuenca…
Lluís Soler i Auladell

Lluís Soler i Auladell en una escena de l’obra Canigó
© TNC / David Ruano
Teatre
Actor.
Es dedicà professionalment al teatre més tard del que acostuma a ser habitual El 1990 actuà a Fi de partida , de S Beckett dirigida per Jordi Mesalles, i a El banc , d’A Guelman dirigida per Boris Rotenstein, i guanyà el premi Revelació de la crítica teatral de Barcelona El 1991 intervingué, entre d’altres, a Somni d’una nit d’estiu amb direcció de Calixto Bieito i a Desig , de JM Benet i Jornet dirigida per Sergi Belbel Inicià una collaboració amb Belbel que s’ha perllongat en els anys i fins el moment han realitzat més d’una quinzena d’obres conjuntament, entre les quals destaquen El…
carnaval
Folklore
Període de divertiments públics que precedeix l’època d’austeritat i de penitència de la quaresma.
Comença entorn de l’Epifania, però estrictament hom considera carnaval els tres dies anteriors diumenge, dilluns i dimarts al dimecres de Cendra Hom anomena també el carnaval, especialment als Països Catalans, carnestoltes Pel carnaval es manifesten, d’una manera barrejada i confusa, costums i festes molt antics, molt heterogenis i diversos, propis de diferents estadis de la civilització, alguns dels quals, havent estat bandejats pel cristianisme, trobaren en aquest període de l’any possibilitats de manifestar-se En són una mostra els diferents balls, comparseries i mascarades, l’ús de la…
Mare de Déu dels Terrers (Benavarri)
Art romànic
Situació Absis de l’església, amb moltes refaccions, un dels seus pocs elements genuïns ECSA - JA Adell El santuari de la Mare de Déu dels Terrers es troba enlairat al nord-oest d’Estanya, en un esperó de la serra de l’Obac que fa de partió d’aigües entre la plana dels estanys i la vall del Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TBG940575 S’hi arriba pel vell camí d’Estanya a Pilzà, agafant un branc que surt a la dreta També hi puja un antic camí des de Calladrons JBP Història Les referències al lloc de Terrers són insegures Segons es consigna en el cartulari de Roda, l’any 1096, Mir Gombau amb el…
guerra
Història
Militar
Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.
Bé que la lluita entre grups humans és tan antiga com les mateixes societats organitzades, la guerra pròpiament dita —amb la participació d’exèrcits i amb objectius diferents del saqueig que motiva una incursió— començà en els primers imperis orientals assiris i perses basats en la superioritat que els donava llur poderosa cavalleria Els grecs crearen una infanteria pesant i una formació —la falange— que els permeté de fer cara a la cavalleria asiàtica i que serví de model a la legió romana Hom considerà sovint, a l’edat antiga, la guerra com una llei divina els déus Ares a Grècia i Mart a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina