Resultats de la cerca

Com a titular de la corona catalanoaragonesa, Alfons era ja rei de Sicília i, d’altra banda, els reis angevins de Nàpols, els quals succeí, es consideraven i s’anomenaven reis de Sicília per la pau de Caltabellotta, el 1302, Frederic II de Sicília, fou obligat a prendre el títol de rei de Trinàcria tot reservant el títol de rei de Sicília als angevins de Nàpols Hom distingia cadascuna de les ‘Sicílies’ amb el nom de Sicília dellà el Far l’illa de Sicília i Sicília deçà el Far el regne de Nàpols La separació del regne de Nàpols durant la segona meitat del segle XV i l’organització separada…

Els Trastàmara de Castella-Lleó Una branca d’aquesta dinastia reial en donà també una a Catalunya-Aragó i Sicília des de Ferran I, el 1412, fins al 1519, a Navarra des del 1425 fins al 1479 i a Nàpols des del 1442 fins al 1519 Els Trastàmara de Catalunya-Aragó

Gendre de Qutb al-Din Aybak, s’imposà al successor d’aquest, i el seu govern significà la màxima esplendor de la dinastia Conquerí Ranthambor i Manādwar 1226, apaivagà els desordres a Bengala 1230 i s’expandí al Sind inferior i a Gwāliyār 1233 i Mālwā 1234 Nomenà successora la seva filla Raḍiyya

El gran kan Möngke els confirmà en el govern de Hārat, Sistan, Balkh i l’Afganistan 1251, fins que, rebellat l’últim representant de la dinastia, Jiyāt al-Dīn Pīr ‘Alī Kārt, contra la sobirania timúrida 1381, fou extingida per Tamerlà

Fou fundada pel general Chen Baxian, que deposà el darrer emperador de la dinastia Liang El seu domini efectiu es limità a la vall inferior del Iang-Tsé Fou reduïda per la dinastia unificadora Sui

Perdurà fins a l’esfondrament del règim imperial, l’any 1911 Els seus membres eren elegits per oposició entre els lletrats jinshi que havien superat els exàmens de tercer grau Responia a les preguntes de l’emperador sobre llenguatge i literatura i redactava les biografies i les inscripcions oficials També tingué importància en el camp artístic, principalment durant la dinastia song 960-1270

Segons les fonts, era d’origen humil i fou abandonat per la seva mare a l’Eufrates Fou coper d’Ur-Zababa, rei de la dinastia IV de Kish, contra qui es revoltà, i després de prendre el poder bastí una nova capital, dita Accad o Agadé Exemple clar de monarca guerrer, conqueridor i fundador d’imperis, decidit a unificar Mesopotàmia, baté primer Lugalzagissi, rei de la dinastia III d’Ur, que controlava Umma, Ur, Larsa i Nippur, viles que conquerí, i sotmeté després la zona del golf Pèrsic, al sud, i la regió ocupada més tard per Assíria, al nord Arribà, pel SE, fins a l’Elam, derrotà…

La dinastia començà amb Aquemenes, rei d’un petit districte de l’Elam amb Cir el Gran conquistà Babilònia, derrotà el rei dels medes, Astíages, i annexionà tot l’Iran al nou imperi Amb Cambises II i Darios I la dinastia arribà al seu més alt nivell en art, cultura i organització política D’aquesta època són conservades nombroses inscripcions en pedra, en les quals els reis commemoraven llurs conquestes o reclamaven la protecció d’Ahura Mazdā Les derrotes en la lluita contra els grecs, a Salamina, Platees i Mícale, començaren a mostrar la feblesa de l’imperi, que s’…

Amb continuades aliances i enfrontaments amb els samànides i els buwàihides, la seva sobirania al territori els fou reconeguda pels califes abbàssides Maḥomēd de Ġaznī els obligà a declarar-se vassalls, i finalment la dinastia fou anorreada pels turcs seljúcides Malik Šāh, 1077

El 1664 s’implantà sòlidament al Rif i, des del 1668 fins al 1670, acabà l’ocupació del Marroc amb la conquesta de Marràqueix Els seus successors hagueren de fer front a l’anarquia, però, tot i això, la dinastia, consolidada el 1912 amb l’establiment del protectorat francès i el 1956 amb la independència del Marroc, ha perdurat fins a l’època actual