Resultats de la cerca
Es mostren 1419 resultats
mesa
Dret canònic
Conjunt de béns o rendes que té una persona o corporació eclesiàstica.
imprimàtur
Dret canònic
Llicència de l’autoritat eclesiàstica per a imprimir o publicar un escrit.
heretgia
Religió
Doctrina o sistema teològic rebutjat com a fals per l’autoritat eclesiàstica.
Suposa sempre un cos de doctrina mantingut amb autoritat dins una religió contra la qual l’heretge es rebella Des del segle II el cristianisme tenia ja el desig de mantenir un ensenyament incontaminat i hom hi establí criteris per a detectar les desviacions els pares apostòlics apellaven, en aquest sentit, als profetes i als apòstols posteriorment, els concilis esdevingueren l’instrument per definir l’ortodòxia i condemnar les heretgies Entre les nombroses heretgies amb les quals hagué d’enfrontar-se el cristianisme durant els primers segles, cal fer esment del docetisme, marcionisme,…
parròquia
Cristianisme
Demarcació territorial eclesiàstica regida per un rector, un prior o un plebà.
Antigament les parròquies eren regides també per un o diversos domers o un vicari perpetu quan eren subjectes a un monestir Originàriament el mot era sinònim de diòcesi, però quan començà a utilitzar-se als Països Catalans als segles V i VI equivalia a entitat amb territori delimitat, clergue i patrimoni propis, dependent d’una diòcesi Quan s’establia una parròquia en un municipi romà o ciutat i comptava amb prou feligresia era convertida sovint en diòcesi independent com en el cas d’Ègara vers el 450, i de la mateixa manera ho serien Osona, Urgell, Tortosa, Elna, Xàtiva, Dénia, etc Al llarg…
Mission de France
Institució eclesiàstica francesa encarregada de l’evangelització de les regions més descristianitzades.
Establerta per la jerarquia francesa a Lisieux 1941, fou reorganitzada per decisió pontifícia 1954 i traslladada la seva seu a Pontigny Yonne, on passà a dependre d’un prelat francès el primer fou el cardenal Liénart, bisbe de Lilla, representat per un vicari general resident Agrupa 1980 300 sacerdots, més molts altres sacerdots i religiosos que participen en diversos equips associats
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona
Historiografia catalana
Biblioteca situada, des del 1964, al primer pis de l’edifici de l’antic Seminari de Barcelona, al carrer de la Diputació on tenia la seu des del 1924, abans que no fos traslladada a la Biblioteca de Catalunya arran de l’esclat de la guerra civil.
El 1972 la biblioteca experimentà una renovació i s’inicià la catalogació dels fons Actualment té uns 500000 títols, especialitzats en ciències eclesiàstiques i filosòfiques, que es poden dividir en un fons antic, un fons modern i quatre biblioteques en dipòsit El fons antic inclou 502 còdexs i manuscrits, com el còdex de Civitae Dei de sant Agustí, les cròniques de Muntaner i de Bernat Desclot, 90 incunables –el més antic dels quals data del 1468 Divinae Institutiones Roma de Lactanci–, 3000 volums de llibres editats abans del segle XVI i més de 100000 volums de llibres anteriors al segle XX…
El compositor Ramon Vilanova i Barrera estrena el seu segon Rèquiem
El compositor de música eclesiàstica Ramon Vilanova i Barrera estrena el seu segon Rèquiem, obra de grans dimensions i estil sever
Corçà

Vista del poble de Corçà
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi d’Àger (Noguera), al vessant S del Montsec, uns 2 km a la dreta de la Noguera Ribagorçana.
La jurisdicció civil i eclesiàstica pertanyia a l’abadia d’Àger L’església parroquial Sant Gregori és obra de mitjan segle XIX
teologia dels misteris
Cristianisme
Teologia elaborada per Odo Casel i l’abadia de Maria Laach, basada en l’antiga concepció litúrgica i patrística, segons la qual el misteri no es redueix al seu aspecte intel·lectualista, sinó que és una presència actual de l’acció salvífica de Crist participada pels fidels en la celebració litúrgica.
Malgrat alguna censura eclesiàstica, provocada per referències als cultes mistèrics pagans, constitueix la primera aportació seriosa de teologia a l’incipient moviment litúrgic
cambrer
Cristianisme
Als monestirs i a les canòniques, eclesiàstic encarregat del proveïment dels vestits per als monjos, canonges o porcioners; a vegades s’encarregava també del parament de les habitacions, funció que als grans monestirs era encomanada al cubiculari.
Per a aquestes funcions el cambrer disposava d’una part de les rendes del monestir, dites de la cambreria Era considerat ofici major i dignitat eclesiàstica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina