Resultats de la cerca
Es mostren 1426 resultats
imprimàtur
Dret canònic
Llicència de l’autoritat eclesiàstica per a imprimir o publicar un escrit.
mesa
Dret canònic
Conjunt de béns o rendes que té una persona o corporació eclesiàstica.
Mission de France
Institució eclesiàstica francesa encarregada de l’evangelització de les regions més descristianitzades.
Establerta per la jerarquia francesa a Lisieux 1941, fou reorganitzada per decisió pontifícia 1954 i traslladada la seva seu a Pontigny Yonne, on passà a dependre d’un prelat francès el primer fou el cardenal Liénart, bisbe de Lilla, representat per un vicari general resident Agrupa 1980 300 sacerdots, més molts altres sacerdots i religiosos que participen en diversos equips associats
heretgia
Religió
Doctrina o sistema teològic rebutjat com a fals per l’autoritat eclesiàstica.
Suposa sempre un cos de doctrina mantingut amb autoritat dins una religió contra la qual l’heretge es rebella Des del segle II el cristianisme tenia ja el desig de mantenir un ensenyament incontaminat i hom hi establí criteris per a detectar les desviacions els pares apostòlics apellaven, en aquest sentit, als profetes i als apòstols posteriorment, els concilis esdevingueren l’instrument per definir l’ortodòxia i condemnar les heretgies Entre les nombroses heretgies amb les quals hagué d’enfrontar-se el cristianisme durant els primers segles, cal fer esment del docetisme, marcionisme,…
parròquia
Cristianisme
Demarcació territorial eclesiàstica regida per un rector, un prior o un plebà.
Antigament les parròquies eren regides també per un o diversos domers o un vicari perpetu quan eren subjectes a un monestir Originàriament el mot era sinònim de diòcesi, però quan començà a utilitzar-se als Països Catalans als segles V i VI equivalia a entitat amb territori delimitat, clergue i patrimoni propis, dependent d’una diòcesi Quan s’establia una parròquia en un municipi romà o ciutat i comptava amb prou feligresia era convertida sovint en diòcesi independent com en el cas d’Ègara vers el 450, i de la mateixa manera ho serien Osona, Urgell, Tortosa, Elna, Xàtiva, Dénia, etc Al llarg…
El compositor Ramon Vilanova i Barrera estrena el seu segon Rèquiem
El compositor de música eclesiàstica Ramon Vilanova i Barrera estrena el seu segon Rèquiem, obra de grans dimensions i estil sever
Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona
Historiografia catalana
Centre que aplega la documentació dels fons anteriors al 1750 de la província Tarraconense, la taula arquebisbal, la cúria eclesiàstica i les parròquies de l’arxidiòcesi, creat el 1920 pel cardenal Francesc Vidal i Barraquer.
La tasca d’ordenació de l’arxiu fou encomanada durant els primers anys a mossèn Sanç Capdevila i Felip, i s’installà en una sala de la planta baixa del palau arquebisbal El 1971 s’habilità un nou edifici, al costat de l’anterior, que fou reformat els anys 2000-01 L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona AHAT fou pioner a la Península en la concentració de la documentació parroquial del 1921 al 1924 s’hi transferí documentació de més d’un centenar d’arxius aquesta intervenció fou providencial per a salvaguardar-lo de la destrucció durant la revolta del 1936 La tasca de centralització fou…
Corçà

Vista del poble de Corçà
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi d’Àger (Noguera), al vessant S del Montsec, uns 2 km a la dreta de la Noguera Ribagorçana.
La jurisdicció civil i eclesiàstica pertanyia a l’abadia d’Àger L’església parroquial Sant Gregori és obra de mitjan segle XIX
teologia dels misteris
Cristianisme
Teologia elaborada per Odo Casel i l’abadia de Maria Laach, basada en l’antiga concepció litúrgica i patrística, segons la qual el misteri no es redueix al seu aspecte intel·lectualista, sinó que és una presència actual de l’acció salvífica de Crist participada pels fidels en la celebració litúrgica.
Malgrat alguna censura eclesiàstica, provocada per referències als cultes mistèrics pagans, constitueix la primera aportació seriosa de teologia a l’incipient moviment litúrgic
braç eclesiàstic
Història
Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de l’estament eclesiàstic.
El primer en dignitat i precedència, sovint el seu representant era el qui, en nom de tots els braços, responia a la proposició del monarca El constituïen les grans dignitats eclesiàstiques, que representaven tant el poder espiritual de l’Església com, en bona part dels seus titulars, el poder feudal al Principat la jurisdicció territorial eclesiàstica representava més de la quarta part del país, en població i en territori A les corts del Principat n'eren integrants ordinaris l’arquebisbe de Tarragona, que el presidia, els altres bisbes del Principat, els capítols catedrals representats per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina