Resultats de la cerca

Vida S’educà amb els franciscans i rebé lliçons de Francesco Maria Delfico Tonsurat l’any 1532, rebé els ordes menors el 1537 i el diaconat el 1539 Després d’algun temps com a cantor i organista a la catedral de Chioggia 1536-40, fou escollit capellano i mansionario de la Scuola di San Francesco de la mateixa ciutat Poc després es traslladà a Venècia per a continuar la seva formació musical amb A Willaert El 1565 succeí a Cipriano de Rore com a mestre de capella de la basílica de Sant Marc, càrrec en el qual es mantingué fins que morí Des del 1565 també exercí com a chaplain a l’església de…

De família aristocràtica, sembla que s’educà literàriament a Atenes Viatger i cosmopolita, a Sicília fou hoste dels tirans Hieró de Siracusa i Teró d’Agrigent, en el transcurs d’un viatge 476-475 aC que marcà la seva consagració com a poeta panhellènic Amb tot, mai no renuncià a les seves arrels una vinculació fidel a Delfos i a Apollo, la lleialtat a Tebes, particularment difícil i compromesa els anys ombrívols de les guerres mèdiques, i, sobretot, les relacions amb Egina, baluard tenaç de la tradició i, per tant, oposada a la democràcia atenesa en un enfrontament d’anys, que ell ressentí…

Vida Cosí germà de l’actriu Emília Guiu , s’educà a l’Institut-Escola de la Generalitat i començà estudis de practicant a la Facultat de Medicina Començà els estudis de lletres, però s’incorporà a l’exèrcit republicà Al final de la guerra civil s’exilià a França, on estudià història de l’art i geografia humana a la Universitat de Montpeller Retornà a Barcelona i es llicencià en dret 1941 i s’involucrà fermament en la resistència cultural catalana, collaborant en diverses entitats Fou un dels fundadors de l’Esbart Verdaguer i participà en la Comissió Abat Oliba També treballà per a Ràdio…

Net de Norodom I i fill del rei Norodom Suramarit, s’educà en escoles franceses a París i Saigon, el 1941 fou coronat amb el vistiplau del règim de Vichy, que li donà preferència per davant del seu pare, però acabada la Segona Guerra Mundial, el 1947, instituí una monarquia parlamentària i, al mateix temps, s’involucrà activament en el moviment proindependència Dos anys després de la fundació del nou estat, el 1955 abdicà en el seu pare, i n’esdevingué primer ministre i ministre d’Afers Estrangers Mort el seu pare 1960, renuncià a la corona i passà a cap d’estat Mantingué una política…

Vida i obra Fill de pare portuguès i mare castellana, s’educà a la cort reial a Madrid Emprengué la carrera militar dins de diverses formacions portugueses Intervingué en la repressió dels avalots d’Évora del 1637, potser com a agent del comte duc d’Olivares El 1639, enviat al front de Flandes, escapà al desastre espanyol de les Dunes En retornar a Espa-nya, fou nomenat assessor del marquès de Los Vélez en la campanya de sotmetiment de Catalunya des-prés de la revolta del juny del 1640 Participà en les accions menades per Los Vélez fins que, poc després de la revolta portuguesa de l’1 de…

Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà 1374 Serví…

L’emigració catalana a Amèrica començà vers els anys 1830-35, abans que les altres emigracions ibèriques, i alentí el seu ritme cap al període 1870-80, mentre que gallecs, asturians, bascs, etc, seguiren emigrant a un ritme força intens Els milers de joves de la costa catalana que marxaren cap a Amèrica hi anaren cridats per les desenes de comerciants i navegants catalans que s’hi havien adreçat a partir del 1775 L’emigració a Amèrica i altres emigracions L’emigrant , el poema de Jacint Verdaguer que, amb música d’Amadeu Vives, ha esdevingut gairebé un himne nacional de Catalunya, és…

Vida Considerat el músic més important de la seva època, possiblement s’educà a Reims Cap al 1323 ingressà al servei de Joan de Luxemburg, rei de Bohèmia, de qui fou secretari La seva primera composició datable, el motet Bone pastor Guillerme/Bone pastor qui pastores , dedicat a Guillem III de Trie, en aquell moment arquebisbe de Reims, és de l’any 1324 Recorregué Europa amb el seu patró, acompanyant-lo en les múltiples accions militars que emprenia Per recomanació del rei, el papa Joan XXII li concedí una canongia en expectativa a Verdun Lorena el 1330, una altra a Arràs Artois el 1332 i una…

Estructura de l'obra És considerat el text més clarament renaixentista de la literatura catalana, tant per l’ús d’una forma literària clàssica com per l’esperit del seu autor historiografia humanística Dedicat al comte d’Aitona, Francesc de Montcada i de Cardona, està escrit en forma de diàleg i dividit en sis colloquis pluritemàtics coherentment articulats gràcies a la unitat i consistència de la trama de ficció Molt més enllà del que sembla oferir el títol, el marc d’aquesta obra, ultrapassa l’àmbit local i tracta d’aspectes dels Països Catalans, de la Corona d’Aragó, de la monarquia…

Vida i obra S’educà en un ambient artístic i literari que heretà per ambdues ascendències la seva mare era neboda dels germans Jaume i Magí Morera i Galícia , pintor i poeta respectivament, i el seu avi patern fou l’artista modernista Alexandre de Riquer Feu estudis hellenístics amb Carles Riba i Joan Petit, a la Fundació Bernat Metge, i ell mateix es declarà deixeble de Josep M de Casacuberta, que l’orientà en l’edició de textos catalans antics Després es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà, el 1945, amb una tesi sobre les traduccions castellanes d’…