Resultats de la cerca

La llum és constituïda per radiacions electromagnètiques, i, bé que en realitat ocupa un interval molt petit en l'espectre electromagnètic conegut, aquest interval ha estat el més estudiat al llarg dels segles pel fet que l’aparell detector forma part de la fisiologia humana Els darrers cent anys, però, hom ha estès l’estudi a qualsevol tipus de radiació electromagnètica , les propietats de la qual són una generalització de les de la llum Gràcies a la sensació de color, l’ull arriba a distingir les diferents parts de l’espectre visible 3800 - 7800 Å Per extensió i per les seves propietats…

Demostra que totes les teories de variables ocultes que s’avenien amb el principi d’acció local segons el qual les condicions físiques reals de subsistemes aïllats, espacialment separats , són independents eren incompatibles donaven resultats diferents amb les prediccions estadístiques de la mecànica quàntica L’argument d' Einstein-Podolsky-Rosen 1935 implicava que o bé la mecànica quàntica era completa o bé el principi d’acció local era cert com a conseqüència, una mecànica quàntica que preservés el principi d’acció local localitat potser havia d’ésser completada amb variables…

Arran de l’èxit que assoliren els seus programes històrics a la televisió italiana, el 1968 accedí a la realització cinematogràfica amb el film Galileo , que obtingué un considerable ressò A l’èxit posterior d’ Il portiere di notte 1974 succeïren Al di là del bene e del male 1977 —entorn de Nietzsche—, La pelle 1981 —basat en la novella homònima de Curzio Malaparte—, Interno berlinese 1985 i Francesco 1988, biografia de sant Francesc d’Assís que el 2014 tornà a rodar en un telefilm de més de 3 hores de durada Posteriorment dirigí el drama psicològic  Dove siete Io sono qui 1993 i Ripley’s…

Estudià música al Conservatori de Pavia i filosofia i lletres a les universitats de Pavia i Estrasburg Fou bibliotecari assistent al Conservatori de Bolonya 1938-42 i professor de literatura italiana en aquest mateix centre 1943 i també al Conservatori de Milà 1967 Destacat bibliògraf en la línia de R Eitner i A Einstein, concebia la bibliografia com un mitjà per a aprofundir el coneixement de la música Obtingué una gran reputació amb Bibliografia della musica strumentale italiana stampata in Italia fino al 1700 vol I Florència, 1952 vol II Florència, 1968, una obra de referència…

El fenomen de la superfluïdesa fou descobert pel científic soviètic PKapitza el 1937 Un superfluid redueix la seva viscositat fins a zero, és a dir, quan està en moviment no sofreix dissipacions energètiques Una altra característica dels superfluids és que són transmissors tèrmics perfectes El fenomen fou observat per primera vegada en l’heli i es pot explicar per la formació de condensats de Bose-Einstein en el seu estat elemental El fluid es comporta com una barreja de condensats i d’àtoms normals en proporcions variables En l’heli líquid la superfluïdesa es manifesta a una…

Proposat el 2010 pel físic Sir Roger Penrose, postula que l’expansió de l’Univers comportaria que aquest arribés a tenir una densitat infinitesimal, una entropia menyspreable, i que s’aturés el temps, equiparant-se conformacionalment l’Univers a un punt inextens en el qual es produiria un altre big-bang , i així de forma successiva en una sèrie infinita de cicles anomenats eons S’oposa a la visió cosmològica inflacionaria àmpliament acceptada per la majoria de cosmòlegs, aportant noves solucions a les equacions d’Einstein Es basa en la troballa de zones en forma d’anells…

Catedràtic de sociologia i pedagogia dels mitjans de comunicació de masses de la Universitat de Colònia, l’any 1988 s’incorporà al Gran Teatre del Liceu en qualitat de responsable dels departaments de coordinació i producció Com a director artístic del Liceu entre el 1990 i el 1996, impulsà una profunda renovació de la programació d’aquest teatre, amb la presentació de posades en escena innovadores, i alhora polèmiques, com els muntatges de Les noces de Fígaro , de Mozart, i Tannhäuser , de Wagner, que dirigiren Peter Sellars i Harry Kupfer, respectivament També programà obres de directors…

De família jueva emigrada a França el 1956, es graduà a la Universitat de París 1967 El 1971 obtingué el doctorat per la Universitat de París VI, sota la direcció de Claude Cohen-Tannoudji, i l'any següent féu estudis postdoctorals a la Universitat de Stanford amb Arthur L Schawlow Investigador al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS del 1967 al 1975, des d'aquest darrer any fins al 2001 fou professor titular de la Universitat París VI, i des d'aleshores al Collège de France, del qual fou nomenat administrador el 2012 Ha estat també professor visitant en diverses universitats…

Doctorat per la Universitat de Princeton 1965, ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica i científica al California Institute of Technology, on es graduà 1962, i on del 1991 al 2009 ocupà la càtedra Feynman de física teòrica, que des d’aquest any exerceix com a emèrit Els seus camps d’interès són l’astrofísica relativista i gravitatòria, amb especial referència als forats negres i les ones gravitacionals , i ha desenvolupat una controvertida teoria sobre els viatges en el temps forat de cuc Fou un dels impulsors del Laser Interferometer Gravitational Wave Observatory LIGO , i n’és un dels…

La seva família emigrà als Estats Units fugint dels nazis i cresqué a Nova York Graduat 1955 i doctorat 1962 pel Massachusetts Institute of Technology, després d’una etapa com a professor ajudant a la Universitat de Tufts i com a investigador associat a la de Princeton, l’any 1964 retornà al MIT, on desenvolupà tota la seva carrera acadèmica Els seus camps d’investigació se centraren en la física atòmica, la física del làser i l’astrofísica Prengué part en els treballs de mesurament de la radiació còsmica de fons , i fou un dels cofundadors de la missió espacial COBE-NASA, que entrà en òrbita…