Resultats de la cerca

És autor, a Barcelona, del convent de les Adoratrius 1874 —on és sepultat des del 1924—, de les Saleses 1885, de la reconstrucció de Montsió 1888, del cambril i la cúpula de la Mercè, del monument a Joan Güell de la Societat de Crèdit Mercantil, al carrer Ample 1900, de la casa del marquès de Robert, a la Ronda 1900, de la restauració de Pedralbes 1897, del collegi dels jesuïtes de Sarrià, de la restauració de Sant Josep i Santa Mònica i del projecte de la façana de la catedral 1882, que meresqué un elogi general, tot i que no fou la construïda També féu l’església parroquial de…

Estudià matemàtiques i filologia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà amb una tesi sobre lingüística matemàtica És catedràtic de lingüística general a la mateixa universitat El 1969 hi impartí els primers cursos de semàntica general i de lingüística matemàtica de tot l’Estat espanyol Ha publicat diversos estudis sobre temes de semiòtica, lingüística general, poètica, filosofia teoria de la ciència i, sobretot, teoria de la comunicació, entre els quals Elementos de lingüística matemática 1975, Lógica, lingüística y matemáticas 1977, Literatura i teoria del coneixement 1978, Lingüística…

De formació autodidàctica, fou dependent de comerç Collaborà entre el 1899 i el 1900 a La Creu del Montseny  i després a L’Atlàntida , El Diluvio Ilustrado , La Creu del Montseny , Pèl & Ploma , Catalònia  i Revista Catalana També fou redactor de Joventut  i de Catalunya Artística La seva poesia, sentimental i preciosista, intenta una síntesi entre l’espiritualisme heretat de Verdaguer i el vitalisme de final de segle, que el duu a integrar les poètiques decorativistes i decadentistes en la ideologia regeneradora Publicà Preludi 1904, el poemet dramàtic inspirat en el tema…

Vida i obra És documentat com a jurista i agent de la política reial a Mallorca des del 1440 Estudià lleis a Itàlia, on es doctorà cap a l’any 1435 En aquest temps mantingué relacions literàries amb humanistes italians, principalment amb Leonardo Bruni d’Arezzo, de qui fou deixeble, i Antonio Beccadelli, Il Panormita Escriví en un llatí prou correcte epístoles en prosa i poesies, algunes d’elles en versos sàfics En català la seva obra conservada es redueix a un parlament pronunciat al desembre del 1467 davant el consell de Mallorca, amb el qual pretenia activar un finançament sollicitat pel…

Vida Considerat el darrer dels trobadors, inicià la seva carrera vers l’any 1254 a la cort del vescomte de Narbona Desitjant canviar d’ambient, el 1262 escriví la retronxa Pus astres no m’es donatz , en què fa un encès elogi de Catalunya, i sis anys més tard, De far chanson suy marritz , cançó dedicada a l’infant Pere d’Aragó El propòsit de totes dues composicions era assegurar-se una bona acollida per part de Jaume I el Conqueridor o del seu fill, encara que finalment acabà a la cort d’Alfons X el Savi El 1271 Riquier era amb el monarca castellà, al costat del qual romangué fins…

Llicenciat en història de l’art i doctor en antropologia per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a la Section de Sciences Religieuses de l’École Pratique des Hautes Études de la Sorbona de París Des del 1986 és professor titular d’etnologia religiosa a la Universitat de Barcelona És membre del GRECS Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials de la Universitat de Barcelona i del Grup de Treball Etnografia dels Espais Públics de l’ Institut Català d’Antropologia , del qual ha estat membre de la junta directiva El seus centres d'interès són les diverses formes d'exclusió en marcs…

Estudià filologia romànica hispàniques a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1975 amb un estudi sobre l’ambigüitat en el llenguatge, i on fou professor de lingüística des del 1970 fins a la jubilació 2008 A banda de la seva tasca acadèmica, excellí en el vessant de la divulgació, i des d’aquest camp fou un fervent defensor de la diversitat lingüística i del plurilingüisme, que entenia com un vehicle de coneixement mutu i de respecte entre societats i collectius Combaté els prejudicis lingüístics, especialment amb relació a les anomenades “llengües minoritàries” Documentà aquestes…

Vida i obra Pel que fa a la seva dedicació al món de la poesia, cal destacar la publicació de nombrosos reculls que tenen en comú la influència de Joan Maragall, la triple temàtica jocfloralesca pàtria/paisatge, fe/Déu, amor i el regust tradicionalista i conservador de l’època Les seves edicions sovint són de bibliòfil, i entre els títols editats destaquen La companyia 1925, Ruta 1930, Benedicció de la taula 1934, Cants de guerra i de pau 1938, L’hereu Riera amb data del 1938 però publicat el 1940, Novenari líric amb data del 1938 però publicat en la postguerra, Pastoral amb data del 1938,…

Es llicencià en dret Segon comte de Güell 1918, gran d’Espanya 1927, tercer marquès de Comillas 1926 i comte de San Pedro de Ruiseñada 1916 Fill gran i hereu d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i successor del seu oncle Claudi López i Bru El 1912 lluità a la guerra del Marroc i intervingué en les negociacions per a l’entrada dels espanyols a Tetuan Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou comissari reial de turisme, president de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1928 i alcalde de Barcelona 1930-31 Essent president de la Companyia Transatlàntica, feu installar una factoria a Río de Oro…

Format a l’Escola Massana, on estudià cursos de disseny gràfic, s’ha especialitzat en la illustració i el còmic Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona i illustrador professional des de l’any 1982, collabora habitualment en diverses editorials, diaris i revistes Des del 2008 alterna la illustració amb tasques d’edició a l’Editorial Casals, on és director artístic i coordinador de les àrees de plàstica, dibuix tècnic i història de l’art Ha estat seleccionat per a participar en nombroses exposicions d’illustració a l’Estat espanyol, Mèxic, Venècia 1987 i Bratislava 1988…