Resultats de la cerca

Estudià música al King’s College de Cambridge i s’especialitzà en cant coral Aviat s’erigí com un dels directors joves més importants de la seva generació El 1962 fundà el Cor John Alldis, amb un extens repertori que comprèn obres barroques, clàssiques, romàntiques i contemporànies, tant de formes litúrgiques com operístiques, oratori i cantates, resseguibles a través d’una extensa producció discogràfica El 1966 fou contractat per a formar i dirigir el primer grup coral de l’Orquestra Simfònica de Londres, i posteriorment fou director del Cor Filharmònic de Londres 1969-82 També…

Es formà amb el seu pare, Enrique García Marco, violinista de l’Orquestra Nacional d’Espanya Continuà els seus estudis al Reial Conservatori de Música de Madrid amb Luis Antón, i es perfeccionà al Royal College of Music de Londres, on fou deixeble d’Antoni Brosa L’any 1960 obtingué el primer premi en el Concurs Pablo de Sarasate i el 1967 s’erigí en guanyador de la Medalla Harriet Cohen També estudià direcció d’orquestra amb Sergiu Celibidache Durant molts anys residí a Londres, on fou violí concertino de l’English Chamber Orchestra, formació que dirigí en nombroses ocasions Fou…

Estudià a la Westminster School i a la Christ Church d’Oxford Posteriorment amplià la seva formació a Leipzig, amb Max Reger i Arthur Nikisch A partir de l’estrena parcial d' Els planetes , de Holst, que va poder dirigir íntegrament el 1918, s’erigí en especialista de la música britànica del segle XX, i arribà a estrenar composicions de R Vaughan Williams i Elgar, entre d’altres En 1919-30 ensenyà al Royal College of Music de Londres, compaginant la tasca docent amb la direcció orquestral d’òperes i els enregistraments discogràfics Del 1930 al 1950 dirigí l’Orquestra Simfònica de…

Fill de Joan de Pau i de Rubió, baró de Pau i senyor de les Abelles Doctor en dret, fou canonge de Girona 1417, gran ardiaca d’Elna 1424, vicari general de la diòcesi de Girona 1419-36 i, finalment, bisbe El 1436 decretà amb el seu capítol que només podien ésser canonges de Girona els fills de famílies nobles, cosa que confirmà el concili de Basilea 1437 El papa Eugeni IV el cridà a Roma 1444, on residí dos anys i mig Malalt, el 1450 prengué com a auxiliar Miquel, bisbe titular de Nicea Erigí la capella de Sant Pau a la catedral de Girona, on es féu enterrar, dotà d’ornaments l’altar major i…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i aviat s’erigí com una de les veus joves més importants de la seva tessitura Debutà el 1955 amb diversos recitals de lied a Madrid Tres anys més tard, a Sevilla, actuà per primera vegada com a cantant d’òpera amb Rigoletto , al costat d’Alfredo Kraus Aviat fou contractada per a cantar als teatres d’òpera i festivals més importants, tant d’Europa com d’Amèrica Al Liceu de Barcelona, entre el 1969 i el 1977, interpretà nombrosos papers en obres com ara Les noces de Fígaro , Don Giovanni , Turandot , Fedora , Les Huguenots , Faust i…

Té port, de poc moviment comercial, i és seu d’un arquebisbat Corresponent a l’antiga Hydruntum i seu episcopal, esdevingué, a la segona meitat del segle VI, un dels centres principals de la dominació bizantina a Itàlia i punt d’enllaç comercial entre l’Orient i els països de l’Adriàtica Fou la capital de l’antiga terra d’Òtranto , part extrema de la península Salentina Amb Bari i Tàrent, fou un focus de resistència bizantina contra els normands segle XI Sacsejada per les guerres internes d’Itàlia i saquejada pels turcs 1480, fou, durant molt de temps, possessió de la corona catalanoaragonesa…

La part improductiva del terme ocupa 98 ha, amb pinedes, garrigues i brolles i pasturatges L’augment del cabal de la font de Quart ha permès un augment del regadiu, que produeix sobretot taronges i productes d’horta Però l’agricultura predominant és la de secà, principalment amb garrofers i vinya raïm moscatell Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris La ramaderia és poc important El poble 1 977 h agl 2006, benifairencs 43 m alt és a tocar de la vila de Faura El 1394 fou adquirit per Bernat Vives de Canyamars, els descendents del qual reberen el títol de comtes…

El terreny, muntanyós, és accidentat pels contraforts orientals de la Serrella 1 184 m al pic del Carrascar i els occidentals de la serra de la Xortà 1 079 m L’agricultura, base econòmica del municipi, ocupa una tercera part del terme, amb predomini del secà 452 ha sobre el regadiu 72 ha Els conreus més estesos són l’ametller d’expansió recent, l’olivera, els garrofers i els conreus d’horta Les terres de conreu, força repartides, són explotades pels propietaris 68% i per arrendataris La població ha minvat un 48% entre el 1900 i el 1965 El poble 180 h agl 2006 464 m alt, a l’…

Les primeres referències documentals sobre el Palau Comtal Menor són dels anys 1114 i 1116, i fan esment d’un palau situat a prop del torrent del Merdançar, dins el territori anomenat dels Arcs Vells al burg de Barcelona Amb tot, els comtes reis gaudiren poc d’aquesta propietat, atès que el 1168 el rei Alfons cedí aquest palau al monestir cistercenc de Santes Creus, el qual hi establí una procuració i erigí la capella dedicada a sant Bernat Aquest palau, situat entre els carrers de la Riera de Sant Joan, el de les Magdalenes i el carrer Comtal, no s’escapà de l’especulació del…

A Vilanova de Cubelles, un dels dos nuclis que donaren lloc a l’actual ciutat de Vilanova i la Geltrú, s’hi bastí, probablement ja al segle XIII, una capella dedicada a sant Antoni, origen de l’actual església parroquial del mateix nom Les referències més antigues d’aquesta església, però, són de la primera meitat del segle XIV, quan era sufragània de Santa Maria de Cubelles Aquesta situació s’allargà fins el 1363, any en què Guillem de Torrelles, bisbe de Barcelona, erigí Sant Antoni de Vilanova en església parroquial, que la desvinculà de l’església de Cubelles Es coneixen, en…