Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
Santa Fe de Montseny

Vista del pantà de Santa Fe
© CIC-Moià
Santuari
Santuari i veïnat del municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental), a la vall de Santa Fe del massís del Montseny, entre els massissos de les Agudes i el turó de l’Home i les serralades que van del turó de Maçaners al de Morou.
La vall té més de 3 km de llargada, i la formen diferents plans, com el pla de Santa Fe, el dels Ginebrons i el pla de l’Espinol, i és travessada longitudinalment per la riera de Santa Fe, dita més avall de Gualba, i per la carretera que sortint de Sant Celoni acaba a Sant Marçal del Montseny Sota la capella hi ha dues preses o embassaments artificials per a producció elèctrica, i alguns masos dispersos i restaurants moderns formen el petit veïnat La capella existia el 1201, i el 1270, segons tradició, hi residia a prop un grup d’eremites que es deien “orde d’ermitans de Santa Fe…
Puiggraciós

Santuari de Puiggraciós
© C.I.C - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Puiggraciós) del municipi del Figueró i Montmany (Vallès Oriental), situat al vessant septentrional del Puiggraciós (807 m), contrafort oriental dels cingles de Bertí.
Segons una tradició, la imatge gòtica segle XV, abans venerada a la parròquia de Montmany, fou trobada en aquest indret i hom hi celebrava anualment una processó des del mateix segle XV El santuari fou bastit en 1701-11 i fou ampliat el cambril i una gran albergueria Del 1910 al 1936 serví de parròquia de Montmany Profanat aquest any, fou restaurat el 1954 i la Mare de Déu declarada patrona de la rodalia vallesana Des del 1973 resideix a l’antiga casa dels ermitans una comunitat de monges benedictines, filial de Sant Pere de les Puelles Conserva la imatge primitiva Torre de l'…
monjo
Religió
Religiós d’un orde monàstic.
El mot, del grec μοναχός, designa primerament aquell qui viu sol Però en un sentit més ampli designa tots aquells qui se separen més o menys totalment de la societat per viure sols amb Déu en la pregària contemplació, tant si viuen aïllats com si viuen en comunitat Al llarg de la història hom troba monjos en el judaisme essenis, Qumrân, en el budisme, en l’hinduisme i en el cristianisme monaquisme hi hagué formes de vida semblants en alguns corrents gnòstics, estoics i platònics i en l’islam El seu estil de vida sol ésser simple i auster i comporta el celibat i una ascesi…
anemone
anemone de mar
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom donat a algunes actínies, que pertanyen a diversos gèneres de l’ordre dels actinaris, que viuen solitàries reptant pel fons marí o en simbiosi amb crancs.
Són zoòfagues i utlilitzen llurs tentacles urticants per a caçar les preses Són molt vistoses, d’aspecte semblant a flors, i poden viure bé en aquaris L' anemone de mar comuna o fideu Anemonia sulcata és la més gran i freqüent a la Mediterrània Viu a les costes rocoses, a poca profunditat Té els tentacles llargs, flexibles, no retràctils, de colors vius i molt urticants Pot produir a l’home inflamacions molt doloroses, com cremades L' anemone de bernat ermità Calliactis parasitica viu al damunt de conquilles de gastròpodes, habitades per bernats ermitans, en simbiosi amb…
Santa Bàrbara o Sant Antoni d’Ulldemolins
Art romànic
L’ermita de Santa Bàrbara, més coneguda actualment amb el nom de Sant Antoni de Pàdua, és situada a la serra del Montsant, a 690 m d’alçada, vora el camíd’Albarca a Margalef Segons E Fort, sembla que aquesta ermita té el seu origen en un asceteri molt antic, d’abans de la colonització d’aquelles terres l’eremitisme hi va florir afavorit per la fundació de la cartoixa d’Escaladei Sembla que fins al segle XV estigué sota l’advocació de santa Bàrbara i mudà de titular quan un ermità, dit fra Llorenç Julià, a mitjan segle XVI, l’any 1559, hi féu bastir un altar dedicat a sant Antoni, per a la…
Bernat de Boïl

Fra Bernat Boil,per M. Fuxa
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Diplomàtic i eclesiàstic.
De família noble aragonesa, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, abraçà la vida eremítica a Montserrat 1480-81 i esdevingué superior dels ermitans 1482 traduí per a ells del llatí a l’aragonès el tractat De religione 1489 Interessat pel lullisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Deguí Enviat per Ferran II a la cort de França per gestionar-hi la devolució dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1486-87, hi conegué Francesc de Paula i ingressà a l’orde dels mínims 1491, orde que introduí després a la corona catalanoaragonesa A petició dels mateixos monarques, Alexandre…
Sant Pere de Gaià (Aiguamúrcia)
Art romànic
Aquest temple és conegut des de l’any 980, quan en la donació del castell de Cabra feta pel comte de Barcelona Borrell II a Ervigi, Almatruda, la seva muller, i Guifré, el seu fill, hom esmenta com a fita del terme del castell l’església de Sant Pere de Gaià Després d’aquesta referència tan reculada cal esperar fins a la butlla del papa Anastasi IV adreçada a l’església de Tarragona del 1154 per a tornar a tenir-ne notícies Malgrat que apareix en aquest document, no sembla que tingués caràcter parroquial sinó que fou un centre d’eremitisme, anterior a la fundació del monestir de Santes Creus…
el Puig de Maria
Ermita
Ermita i antic monestir del municipi de Pollença (Mallorca), aturonada al S de la vila (a 385 m), on és venerada la Mare de Déu del Puig.
Fou construïda el 1348 pels jurats de la vila, segurament arran de la pesta negra Vers el 1365 s’hi reuní un grup de devotes, regides per Floreta Ricomana morta el 1388, que en fou nomenada priora, quan el 1371 fou erigit canònicament en monestir Després d’una època de tibantors amb el prior de Pollença, de l’orde hospitalari de Sant Joan, gràcies a la protecció del bisbe de Mallorca i del rei, rebé una butlla de Climent VI 1388 que el convertí en priorat de canongesses de Sant Agustí Aleshores tenia 20 religioses, moltes filles de la noblesa Continuà amb relativa estabilitat fins al s XVI,…
Santa Agnès (Matadepera)
Art romànic
Capella i antiga ermita situada en una canal de la muntanya del pendent nord-est de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, en un indret amagat i que es troba en part sota una gran balma o cova, on hi ha una font És un lloc tradicional d’eremitisme, i s’hi coneixen ermitans de la capella fins a mitjan segle XVIII Les primeres notícies són de l’any 1341, però això no obsta perquè existís des del segle XIII i potser d’abans i tot, si s’ha de jutjar per alguns fragments de mur antic, bé que l’edifici fou essencialment refet en època gòtica i el casal que tenia annex en època més…
Santa Magdalena d’Ulldemolins
Ermita
Antiga ermita del municipi d’Ulldemolins (Priorat), al S del poble, al vessant septentrional del Montsant.
Refugi d’ermitans a mitjan segle XVI, igual que les veïnes de Santa Maria, Santa Bàrbara , Sant Bartomeu i Loreto, fou fundada per fra Llorenç Julià Els plans del santuari són, com els de l’església parroquial d’Ulldemolins, obra de Jaume Amigó, que li dona una traça força similar, encara que molt més reduïda, a la de l’església del poble L’edifici es bastí cap al 1579 pel mateix temps s’hi construïa una casa de l’ermità i un convent al seu redós, on es volien establir dos monjos basilians, que no fou autoritzat pel comú del poble, allegant la pobresa del lloc Entre el 1587 i el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina