Resultats de la cerca

És esmentada a partir del 1264, en què apareix en una delimitació del terme d’Oltrera Les poques ruïnes d’aquesta església, a la vora d’un còrrec, al migdia del poble, han desaparegut recentment per l’erosió del sòl

Hi predominen les formes de relleu molt arrodonides per l’erosió Altitud màxima al mont Cheviot 816 m El clima és fred i ventós Hi ha boscs de coníferes i prats, amb ramaderia, i conreus a les parts baixes La població és escassa

El balastatge és fet en dues capes, l’una d’uns 30 cm de gruix i l’altra d’uns 15 cm les arestes que formen la superfície i els talussos laterals del balastatge s’arrodoneixen a fi d’evitar l’erosió

La noció d’efecte hivernacle, que avui sembla tan nova, es remunta a dos segles enrere, quan el naturalista ginebrí Horace Benedict de Saussure 1740-99 el posà de manifest experimentalment És al físic francès Jean-Baptiste Joseph Fourier 1786-1830, però, a qui es deu la comparació de l’efecte dels raigs del Sol en l’escalfament de l’atmosfera terrestre amb el que es produeix en l’aire confinat en l’interior d’un hivernacle, comparació que el portà a enunciar l’efecte hivernacle el 1824, el mateix any que Carnot publicava el seu treball sobre les màquines tèrmiques Arrhenius premi Nobel de…

Segons l’origen, pot ésser de dos tipus monadnock de resistència , pel fet d’ésser constituït per roques dures resistents a l’erosió, i monadnock de posició , a causa de la seva posició allargada respecte a les valls principals, situades en les línies de partició d’aigües

És formada per un aflorament granític orientat de NW a SE, de relleu alpí a causa de la intensa erosió glacial És drenada per nombrosos rius, els més importants dels quals són el Skeena i el Fraser El cim principal és el Waddington 4 042 m

Aproximadament coincideix amb la línia de carenes o d’altituds màximes d’una serralada Hi ha divisòries principals, que separen dues conques totalment independents, i laterals, que separen dos rius d’un mateix vessant Les divisòries són línies sinuoses i variables per la intensitat de l’erosió

El procés de formació de coves i avencs La formació de coves s’ha de situar en el context, més general, dels processos erosius que s’encarreguen de desfer lentament la superfície de l’escorça terrestre La majoria de les grans cavitats són el resultat dels processos de dissolució que tenen lloc al si d’algunes roques El conjunt de morfologies i de processos físico-químics responsables de l’erosió, molt específica i fins i tot original, que es manifesta en tota mena de roques solubles, s’engloba dins l’estudi dels fenòmens i els materials càrstics La carstificació Tall esquemàtic d…

Les dificultats de l’edafogènesi En les condicions d’aridesa dels deserts càlids, els processos de formació del sòl o edafogènesi són extremament lents i es podria arribar a la conclusió que ha de resultar difícil trobar sòls amb perfils diferenciats La situació que s’observa a la pràctica, però, no sempre s’ajusta a aquesta expectativa, ja que la majoria de les zones desèrtiques actuals no han estat sempre tan àrides com en el present i, a més, l’edafogènesi s’hi pot produir a pulsacions corresponents a períodes amb precipitacions extremes que les dades mitjanes de pluviositat no…

El seu origen pot ésser per explosió , quan una xemeneia volcànica, havent estat tapada per laves solidificades, esclata sota la pressió de noves laves ascendents, per esfondrament posterior a una erupció que ha creat un buit sota un con volcànic, o per erosió de les parets d’un cràter