Resultats de la cerca

Es coneix l’existència d’aquesta església gràcies a un document del 1011 pel qual Radolf es lliurà al monestir d’Alaó, i entre altres béns que donà dins el castell d’Orcau s’esmenta una terra al Coll de Basturs, “ad ipsa eclesiola” L’any 1074 Isarn Todiscle, prevere, apareix com a testimoni de les adquisicions que féu el bisbe Salomó de Roda al terme del castell d’Orcau És difícil determinar avui amb exactitud on era el vilar d’Orcau

L’església de Sant Andreu de Castanyet és documentada en l’acta de consagració de l’església de Santa Coloma de Farners, del 950, realitzada pel bisbe Gotmar de Girona El document esmenta els restauradors de les esglésies de la vall de Santa Coloma, i entre aquestes la de Sant Andreu de Castanyet, a càrrec d’Ènnec i Giscafred En els nomenclàtors gironins del segle XIV torna a aparèixer la referència a l’església parroquial de “ Sancti Andree de Castanyeto ”

En diversos preceptes carolingis concedits a la seu de Girona s’esmenta un “Castellum Fractum” De fet, en el diploma de l’any 834, s’esmenten les villes dites “Castellum Fractum et Parietes Ruffini” El 844, un altre diploma diu “Castellum Fractum cum villa que appellatur Parietes Ruffini” Aquest castell segurament era una construcció més antiga, de la qual potser només restava ja un record Les Parietes Ruffini eren a prop de Domenys Sancti Felicis de Pariete Rufino, locus sive vicinatus de Domenys

En el document de restitució del monestir de Senterada al bisbe Ermengol d’Urgell, datat entre el 1010 i el 1033, s’esmenta entre les possessions del cenobi el feu del Soler de Pugcerver L’any 1171 apareix esmentat el castell de Puigcerver De la seva església, dedicada a sant Salvador, sabem que l’any 1904 era una sufragània de la parròquia de Senterada Possiblement aquesta subjecció ja datava de temps antics Actualment depèn de la parròquia de la Pobleta de Bellvei

A partir del 313, els anys són numerats d’acord amb aquesta periodització La indicció grega o constantinopolitana començava el dia primer de setembre, la de Beda el 24 del mateix mes i la romana o pontifícia —emprada durant el s IV i mantinguda com a indicció eclesiàstica— el 25 de desembre o l’1 de gener Atès que aquesta última considera com a any d’origen el 3 aC, en el còmput cal afegir sempre la xifra de tres a l’any que hom esmenta

Un informe del Comitè d'Afers Legals i Drets Humans del Consell d'Europa mostra "preocupació pel creixent nombre de polítics locals, regionals i nacionals processats per declaracions fetes en l'exercici del seu mandat, sobretot a Espanya i Turquia" Entre altres, l’informe esmenta la presumpta violació de la llibertat d’expressió dels polítics en els dos estats, i en el cas d’Espanya, pregunta el motiu de la reacció de la policia l’1 d’octubre de 2017 si els referèndums estaven despenalitzats

En l’acta de consagració de Sant Miquel de Cornudella de l’any 1138 consta que el bisbe Gaufred, amb l’aprovació dels clergues de Roda, dotà l’esmentada església amb les quartes episcopals de Sant Tirs Es tractava d’una antiga església episcopal lligada d’alguna manera a la canònica de Sant Vicenç Creiem que cal localitzar-la a Vilaplana o Cap de la Vila, nucli administratiu de l’antiga universitat de Cornudella, puix que l’esmentada acta de consagració esmenta la Plana de Sant Tirs

La caseria de Rins de Vilarrué, situada sota la serra d’Urmella, havia estat una antiga quadra La primera menció documental que s’ha localitzat és al capbreu dels delmes que la canònica de Roda posseïa a Castillo de Sos, datat vers l’any 1068, en el qual s’esmenta el vilar de Rensi L’església de Sant Andreu, que era la capella de l’antic casal fortificat que hi hagué a l’indret, és avui en ruïnes i conserva una pica baptismal de tradició romànica

El llogaret de Riufred, dit també el Molí del Riu, és situat a migdia del poble de Sant Pere dels Forcats Té un origen força antic i el lloc és citat com a villare Rivofrigido l’any 1011 en la butlla del papa Sergi IV a favor del monestir de Sant Miquel de Cuixà L’única referència localitzada del castell data de l’any 1267, que s’esmenta en una escriptura la villa et castrum de Rivifrigido No ha romàs cap vestigi d’aquesta fortalesa medieval

En unes vinyes situades al vessant meridional del puig de la Roqueta sobre l’antiga riba de l’estany d’Ullastret, l’arqueòleg Miquel Oliva localitzà les restes d’una necròpoli medieval, anomenada també necròpoli del puig de Serra, en realitzar-hi algunes cales amb la intenció d’estudiar el jaciment ibèric de l’indret En la notícia publicada sobre la troballa només s’esmenta que es descobriren catorze sepultures protegides amb lloses de pedra calcària, totes les quals eren orientades de llevant a ponent