Resultats de la cerca
Es mostren 958 resultats
polonesa
Dansa i ball
Dansa nacional polonesa de caràcter alhora solemne i festiu.
De compàs 3/4 característic, s’originà al segle XVI, però no adquirí el ritme pronunciat que la feu famosa a Europa fins cap al 1795 Molts compositors n'inclogueren en suites i divertimenti d’altres n'escriviren d’específiques per a orquestra o piano, com Beethoven, Weber, Schubert, etc, i, sobretot, Chopin, amb caràcter de reivindicació nacionalista També fou freqüent d’incorporar àries amb ritme de polonesa en les òperes del segle XIX, com la cèlebre ària de Philine, a Mignon , de Thomas
cadena
Electrònica i informàtica
Llista de caràcters o símbols considerada com un tot.
El que diferencia una cadena d’una llista és principalment la seva atomicitat en la majoria d’aplicacions una llista es veu com un objecte amb estructura interna, mentre que una cadena es veu com un objecte atòmic sense que res no impedeixi, però, l’ús de certes operacions subatòmiques Generalment, les cadenes s’usen per a emmagatzemar paraules La majoria de llenguatges de programació consideren la cadena com un tipus bàsic, i ofereixen funcions específiques per a la seva manipulació concatenació, longitud, etc
ENCODE
Projecte internacional l’objectiu del qual és confeccionar la llista dels elements funcionals del genoma humà.
Inclou els elements que codifiquen proteïnes i molècules d’ARN, i també els que controlen en quines cèllules i circumstàncies és actiu cada gen Els resultats de la fase pilot, publicats el 2008, han demostrat que la major part de l’ADN no codificant conté elements implicats en la regulació de la funcionalitat dels gens, com intensificadors i zones propícies per a modificacions epigenètiques També s’han detectat nombroses seqüències que són transcrites a molècules específiques d’ARN implicades en la interferència de l’ARN
EFI Mediterranean
Oficina Regional de l’European Forest Institute (EFI) creada l’any 2007 que té per objectiu coordinar i promoure la investigació i el treball en xarxa amb relació als boscos mediterranis, l’enginyeria i els productes forestals.
Té la seu a Barcelona Adscrita al pla estratègic de l' EFI , s’ocupa de fomentar i organitzar la investigació en l’àmbit forestal de l’àrea mediterrània, d’adaptar els resultats de diverses recerques sobre enginyeria forestal a les característiques dels boscos mediterranis, i de donar resposta a les seves necessitats específiques i d’emergència També organitza i publica informació relativa a les particularitats i a la gestió d’aquests boscos, i s’ocupa de consolidar una xarxa de treball per conservar-los i gestionar-los
acilació
Química
Substitució en una molècula d’un hidrogen per un grup acil RCO—.
Casos particulars de l’acilació són l’acetilació, la benzoilació, etc Les reaccions d’acilació són molt diverses, perquè el que les unifica és el resultat i no el mecanisme de la reacció Les substàncies acilables poden ésser inorgàniques aigua, àcid sulfhídric, amoníac, hidrazina o orgàniques Els hidrògens reemplaçables en les substàncies orgàniques són, en general, els dels hidroxils dels alcohols, fenols i àcids carboxílics el del grup tiol el lligat al nitrogen de les amines primàries i secundàries el lligat als carbonis aromàtics En aquest darrer cas, l’acilació és una reacció de Friedel…
muntatge
Electrònica i informàtica
Procés que resol les referències creuades entre diversos codis en llenguatge de baix nivell i crea a partir d’ells un sol codi executable.
El procés de resolució de les referències creuades també es coneix amb el nom d’edició d’enllaços L’enllaçat o muntatge estàtic empaqueta els diversos codis en un sol codi executable, i cal realitzar-lo només abans de la primera execució Per contra, l’enllaçat o muntatge dinàmic és realitzat, de forma automàtica, en cada nova execució Això permet, d’una banda, que cada vegada que hom executi un programa aquest utilitzi les darreres versions realitzades dels seus components, i de l’altra, que en cada execució utilitzi les eines específiques de l’entorn
tècniques de venda
Economia
Procediment seguit pel venedor per tal de convèncer el comprador que adquireixi el bé o el servei que li ofereix.
Hi ha tècniques centrades en l’oferta i d’altres de centrades en el client Les primeres es caracteritzen pel fet que el venedor centra els esforços a presentar els avantatges i les bones condicions de l’oferta Una de les tècniques més divulgades és coneguda amb la sigla AIDA atenció, interès, desig, acció En les tècniques centrades en el client, el venedor adapta l’actuació a la situació i les circumstàncies específiques del client Analitza prèviament el desig i les necessitats del client, per tal d’oferir-li després el producte adequat
LUCA
Nom amb què es coneix el darrer ancestre comú universal a tots els éssers vius de la Terra, sigla del nom en anglès last universal common ancestor.
És un organisme hipotètic, d’una edat estimada en 3500 milions d’anys, deduït a partir de les filogènies moleculars de tots els llinatges d’éssers vius i de les característiques que comparteixen De morfologia relativament similar a la dels bacteris actuals, però molt més senzill, utilitzava l’ ADN com a material hereditari, tenia mecanismes de transcripció i traducció basats en molècules d’ ARN , en ribosomes formats per proteïnes i molècules d’ARN específiques i en el codi genètic, i tenia la maquinària cellular necessària per a realitzar les reaccions metabòliques bàsiques
histocompatibilitat
Biologia
Compatibilitat immunològica dels teixits.
Els diferents éssers es diferencien per l’existència d’estructures específiques en la superfície de totes i cadascuna de les cèllules, amb caràcter antigènic Les més importants constitueixen el denominat sistema HLA Constitueix un fet d’una gran importància en el camp de la biologia, la medicina legal exclusió de la paternitat, l’antropologia genètica dels diferents grups ètnics, en els empelts de teixits i òrgans de rebuig i, finalment, en l’estudi de la seva influència en la susceptibilitat d’un gran nombre de malalties hereditàries d’origen desconegut
camp accentual
Fonètica i fonologia
Conjunt de posicions estructurals dins cada mot capaç de rebre l’accent en una llengua determinada.
Hi ha llengües que tenen un camp accentual fix, com és ara l’hongarès, on l’accent apareix sempre a la primera síllaba, o el francès, a l’última d’altres el tenen subjecte a lleis específiques, com és ara el grec o el llatí, l’accent de les quals depèn de la quantitat de les vocals que ocupen les últimes posicions estructurals d’altres, com és ara el català, el tenen lliure, atès que la posició de l’accent no és subjecta a cap llei interna d’ordre fonològic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina