Resultats de la cerca
Es mostren 4248 resultats
Sant Celoni
L’església de Sant Martí, de façana esgrafiada, a la vila de Sant Celoni
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall mitjana de la Tordera.
Situació i presentació Es troba a l’extrem de llevant del Vallès Oriental, en contacte amb la Selva i el Maresme, i limita amb els termes de Vallgorguina S, Santa Maria de Palautordera W, Fogars de Montclús, Campins i Gualba N, els municipis selvatans de Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu N i Fogars de Tordera E, i els de Tordera E i Sant Iscle de Vallalta S, pertanyents al Maresme El terme és centrat per la vall mitjana de la Tordera, al sector que separa els massissos del Montseny N i de la serra de Montnegre S, abruptes i coberts d’una rica cobertura vegetal arbòria, secularment…
el Roseret

Façana principal de la capella del Roseret
© CIC-Moià
Capella
Capella de la Mare de Déu del Roser propera a la masia de Madrona, del terme de Puig-reig (Berguedà).
Fou refeta a la fi del segle XVI i que reemplaçà una antiga església de Sant Andreu de Madrona, esmentada des del 1145
plateresc
Façana plateresca de la universitat de Salamanca
© B. Llebaria
Art
Estil arquitectònic desenvolupat a la península Ibèrica a la fi del s. XV i la primera meitat del s. XVI.
Resultat d’una personal assimilació del primer Renaixement italià, el seu nom, donat per Diego de Ortiz de Zúñiga, deriva de la similitud que en l’aspecte decoratiu presenta amb el treball dels argenters plateros Es caracteritza per la gran importància que dóna a l’ornamentació, d’una riquesa extraordinària formes de tipus vegetal, animals, medallons, columnes balustrades, grotescs, etc, que, la major part de vegades, omple per complet, amb una mena d' horror vacui , les façanes dels edificis, amagant en certa manera els elements constructius pròpiament dits, sovint encara gòtics En són…
Vilamirosa

Façana principal de Sant Julià de Vilamirosa
© David Montón
Antic poble
Antic poble del municipi de Manlleu (Osona), situat prop de l’antic mas del Fugurull, vora la carretera de Vic a Manlleu.
Esmentat el 946, la seva demarcació es considerava dins el territori de la civitas de Roda de Ter Des del 1042 hi consta la parròquia de Sant Julià, que al segle XIV s’uní com a sufragània a Granollers de la Plana 1561 i que deixà d’existir el 1868 El territori formà una quadra civil, en part sotmesa a la pabordia de Palau i refosa a principis del segle XIX amb el municipi de les Masies de Manlleu, fusionat el 1844 amb el de la vila, causa per la qual restà unit a Manlleu Hi resta l’església romànica, amb ampliacions tardanes, que perdé el culte el 1936 Als anys 90 del segle XX fou restaurada…
Biblioteca Pública de Maó
Façana principal de la Biblioteca Pública de Maó
© CAIB
Biblioteca pública.
Amb seu a Can Mercadal, a Maó De titularitat estatal, la seva gestió depèn de la conselleria d’educació i cultura del govern balear Conserva 2009 un total de 60000 volums, inclosos 78 incunables, 16000 impresos dels ss XV al XIX i 25 títols de premsa menorquina del segle XIX És receptora del dipòsit legal de Menorca, que inclou qualsevol tipus d’imprès fet a l’illa La biblioteca fou creada el 1861 per acollir els fons provinents dels convents suprimits a Menorca per la desamortització de l’any 1835 Fou oberta al públic el 30 de juny de 1867 a la seu del convent de Sant Francesc, i el 1948…
Museu de Moià

Façana d’entrada del Museu de Moià
© C.I.C - Moià
Museu
Arqueologia
Museu creat el 1997, resultat de la fusió de l’antic Museu Comarcal de Moià, nascut l’any 1935 i situat a la casa natal de Rafael Casanova, i del Museu Arqueològic, fundat l’any 1954 com a conseqüència de les troballes de les coves del Toll, que s’instal·là al recinte del parc municipal.
A causa de la rehabilitació i adequació de les dependències de la casa natal de Rafael Casanova, propietat de la Generalitat de Catalunya, s’ordenaren els fons històrics i artístics locals de l’antic museu i més tard s’hi sumaren les colleccions arqueològiques i paleontològiques Al maig del 1998 se n'inaugurà la segona fase de l’exposició permanent, dedicada de forma monogràfica a la prehistòria del Moianès i, sobretot, a les coves del Toll La mostra acull una reconstrucció a mida natural de la cova del Toll, així com diversos elements expositius que, de manera didàctica i interactiva, posen…
Museo del Prado
Pòrtic de la façana del Museo del Prado
© Fototeca.cat
Museu
Museu situat en el passeig homònim de Madrid.
Carles III encarregà el 1785 la construcció de l’edifici, neoclàssic, a l’arquitecte Juan de Villanueva, pensant destinar-hi un museu de ciències naturals, projecte que no es realitzà Fou en temps de Ferran VII que s’obrí al públic com a Museo de Pintura el 19 de novembre de 1819, dependent de la Casa Real, fins el 1868, que fou nacionalitzat Format bàsicament per les riques colleccions dels reis de les cases d’Àustria i de Borbó, s’ha enriquit al llarg dels anys per diferents mitjans trasllats el 1872 ho foren els quadres que, procedents de la desamortització, formaven el Museo de la…
Betlem

Façana barroca de l’església de Betlem
© Xevi Varela
Col·legi d’ensenyament superior de la Companyia de Jesús fundat a Barcelona el 1544 a la part alta de la Rambla.
El 1555 en fou beneïda l’església El rector de Betlem prengué, el 1635, possessió del veí Collegi de Cordelles Incendiada l’església el 1671, fou construït el temple actual 1680-1732 segons projecte de Josep Juli Amb el trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera 1717, Betlem suplí, en part, la manca d’ensenyament universitari hom hi ensenyava i conferia els graus de filosofia i de teologia A conseqüència de l’expulsió de la Companyia de Jesús 1767, l’ensenyament donat a Betlem i a Cordelles fou donat al seminari conciliar i collegi episcopal, que ocupà part d’aquests…
Nikola Tesla

Façana del Museu Nikola Tesla, a Belgrad
© Xevi Varela
Electrònica i informàtica
Enginyer electricista croat.
Treballà a Budapest 1881 i a Nova York a partir del 1884, on es dedicà a la construcció d’alternadors i motors trifàsics i contribuí al desenvolupament industrial del corrent altern polifàsic Posteriorment 1889 es dedicà a la telegrafia i telefonia i als corrents d’alta freqüència, i el 1892 ideà la bobina que duu el seu nom
Bordeus
Façana de la catedral de Bordeus
© Laura Martínez Ajona
Ciutat
Ciutat de la Gascunya, Occitània, capital del departament de la Gironda i de la regió administrativa de la Nova Aquitània, França, a la vora del riu Garona.
Gaudeix d’un clima oceànic, amb una temperatura mitjana anual de 12,9°C i una pluviositat de 1137 mm Centre industrial i comercial refineries d’oli i de sucre, indústria metallúrgica i química i refineries de petroli i drassanes El port, el sisè de França, a l’estuari de la Garona, importa carbó, fosfats, fusta tropical i del nord, cacauets, oli i sucre, i exporta vins i productes manufacturats Centre d’ensenyament superior Universitat de Bordeus, fundada el 1441 És un nus ferroviari i de carreteres i té aeroport internacional Entre els monuments hi ha les restes de l’amfiteatre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina