Resultats de la cerca

Sort apareix com a topònim en diversos instruments del segle X En canvi, la primera referència, malgrat que indirecta, de l’església parroquial de Sort data de l’any 1055, en què la comtessa Ermessenda donà a la canònica de Santa Maria de la Seu la vila de Sort, amb totes les esglésies i parròquies, entre les quals es pot considerar que hi havia la parròquia de Sant Feliu Aquesta donació fou confirmada posteriorment, per part dels comtes Ramon V i Valença, l’any 1069, pel comte Sunyer de Pallars l’any 1079, i per la butlla del papa Urbà II, l’any 1099 Tot i així, els sagrers de…

Aquesta església, totalment desapareguda, és esmentada en un document de l’any 1369, segons el qual dins el delmari de l’església parroquial de Santa Coloma de Finestret, vers ponent, hi havia un altre temple, dedicat a sant Feliu Del record d’aquella església ha restat el topònim Sant Feliu, que designa un extens paratge

El lloc, esmentat al s XI, pertangué al castell de Palau-sator i formà part de la batllia reial del mateix nom L’església parroquial de Sant Feliu és romànica, amb un campanar d’espadanya Un gran casal ha estat conegut com el castell de Sant Feliu de Boada Al nord hi ha el poble i església preromànica de Sant Julià de Boada

Vallcebollera és una caseria que es troba al sud-est d’Osseja, a la capçalera de la Llavanera La seva església depengué de la parròquia de Sant Pere d’Osseja i, a través d’aquesta, de la canònica de Santa Maria de Lillet És mencionada per primera vegada en l’acta de consagració de l’església de Sant Pere d’Osseja del 2 de novembre de 1219 Segons aquest document, el bisbe de la Seu, Pere de Puigverd, pregat per Berenguer, prepòsit de Santa Maria de Lillet, subjectà la parròquia de Sant Pere amb les seves sufragànies Sant Feliu de Vallcebollera i Sant Hilari del Puig, a Santa Maria…

Fundat el 1995, participà en la Lliga Catalana durant més d’una dècada Desaparegué l’any 2004 Jugaven al Camp de les Grasses

Una de les primeres referències instrumentals que hom té de la parròquia de Sant Feliu de Pallerols data de l’any 1184, amb motiu del testament que Dolça, senyora de la vall i el castell d’Hostoles, atorgà el dia 17 de setembre del susdit any En l’acta testamentària és consignat que Dolça tenia en aquesta parròquia dos masos, els quals havien estat donats en altre temps a la seva filla Ermessenda pel seu pare Miró, però que ella havia tornat a la seva mare perquè en fes d’ells la seva voluntat “ …Ego predicta Dulcia habeo duos mansos et scilicet de Longa folia et de Crossis, qui…

L’església de “Sancti Felicis de Locustaria” apareix documentada l’any 855 entre les possessions del monestir de Santa Maria de la Grassa Durant la primera meitat del segle XI la comtessa Ermessenda, vídua del comte Ramon Borrell, la restituí al bisbe de Girona Berenguer, juntament amb altres possessions L’any 1103 la parròquia de Sant Feliu torna a aparèixer en la cessió d’un alou que el comte Ramon Berenguer III féu al monestir de Sant Feliu de Guíxols L’edifici actual és una construcció d’estil gòtic tardà, dels segles XV-XVI, amb una sola nau molt espaiosa i una…

Feliu Formosa publica Semblança

Situació Finestra de doble esqueixada, d’acurada execució, un dels pocs elements característics de l’antiga església romànica de Sant Feliu de Celrà, reconstruïda al segle XVIII F Tur L’església parroquial de Sant Feliu de Celrà centra el nucli antic de la població Mapa L 39-12296 Situació 31TDG901528 Història El poble de Celrà, documentat des de l’any 922, consta que el 1059 pertanyia als senyors de Cervià En una convinença de l’any 1061, que figura en el Liber feudorum maior , aquesta església era objecte de la disputa que enfrontava Ramon Berenguer I i Almodis amb…

Aquesta església que es trobava dins l’antic terme del castell de Torelló, ha estat sempre una de les esglésies parroquials principals del terme Entorn seu sorgí la sagrera que donà pas a l’actual població de Torelló Té la particularitat que apareix esmentada en el primer document que es conserva de la Plana de Vic en els inicis de la repoblació del comte Gruifré, ja que el 30 de gener del 881 Servusdei i la seva muller Fredegona vengueren a l’arxipreste Gotmar —el futur primer bisbe de Vic— terres i cases situades al territori osonenc, a l’apèndix del castell de Torelló, al lloc anomenat la…