Resultats de la cerca

Situació Façana meridional de l’església de Sant Pere de Cornellà, integrada a les construccions del segle XVIII, amb l’antic parament romànic, on s’endevinen dues finestres i un antic portal tapiats La façana nord de l’església actual té una composició idèntica F Tur Cornellà del Terri és un poble d’uns 600 habitants situat al costat del Terri i al peu de la carretera C-150 Girona-Banyoles a 5 km d’aquesta darrera població L’església parroquial de Sant Pere és situada dintre el poble, a prop de la plaça i davant d’una altra placeta Mapa L39-12296 Situació 31TDG849600 Història L’església de “…

Situació Timpà que corona la portalada de l’església amb la Maiestas Mariae flanquejada per dos àngels que sostenen la màndorla ECSA - FJ de Rueda L’església de Santa Maria és situada al centre del nucli urbà del poble de Barberà de la Conca Mapa 34-16418 Situació 31TCF521861 Per a arribar al poble de Barberà de la Conca, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia del castell de Barberà FEB Història La primera menció de l’església de Santa Maria de Barberà data de l’any 1154, quan el papa Anastasi IV confirmà a l’arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort, les parròquies que…

Introducció El conjunt de fragments que inventariem, conservats als magatzems del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona MHCB, procedeixen en la seva major part de les excavacions realitzades al carrer dels Comtes, a Barcelona, a la zona de la plaça de Sant Iu, durant els anys 1949 i 1950 Fou en aquesta campanya de prospeccions que es descobriren les restes del que s’identificà com a basílica cristiana El conjunt d’elements escultòrics demostrava, segons A Duran i Sanpere 1972-75, vol I, pàg 40, que durant el segle VI la basílica s’havia enriquit amb “marbres decorats als cancells i…

Aquesta peça va pertànyer als abats del monestir de Santa Maria de l’Estany Bages, d’on procedeix Actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic, amb el núm inv 374 Fa 28,5 cm d’alçada per 30 cm d’amplada Data del segle XIV El teixit exterior és de sarja de quatre, ordit i trama de seda ocre, primitivament blanca El teixit interior és de tafetà decorat per bastes de trama, ordit de seda, trama de seda i argent daurat El folre és de lli, lligadura plana, amb ordit i trama de lli color cru Tots tres teixits són fets en teler de llisos i pedals No es coneix el lloc exacte de fabricació dels…

Situació Porta original de l‘església, al mur de ponent, una obra destacada de l’“escola de Lleida” ECSA-M Anglada L’església parroquial de Santa Maria és situada al costat del castell, en un indret limitat per un desnivell emmurallat on s’orienta la capçalera del temple i des d’on s’albira una àmplia panoràmica vers la vall del Cercavins Mapa 33-15 389 Situació 31TCG454085 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB-RBC Història Poc temps després de la conquesta del lloc de Verdú vers l’any 1056 per part del comte Ramon Berenguer I de Barcelona,…

Situació Vista de l’església, exemple característic de les esglésies cerdanes construïdes al final del segle XII, ampliada posteriorment ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea L’església parroquial de Sant Julià és situada al bell mig del poble d’Estavar, al costat d’una cruïlla i a poca distància de l’ajuntament Davant seu hi ha una placeta amb jardins Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 28’ 10” N - Long 1° 59’ 53” E El poble d’Estavar es troba a llevant del puig de Llívia, sobre la riba dreta del riu d’Angost S’hi pot arribar a peu per una carretera que surt de Llívia en direcció E, tot fent un…

Creus Suposadament procedents de Santa Maria, el Museu Diocesà d’Urgell conserva dues creus núms 1 001 i 1 008 d’orfebreria i esmalts certament interessants Creu d’orfebreria amb decoració d’esmalts, conservada al Museu Diocesà d’Urgell amb el núm 1001 i, suposadament, procedent de la catedral G Llop La primera creu núm 1 001, més interessant, és una de les obres més ambicioses de l’orfebreria romànica peninsular Es tracta d’una creu discoidal, amb eixamplament als extrems dels braços, feta de coure daurat i esmaltat, sobre fons vermiculat A l’anvers apareix el Crist crucificat, realitzat en…

Situació Aspecte de l’interior de la nau, de volta un xic apuntada, i amb el presbiteri rectangular obert per l’arc del desaparegut absis ECSA - JA Adell L’església de Santa Llúcia és al nucli de població de Santa Llúcia de Mur, situat sobre la pista que de Guàrdia de Mur puja cap al castell i la canònica de Mur JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG231628 Història El lloc de Santa Llúcia fou, originàriament, de jurisdicció dels senyors de Mur La seva església apareix documentada l’any 1094, en què els comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença, amb els seus fills Pere, Arnau i Bernat, donaren al…

Passem a inventariar un conjunt de capitells que forma part del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa La majoria són capitells romans tardans reaprofitats en construir-se l’actual església de Sant Miquel Capitell de Santa Maria Capitell de marbre, procedent probablement del baptisteri de Santa Maria de Terrassa C Mancho Peça de marbre procedent probablement del baptisteri d’Ègara, localitzada dins l’església de Santa Maria de Terrassa Fa 29 cm d’alçària, un diàmetre superior de 35, 5 cm i un diàmetre inferior de 22 cm aproximadament Es tracta d’un capitell corinti exposat…

Situació Antiga església parroquial que conserva a la nau i a la façana elements tardoromànics V Angulo Santa Agnès de Malanyanes és la parròquia del poble del mateix nom, situat al nord-est del terme municipal de la Roca del Vallès Mapa L37-15393 Situació 31TDG463065 L’accés a aquesta parròquia es fa per la carretera que va de la Roca a Cardedeu a l’altura del nucli de Santa Agnès cal prendre el quart carrer a la dreta i al cap d’uns cent metres es veu l’edifici VAG Història El poble de Malanyanes ja es troba esmentat en l’acta de consagració de Sant Sadurní de la Roca l’any 932 “Et ego…