Capitells de Terrassa

Passem a inventariar un conjunt de capitells que forma part del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa. La majoria són capitells romans tardans reaprofitats en construir-se l’actual església de Sant Miquel.

Capitell de Santa Maria

Peça de marbre procedent probablement del baptisteri d’Ègara, localitzada dins l’església de Santa Maria de Terrassa. Fa 29 cm d’alçària, un diàmetre superior de 35, 5 cm i un diàmetre inferior de 22 cm aproximadament.

Es tracta d’un capitell corinti exposat actualment a l’esquerra de l’escala d’accés a l’església de Sant Miquel de Terrassa. Segons N. Duval aquest capitell fou trobat en excavar el baptisteri del segle V, a l’interior de Santa Maria de Terrassa, si bé els seus excavadors, Serra-Ràfols i Fortuny (1949), no esmenten cap capitell. S. Cardús, per la seva banda, afirma que les dues columnes de Sant Miquel situades al centre dels costats nord i sud devien pertànyer al baptisteri del segle V (proposta que ja havien fet Serra-Ràfols i Fortuny), juntament amb un capitell que, tot i que no precisa quin és, hem de suposar que és el mateix que esmenta N. Duval, ja que en les làmines només apareix aquest. La font última de totes aquestes suposicions és la notícia de J. Puig i Cadafalch (1948) sobre el capitell trobat entre les ruïnes i que J. Martorell relaciona amb les columnes del baptisteri. Efectivament, fent una observació aproximada, és cert que les columnes i el capitell encaixen pel que fa al diàmetre (aprox. 22 cm) i, fins i tot, no resulten desproporcionades (uns 2, 1 m) respecte a la piscina baptismal, per bé que caldria fer-ne un estudi més acurat. Partint d’aquesta hipòtesi cal suposar que el capitell correspon a una data a l’entorn del 450, moment en què es funda la seu d’Ègara i, per tant, es construeix el baptisteri.

Pel que fa a la tipologia, es tracta d’un capitell del tipus corinti, força desgastat pel fet d’estar a la intempèrie, la geometrització del qual, especialment en la definició de les fulles, que són d’una gran bellesa, no desdiu aquesta data de mitjan segle V.

Bibliografia

• Puig i Cadafalch, 1948, pàg. 13, figs. 3 i 4, nota 1; Serra i Ràfols-Fortuny, 1949, pàg. 47; Cardús, 1964, pàg. 65; Duval. 1992.

Capitells de Sant Miquel

Les columnes damunt les quals es disposen els cinc capitells de Sant Miquel de Terrassa també són reaprofitades. Totes fan aproximadament dos metres d’alçària però varien els diàmetres. Les columnes 1, 3, 5 i 7 són iguals i sobrepassen, en diàmetre, els capitells; les columnes 4 i 8 també són parella. Segurament pertanyen al baptisteri del segle V (vegeu la fitxa del capitell descontextualitzat de Terrassa que també es publica en aquest apartat) i són de diàmetre inferior al dels capitells que suporten. Les columnes 2 i 6 també formen parella i en aquest cas coincideixen en diàmetre amb els capitells que les sobremunten. Podríem datar totes aquestes peces entre el segle III, la data més tardana en què Gutiérrez recull capitells jònics, i els segles IV i V, en què podem situar els corintis. La numeració dels capitells de Sant Miquel de Terrassa segueix l’establerta per A.A. Moro, 1991a.

Capitell 1 de Sant Miquel

Capitell romà reaprofitat, número 1, a l’església de Sant Miquel de Terrassa.

ECSA - M. Saludes

Es tracta d’un capitell de gres local situat a l’angle sud-oest de la suposada piscina baptismal. De forma troncocònica invertida, fa 43 cm d’alçària per 42,68 cm de diàmetre. L’àbac està absolutament deteriorat tot i que els costats sembla que tenen forma còncava. Per sota d’aquest, apareix, a cada cara, part d’un equí entre les volutes d’angle, mostrant un òvul flanquejat per dues meitats d’òvul. Per sota dels òvuls un registre format per la perllongació de les volutes d’angle crea una forma còncava sota l’equí. El terç restant és un collarí de petites fulles verticals flanquejat per un bossell, a dalt, i dos més, a baix. Sota aquesta doble motllura trobem la secció recta que devia iniciar la columna (el traqueli de l’ordre dòric). Cal dir que el capitell està col·locat damunt d’una columna d’un diàmetre superior al que li correspon, i queda comprimit entre el cimaci i el fust, de granit, que fa 226 cm d’alçària i 52/51 cm de diàmetre. Generalment es considera que aquest capitell és obra visigòtica del segle VII, imitació del capitell compost romà, segons proposta de J.L. Puig i Cadafalch, tot i que també ha estat situat dins el segle IX per N. de Dalmases i A. José. En realitat és un capitell romà de tipus jònic, però, això sí, de molt mala factura (vegeu l’article dedicat a l’escultura preromànica en aquest mateix volum).

Bibliografia

• Puig i Cadafalch, Falguera, Goday, 1909-18, vol. I, pàgs. 347 i ss. i figs. 395 i 396; Dalmases-José, 1986, vol. I, pàg. 48; Domínguez, 1987, vol. II, pàg. 225 i vol. IV, pàg. 269; Moro, 1991a, vol. XVIII, pàg. 249.

Capitell 2 de Sant Miquel

Aquest capitell de marbre blanc, de 37,5 cm d’alçària i 43,78 cm de diàmetre, és situat al costat oest del suposat baptisteri. És un capitell de tipus corinti de fulles llises. L’astràgal pertany a la columna i no al capitell. La meitat inferior mostra dos nivells de fulles llises, amb vuit fulles a cada pis. Les fulles estan perfectament adherides al kalathos i només es corben a la punta. Entre les fulles del pis superior veiem els caulicles vinclats en direcció a l’angle de l’àbac. D’aquests caulicles arrenquen dos nivells d’hèlixs que, emparellades, donaran les hèlixs centrals i les volutes. Per damunt, s’hi veu el llavi del kalathos circular que origina el capitell. L’àbac que el sobremunta és molt prim, amb les cares convexes i un “dau” al centre de cadascuna. Cal dir que la columna encaixa perfectament amb el capitell fins i tot pel fet que inclou l’astràgal. El fust, de marbre blanc, fa 215 cm d’alçària i 35 cm de diàmetre. Segons J. Puig i Cadafalch, aquest capitell és visigòtic, imitació del corinti i compost; el situa entre els segles V i VIII, si bé del seu raonament (segona fase de “degeneració” des del romà) es dedueix que el considera més proper al segle V que no pas al segle VIII, mentre que A.A. Moro el data al segle VII. Per la seva banda, E. Domínguez no dubta a afirmar que és del segle IV. El capitell núm. 6 de Sant Miquel de Terrassa és idèntic a aquest.

Bibliografia

• Puig i Cadafalch, Falguera, Goday, 1909-18, vol. I, pàgs. 343-345 i fig. 387; Domínguez, 1987, vol. II. pàg. 80 i vol. IV. pàg. 223; Moro. 1991a, vol. XVIII. pàg. 249.

Capitell 3 de Sant Miquel

Aquest capitell està situat a l’angle nord-oest del suposat baptisteri. Fa 43 cm d’alçària i 44,6 cm de diàmetre. És de gres local.

Ens trobem amb unes formes similars a les del capitell núm. I del mateix conjunt, però amb diferències de matís. Torna a ser una estructura troncocònica i l’àbac pràcticament ha desaparegut. La meitat superior està formada per un collarí de perles i astràgals, sobremuntat per un equí d’òvuls —un de sencer al centre de la cara flanquejat per dues meitats—. Entre l’equí i l’àbac un breu espai deixa lloc per a la formació de les volutes que rematen els quatre cantons de la peça. La meitat inferior, separada de la superior per un bossell, mostra una faixa ovulada o estriada, coronada per un altre bossell a manera de collarí. Cal dir que la columna —com en el capitell núm. 1— no correspon al capitell, ja que el diàmetre del fust és molt més gran (53 cm). Aquest capitell ha estat catalogat com a visigòtic del segle VII i derivat de l’antic compost. Mantenim aquí el que hem dit per al capitell núm. l, amb el qual sempre ha estat relacionat, atesa l’afinitat estilística i formal que els uneix.

Capitell 4 de Sant Miquel

Aquest capitell s’emplaça al costat nord del suposat baptisteri. És de marbre blanc i fa 43,5 cm d’alçària i 26,27 cm de diàmetre. Tornem a trobar-nos amb un capitell del tipus corinti de fulles llises. Malauradament el capitell va ser mutilat per tal de poder-lo encaixar amb la columna, molt més estreta, de manera que hom n’ha suprimit el primer rengle de fulles, donant-li un aspecte troncocònic més accentuat. El segon rengle mostra la majoria de fulles escapçades, però perfectament identificables —fins i tot s’hi pot veure la carena que resumeix el nervi central—. Hi ha un total de vuit fulles. Entremig de cadascuna sorgeix el caulicle, que un cop superat el nivell de les fulles s’obre en un calze del qual, en la part més alta, sortiran les hèlixs i les volutes. Atès que en aquest cas és molt més clar, podem identificar amb el calze aquella estructura de doble hèlix que hem esmentat en el capitell 2 de Sant Miquel de Terrassa. Aquí torna a ser visible la vora superior del kalathos, damunt el qual trobem l’àbac, més definit que en el núm. 2, de costats còncaus perfectament motllurats, i una bola o medalló en el centre de cada cara. Per a A.A. Moro aquest capitell és d’època romana —sense cap més precisió—. Moro pren aquesta dada de J. Puig i Cadafalch, el qual precisa molt poc més, situant el límit cronològic màxim al segle V. E. Domínguez el situa dins el segle III. El capitell 8 de Sant Miquel de Terrassa és idèntic al que acabem de descriure.

Bibliografia

• Puig i Cadafalch, Falguera, Goday, 1909-18, vol. I. pàgs. 341-349; Domínguez, 1987, vol. I, pàgs. 199-200 i vol. IV, pàg. 222; Moro, 1991a, vol. XVIII, pàg. 250.

Capitell 5 de Sant Miquel

Capitell romà reaprofitat, número 8, a l’església de Sant Miquel de Terrassa.

ECSA - M. Saludes

Aquest capitell de marbre blanc, de 41 cm d’alçària i 34 cm d’amplada, és situat a l’angle nord-est del suposat baptisteri. El fust on es recolza, de granit, fa 227 cm d’alçària i un diàmetre de 58,6 cm. Es tracta d’un capitell de pilastra corinti de fulles llises. Tret del fet que és quadrat, és pràcticament igual al núm. 4 de la mateixa església. Presenta dos rengles de fulles llises ——vuit en total cadascun—— sense astràgal i amb els caulicles que es perllonguen en un calze del qual surten les hèlixs en la part més alta. Per sota tornem a trobar la vora del kalathos i l’àbac torna a ser perfectament motllurat, de costats còncaus i “dau” al centre. Tothom coincideix que és d’època romana (o antiga). Però només hi ha hagut dos intents de fixar una cronologia fonamentada. Segons E. Domínguez la peça és del primer quart del segle IV, mentre que Gutiérrez la situa a la primera meitat del segle III. Aquest capitell és idèntic al núm. 7 de Sant Miquel.

Bibliografia

• Domínguez, 1987, vol. II, pàg. 81 i vol. IV, pàg. 224; Gutiérrez, 1992, pàg. 156, fig. 678.