Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
demostració
Lògica
Matemàtiques
Derivació d’un enunciat, mitjançant l’aplicació d’unes determinades regles lògiques, a partir d’uns altres enunciats, dits premisses de la demostració.
Qualsevol cadena de demostracions ha d’arrencar d’un conjunt finit de premisses no demostrables, els axiomes Aquest conjunt és anomenat el sistema dels axiomes de la teoria deductiva, i els enunciats que són demostrats a partir dels axiomes s’anomenen teoremes Identificada, en la teoria platònica, amb la definició, Aristòtil la considerà com un procés superior, adreçat a extreure, mitjançant el sillogisme, una conclusió a partir d’unes premisses certes L’escolàstica s’adherí a l’esquema aristotèlic i n'elaborà una classificació propter quid , ad intellectum , ad sensum , a…
axioma de Borel-Lebesgue
Matemàtiques
Propietat d’un espai topològic E que se satisfà quan de tot recobriment obert de E hom pot extreure un subrecobriment finit.
Un espai topològic que satisfà l’axioma de Borel-Lebesgue és anomenat espai compacte
probabilitat
Matemàtiques
Concepte que permet d’expressar quantitativament el caràcter aleatori d’un esdeveniment o fenomen que hom creu que pot succeir.
El càlcul de probabilitats , branca de la matemàtica que presenta un gran nombre d’aplicacions científiques i tècniques, sorgí a França al s XVII amb els matemàtics B Pascal i P Fermat La motivació principal era l’estudi del guany esperat en els jocs d’atzar ruletes, daus, cartes, etc i, per tant, l’objectiu era el càlcul directe de la probabilitat utilitzant tècniques de combinatòria La noció de probabilitat en què hom es basava fou formulada l’any 1795 pel matemàtic francès P S Laplace de la següent manera “Si un fenomen pot produir un nombre de resultats diferents i igualment probables,…
espai compacte
Matemàtiques
Espai topològic en el qual s’acompleix la propietat que, donat un recobriment obert qualsevol de l’espai, hi ha un sobrecobriment finit.
El teorema de Tikhonov afirma que el producte d’espais compactes és un espai compacte
ogiva
Matemàtiques
Gràfic d’una distribució de probabilitat logística, que correspon a fenòmens que creixen proporcionalment al valor obtingut però amb un límit finit no assolible.
convergència quadràtica
Matemàtiques
Convergència de variables aleatòries que tenen moment de segon ordre finit ( variància finita: E(|x2|) + ∞) i que és caracteritzada per la distància en mitjana quadràtica .
És a dir, que x n convergeix en mitjana quadràtica a x si d x n , x tendeix a zero quan tendeix a infinit Aquesta convergència implica la convergència en probabilitat, però no la quasi-segura
llei
Física
Enunciat del comportament d’un fenomen natural, obtingut per inducció, després d’haver analitzat un nombre finit d’experiències anàlogues, i expressat mitjançant una relació matemàtica.
saber absolut
Filosofia
En Hegel, estadi superior del coneixement, en què subjecte i objecte atenyen llur adequació i, així, resta superada tota dualitat (finit-infinit, universal-concret, llibertat-necessitat, etc).
Propi de l’anomenat esperit absolut, que inclou tant l’art i la religió com la filosofia, el saber absolut correspon pròpiament a aquesta darrera com a consumació de la racionalitat i ultrapassa, per això mateix, l’àmbit de la religió, amb la qual cosa pot ésser interpretat en el sentit metareligiós com a reducció racional del contingut revelat o àdhuc irreligiós com a posició de la qual hom pot derivar a l’ateisme amb relació a ambdues possibilitats hom parla d’una radical ambigüitat religiosa en Hegel
representació digital
Electrònica i informàtica
Representació per mitjà de caràcters, per la qual cada caràcter (d’un repertori finit) designa una de les diferents alternatives (valor numèric, configuració de senyals, lletres, etc).
cos
Matemàtiques
Conjunt dotat de dues operacions, que hom acostuma a designar + i × (suma i producte), amb les següents propietats: respecte a la suma el conjunt té estructura de grup commutatiu, i també amb el producte és grup, commutatiu o no, i segons això el cos es dirà d’una manera o d’una altra.
A més, hom exigeix que l’operació × tingui la propietat distributiva respecte a la + Hom pot dir, doncs, que un cos és un anell tal, que cada element té invers respecte a l’operació × Un cos té només dos ideals el 0 i ell mateix Els exemples més immediats són el cos ℝdels nombres reals, amb les operacions usuals de suma i producte, el cos ℚdels nombres racionals i el ℂdels complexos Hi ha el cos de dos elements 0 i 1, amb les operacions + 0 element neutre 1 + 1 = 0, i × habitual Com a exemple de cos no commutatiu hi…