Resultats de la cerca
Es mostren 291 resultats
bavosa petita

Bavosa petita
Julien Renoult iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Bavosa que presenta un mimetisme marcat, però amb domini dels colors blanquinosos amb franges més fosques als flancs en forma de V.
Darrere l’ull té una taca ocellada blau marí La dorsal és molt alta i blava al capdamunt No ultrapassa els 7 cm de llargada
desbordar
Militar
Aconseguir, un cos de tropes, estenent-se en amplària, envoltar els flancs d’un cos de tropa o d’un estol enemics.
ànec becvermell
Ànec bec-vermell
© Fototeca.cat
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, molt gros, de plomatge bru amb els flancs blancs; el cap és de color castany intens i el bec vermell.
És sedentari i viu en llacs o llacunes salabroses, a tot el litoral mediterrani de la península Ibèrica Especialment abundant a l’albufera de València i al delta de l’Ebre Pot aparellar-se amb l’ànec collverd, i dóna lloc a uns híbrids molt bonics
mantell de corriment

Mantell de corriment
© Fototeca.cat
Geologia
Cos rocós desplaçat al llarg d’un encavalcament
.
Fou als Alps on, a partir del 1880, hom abandonà les teories autoctonistes i començà a interpretar com a allòctones les grans unitats geològiques, desplaçades distàncies considerables des del seu lloc de deposició El desplaçament implicava encavalcaments i plecs tombats o ajaguts a gran escala hom denominà nappe , terme de significat lleugerament diferent a mantell de corriment, aquestes grans unitats En un mantell de corriment hi ha una làmina de roques poc deformades, en sentit normal, transportada al llarg d’un pla d’encavalcament Als Alps, les nappes són grans plecs tombats o ajaguts amb…
La bagra catalana
La bagra catalana ha estat una de les darreres espècies descrites a les aigües continentals catalanes Les seves poblacions han patit una forta regressió els darrers vint anys Adolf de Sostoa La bagra catalana Squalius laietanus , a diferència de la bagra europea S cephalus , és de mida més petita les femelles rarament superen els 30 cm de llarg i els mascles fan entre 15 i 20 cm Té el cos gruixut i llarg, encara que comprimit a la regió caudal, i el cap relativament gros i amb boca súpera, però més prima i apuntada que la de la bagra europea L’extrem de l’aleta caudal i el de la dorsal són…
acoblat | aclobada
Heràldica
Dit dels fusos, losanges, malles, etc, quan les puntes de llurs flancs es toquen, però són en nombre que no formen un sembrat.
Tritó meridional
Morfologia El tritó meridional Pleurodeles waltl és un animal gros, de color bru, proveït d’unes característiques prominències costals molt marcades i sovint de color taronja com en el cas de l’individu de la fotografia, i amb el cap gros i deprimit Javier Andrada També anomenat, ben impròpiament, peix marí, és un tritó comparativament enorme, molt robust, que pot tenir una longitud total de 30 cm, per bé que habitualment és més petit El seu cap és molt deprimit, més llarg que ample, amb el musell arrodonit els ulls són petits, en posició dorsilateral Hi ha un plec gular El cos és fort i…
Els luvàrids: luvar
Luvar Luvarus imperialis , en dos estadis juvenils successius 1a i 1b , i en estat adult 1c , que pot fer fins a 2 m de llargària Durant molt de temps hom va creure que els estadis juvenils pertanyien a altres espècies, dels gèneres Astrodermella 1a i Luvarella 1b Noteu la falta de pínnules al final de l’aleta caudal Al mercat, un cop trossejat, hom el confon sovint amb el peix espasa Domènec Lloris Els luvàrids són peixos de cos oblong, més aviat alt i comprimit, amb el perfil del cap arrodonit i amb una quilla a cada costat del peduncle caudal Tenen la boca petita, terminal i allunyada…
Els gempílids: llima
La forma del cos de la llima Ruvettus pretiosus respon molt bé a la d’un peix pelàgic gros pot atènyer 2 m, bon nedador i depredador Té el dors bru fosc, amb els escuts dèrmics blanquinosos, i l’interior de la boca negrós Sembla que fa migracions nocturnes cap a aigües superficials Domènec Lloris La família dels gempílids és formada per peixos grossos i bons nedadors, de cos fusiforme, més o menys comprimit, amb escates petites o bé virtualment absents perquè han adquirit una consistència dura i espinosa la línia lateral és simple, doble o vestigial El cap és…
espàrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, amb moltes espècies, que tenen el cos alt i comprimit, amb escates ctenoides i flancs generalment argentats.
La boca és lleugerament protràctil i proveïda de dents fortes i diferenciades segons la funció L’aleta dorsal té radis espinosos a la primera meitat i és tova a la part posterior les pectorals són llargues i punxegudes i el peduncle caudal és robust Sovint té bandes transversals fosques Són hermafrodites, proterògins o proteràndrics segons les espècies, i els ous són planctònics En general són habitants de la zona litoral, molt bons nedadors i es troben prop del fons Hi ha formes herbívores, carnívores i omnívores Tenen una gran importància comercial a totes les mars temperades i càlides…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina