Resultats de la cerca
Es mostren 136 resultats
escala dels vents de Beaufort
Meteorologia
Escala que permet d’estimar la velocitat d’un vent, una vegada observats els seus efectes.
En el seu origen es basava en les maniobres que hom havia de fer en els velers, segons la velocitat del vent Posteriorment fou adaptada per a l’ús d’estacions terrestres i ampliada per a velocitats del vent entre 32,6 i 52,1 m/s Actualment encara és utilitzada en estacions no dotades d’instruments Escala dels vents de Beaufort grau Beaufort velocitat màxima m/s nomenclatura efectes observables en terra efectes observables en mar 0 0,2 calma el fum puja verticalment mar plana 1 1,5 ventet inclina el fum en la direcció del vent no mou el penell petites ondulacions a la superfície de la mar,…
prostatorrea
Patologia humana
Fluix, pel membre viril i fora de l’ejaculació, d’un líquid mucós, que hom observa en la prostatitis crònica.
Hemorràgies exterioritzables comunes
Epistaxi L’ epistaxi o rinorràgia és una hemorràgia exterioritzable molt freqüent que consisteix en la pèrdua de sang per la mucosa de les fosses nasals, que habitualment surt pels orificis nasals, però que també pot baixar per la faringe i ésser empassada Aquest tipus d’hemorràgia es presenta sovint sense una causa determinada, especialment en la infància També es produeix fàcilment a conseqüència d’un traumatisme nasal, encara que sigui lleu, ja que la mucosa nasal és molt fràgil Amb molta menys freqüència, l’epistaxi és deguda a una malaltia dels vasos sanguinis o a un trastorn de la…
El que cal saber de les infeccions de la vulva, la vagina i el coll uterí
Patologia humana
Les infeccions de la vulva, la vagina i el coll uterí són trastorns d’aquests òrgans causats per una invasió dels seus teixits per microorganismes Aquestes infeccions s’anomenen vulvitis, quan es localitzen solament a la vulva vaginitis, quan afecten només la vagina vulvo-vaginitis, quan afecten la vulva i la vagina alhora, i cervicitis, quan afecten el coll uterí Les infeccions genitals són causades en molts casos per microorganismes que habitualment es troben als òrgans genitals sense causar trastorns, però que per causes diverses es poden desenvolupar més del que és habitual i ocasionar…
papil·ledema
Patologia humana
Tumefacció no inflamatòria de la papil·la òptica deguda a un augment de la pressió intracranial i a l’obstrucció del fluix venós orbital.
La causa més freqüent són els tumors cerebrals
funambulisme
Arts de l'espectacle (altres)
Número de circ o varietats on l’artista actua sobre una corda o un filferro tens o fluix, a una certa distància de terra.
r
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Divuitena lletra de l’alfabet català, anomenada erra [pl erres].
La R llatina majúscula prové de la forma que havia pres en el grec occidental, el qual havia afegit un traç oblic a la forma primitiva del fenici, de l’etrusc cercle cap a l’esquerra i del grec clàssic, que no presentaven encara aquell traç oblic La R clàssica romana és formada per tres traços un de llarg vertical, un altre de semicircular a la meitat superior dreta del primer, i un traç recte oblic que surt de la base del semicercle cap a la dreta i acaba quelcom corbat Cadascun d’aquests traços era executat en un temps El primer traç acostuma a tenir un reforç a la base En intervenir la…
v
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-dosena lletra de l’alfabet català, anomenada ve [pl ves].
Les lletres Y, V, U, W, tenen el mateix origen gràfic, és a dir, l'ípsilon grega, que conservà la forma Y en el grec clàssic, però que perdé el traç inferior en el grec occidental, i així passà la forma V a alguns alfabets itàlics, entre els quals el llatí Cap al segle I el llatí recuperà la Y grega, tot mantenint la V amb so d' u No fou sinó molt més endavant, després de l’aparició de la forma U , que la forma antiga de la V serví per a distingir en les llengües germàniques segle XI i romàniques segle XV el so de v consonant contraposat al de la u vocal També cap al segle X aparegué en els…
borm
Veterinària
Malaltia contagiosa dels cavalls, ases, muls, etc, produïda pel bacteri Actinobacillus mallei
i caracteritzada principalment per la inflamació i el fluix de la membrana pituïtària.
Sovint dura diversos anys i pot ésser transmesa a gossos, cabres, ovelles i àdhuc a l’home
tampó
Manyoc de cotó fluix o gasa amb què hom obstrueix una ferida, una cavitat del cos, etc, o bé recull una secreció o un líquid orgànic.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina