Resultats de la cerca

El poble de Palou de Torà, dit també Palouet o Palou de Massoteres, és a llevant del terme municipal La similitud del seu topònim amb el de Palou de Sanaüja Torrefeta fa que sovint els esments documentals d’aquest darrer indret s’hagin atribuït a Palou de Torà i viceversa Tenint en compte, doncs, aquesta consideració que pot induir a algun error, segons indica CBaraut, el castell de Palou de Torà és esmentat en el testament de Pere Ponç de l’any 1116 aquest personatge, abans de pelegrinar al Sant Sepulcre, dictà les seves disposicions testamentàries, i entre moltes altres deixes llegà al seu…

Situació i presentació Confronta al N amb el municipi de Bordils, a l’E amb Sant Martí Vell, al S amb Quart, al SW amb Girona i a l’W amb Celrà El terme comprèn una part del vessant septentrional de la serra de la Mare de Déu dels Àngels, o serra de Vall-lloreda, la vall de la qual és drenada per la riera dels Màrtirs o de Vall-lloreda, que desguassa a la riera de Sant Martí, afluent del Ter, ja al terme veí de Sant Martí Vell Comprèn, també, una petita part de la plana propera al Ter, però sense arribar al riu Aquesta part septentrional del terme és regada per altres rieres, com la de Juià,…

El terme del castell de Masquefa apareix documentat diverses vegades al llarg del segle X Tot i això, la primera notícia referent a l’esmentat castell és de l’any 963, data en què Miró, comte de Barcelona, vengué a Ènnyec, altrament dit Bonfill, aquesta fortificació juntament amb els seus termes i la parròquia de Sant Pere El 998 Ènnyec Bonfill permutarà el castell de Masquefa amb el monestir de Sant Cugat El 1002 aquesta fortalesa figura com una de les propietats de l’esmentat cenobi en la butlla papal atorgada pel papa Silvestre II A partir d’aquest moment el monestir de Sant Cugat —per tal…

Lluç és un llogaret situat al nord-est de Santa Llocaia, prop del límit amb Er i Sallagosa, al sud del coll de Lluç L’església del lloc havia tingut consideració de parròquia fins a la Revolució Francesa Fou una dependència del monestir de Ripoll L’any 888, el comte Guifré el Pelós, havent edificat el cenobi de Santa Maria de Ripoll, li donà com a dotació, entre altres béns, la villa de Lluç i els seus termes i adjacències Guifré l’havia comprat a un tal Sesenand, que la tenia gràcies a un precepte reial Un precepte del rei carolingi Lotari del 982, donat a precs de Sunifred, abat de Ripoll,…

Aquest castell era situat probablement a la part alta del poble, però avui dia no en resta cap vestigi El topònim Tuxen és documentat en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu escrit amb la grafia Toxenne també és esmentat en un document del 966 que parla d’una donació de cases feta a Santa Maria de la Seu Tres anys abans, però, el lloc havia estat documentat en el testament del comte Borrell II de Barcelona-Urgell El castell de Tuixén va ser propietat de Santa Maria de la Seu l’any 1024 Ermengol II va tornar a la catedral de la Seu la parròquia de Tuixén amb totes les pertinences,…

És citat per primera vegada l’any 1055 en la donació que el vescomte Bernat i la seva muller Adalgardis feren a Santa Maria de la Seu d’un alou situat “ inter castrum de Galiners et Eramont ” i reapareix el mateix any i el 1056 com a afrontació septentrional del castell de Mur que el comte Ramon V de Pallars Jussà vengué a Arnau Mir de Tost i donà a la comtessa Valença, i com a afrontació occidental dels castells de Llimiana, Mur i Orcau que el mateix comte donà propter nuptias a la comtessa Valença El castell de Galliner és troba lligat al llinatge homònim Entre el 1080 i el 1110 diversos…

Situació i presentació S'estén a la dreta del Segre, al sector de ponent de la comarca, al límit amb el Baix Cinca Limita amb els municipis de Fraga a l’W, amb l’enclavament del Coll de Vinganya pertanyent a Alcarràs al NE, amb el municipi de Torres de Segre al N i a l’E, i amb el d’Aitona al S La part de llevant, a la zona alluvial fèrtil del riu, és regada per la séquia de Remolins o de Soses, i la resta, a la zona de plataformes seccionades en plans i turons que separen les conques del Segre i del Cinca Serra Pedregosa, és regada per séquies derivades del canal d’Aragó i Catalunya El terme…

Situació Vista de ponent de l’església, de planta rectangular molt reformada, amb la coberta totalment esfondrada ECSA - JA Adell L’antiga església de Sant Miquel és situada al costat del mas de Saranyana, a uns 6 km d’Ogern, per una pista en direcció N, que passa per Sant Sadurní de la Salsa Saranyana és situat a l’extrem del terme municipal de Bassella, al límit amb la comarca del Solsonès JAA Mapa 24-12291 Situació 31TCG640575 Història El lloc de Sarananna o Saragnano apareix esmentat l’any 1025, en la donació que el monjo Galindo va fer al monestir de Sant Andreu de Tresponts de l’alou…

Situació Aquesta part de la torre del castell, únic element conservat, i alguns murs aprofitats per a construccions tardanes, són tot el que resta de l’antiga fortificació ECSA - J Bolòs Fortificació situada a la plana de Tremp, en una de les primeres elevacions que hi ha a ponent d’aquesta població És situada en un dels extrems del poble de Claret, entremig de cases Mapa 33-12290 Situació 31TCG238695 Venint de Tremp, cal agafar la carretera del Pont de Montanyana A poca distància del trencall, a mà dreta hi ha una pista indicada que porta al poble de Claret Les restes del castell són…

Situació Església, molt transformada, que té com a característica d’època romànica un fris continu d’arcuacions sota el ràfec a la façana de migdia ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és al nucli urbà del poble d’Aransís, a l’extrem sud Mapa 33-12290 Situació 31TCG310616 Per a anar a Aransís cal agafar una carretera de 7 km que surt de la que va de Tremp a Sant Salvador de Toló JAA Història El lloc d’Aransís, des del segle XIV fins a la fi de les senyories, estigué vinculat a la baronia d’Orcau Així, en el fogatjament de 1365-70 era d’A d’Orcau, al segle XVII…