Resultats de la cerca

Deixeble de Norbert Font i Sagués i Pere Bosch i Gimpera, fou un dels creadors de l’Escola Catalana d’Arqueologia Membre del servei d’investigacions arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, excavà les coves eneolítiques d’Os de Balaguer, Tartareu, Tragó de Noguera i Montserrat, la necròpoli hallstàttica de can Misser, de Terrassa, i els poblats ibèrics del Mor, Fogonussa i Sidamon, com també Olèrdola i la necròpoli paleocristiana de Tarragona féu nombrosos treballs a Calaceit i al seu voltant al Maestrat explorà el barranc de la Valltorta i les seves pintures rupestres, i a Mallorca,…

Es doctorà a París 1885 en ciències naturals i fou catedràtic de geografia física i de geologia a Marsella 1856 i a Lió Recorregué els Països Catalans, on estudià els lignits i els mamífers fòssils Es destaquen els seus estudis sobre els vertebrats del Terciari i la seva classificació del Quaternari, basada en l’eustatisme Fou membre de l’Académie des Sciences 1913, de París, i corresponent de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Publicà Description géologique du bassin tertiaire du Roussillon 1885, Animaux pliocènes du Roussillon 1890 en collaboració amb A Donnezan, i Monographie des…

Professor a la Universitat de Madrid i cap de la secció de geologia i paleontologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales, escriví obres de geologia, principalment sobre els terrenys sedimentaris de la Meseta Canarias 1908 i la Síntesis fisiográfica y geológica de España 1934

Fou comissari reial dels exèrcits del Principat El 1798 fou admès com a membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a la secció d’història natural, que dirigí 1803-07 Hi llegí diverses comunicacions, com La verdadera causa de las erupciones volcánicas discurs d’ingrés, 1799 Lluità contra les forces napoleòniques 1808-14 i publicà una Carta familiar sobre l’ocupació francesa de la Seu d’Urgell El 1835 esdevingué censor de l’Acadèmia

Religiós escolapi, passà els primers anys de la seva vida docent a Cuba i, en tornar a Catalunya, fou destinat a Terrassa, on romangué la resta de la seva vida Collaborà en la creació d’una secció del Centre Excursionista de Catalunya a Terrassa Fou membre de l’Institut Català de Ciències Naturals Escriví el text de la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt

Cursà la carrera eclesiàstica 1923-35 i la de ciències naturals 1945-51 i, l’any 1959, es doctorà a la Universitat de Barcelona Fou continuador de l’escola geològica del Seminari Conciliar de Barcelona i de la direcció del Museu Geològic fundat pel canonge Jaume Almera 1845-1919, al qual succeïren Font i Sagué, MFaura i Sans i JRBataller Amb aquest darrer, s’inicià en la paleontologia, i s’especialitzà tot seguit en carcinologia fòssil Fou nomenat sotspresident del Grup Europeu de Recerca de l’Evolució dels Malacostracis Treballà en altres temes de paleontologia, com són les faunes triàsiques…

Germà de  Terenci Enginyer de mines, presidí el Congrés Internacional d’Enginyeria de Barcelona 1888 Fou president de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1895-1904, des d’on impulsà la construcció de l’observatori astronòmic i meteorològic del Tibidabo, gràcies al finançament de Camil Fabra Presidí l’Institut Nacional de Sant Isidre, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i la secció del Consell de Mineria Fou membre de moltes altres corporacions, cap superior d’administració civil, cavaller de la Gran Creu d’Isabel la Catòlica i inspector general jubilat del Cos…

Fou professor d’agricultura a l’institut d’ensenyament mitjà de Tarragona Estudià l’estructura tectònica de l’illa de Mallorca Publicà nombrosos articles en revistes científiques catalanes, castellanes i franceses i obres com Investigación de aguas subterráneas para usos agrícolas 1932 i Història de la coneixença geològica de l’illa de Mallorca 1946, bibliografia crítica publicada pòstumament i completada per Guillem Colom i Casanovas

Fou professor a Bonn, Leipzig i Berlín Organitzà una associació de geografia i fundà un institut oceanogràfic Realitzà molts viatges d’estudis geològics i geogràfics per Europa Alps, Carpats i als EUA, on treballà com a geòleg a Califòrnia Del 1868 al 1874 estudià la geologia i la geografia de la Xina És considerat com un dels creadors de la geomorfologia Entre moltes altres obres hom pot citar China, Ergebnisse eigener Reisen ‘Xina, resultats dels propis viatges’, 1877 i Geomorphologische Studien aus Ostasien ‘Estudis geomorfològics de l’Àsia de l’Est’, 1903

Amb una altitud mitjana de 1 500 a 1 800 m, el Doonerak, a les Endicott Mountains, és el cim més alt 3 050 m La regió és drenada pels rius Ikpikpuk, Colville, Porcupine, Kayukuk, Kobuk i Noatak, entre altres El clima és subpolar, i la vegetació, de tundra, bé que a les terres baixes del vessant meridional apareix el bosc L’economia de la regió és bàsicament minera i pesquera, i la població és formada sobretot per esquimals i indis Conegudes antigament per Endicott Mountains , reberen el nom actual del geòleg americà Alfred Hulse Brooks Ann Arbor, Michigan 1871 — Alaska 1924, que les explorà…