Resultats de la cerca
Es mostren 798 resultats
estàtues de Riace
Nom amb què són conegudes dues estàtues gregues de bronze recuperades de la mar per uns pescadors de la localitat italiana de Riace, a la mar Jònica, el 1972.
Les dues peces, d’estil àtic, representen dos homes drets, de grandària lleugerament superior a la natural 2,05 m i 1,97 m, i són considerades dos dels millors originals grecs d’època clàssica que han arribat a l’actualitat Una de les estàtues s’ha datat vers el 460 aC i l’altra el 430 aC És probable que aquestes peces formessin part del carregament d’un dels nombrosos navilis que transportaven a Roma obres d’art gregues als s II i I aC
El que cal saber de la malaltia fibroquística de la mama
Patologia humana
La malaltia fibroquística de la mama —anomenada igualment displàsia mamaria, mastitis crònica o mastopatia benigna— és un trastorn caracteritzat pel desenvolupament de diverses alteracions de l’estructura dels teixits mamaris, que origina dolor a la mama i la formació de masses endurides d’una grandària variable a l’interior La malaltia fibroquística de la mama és extremament comuna, ja que més de la cinquena part de les dones la presenten en algun moment entre la pubertat i la menopausa L’origen de la malaltia no s’ha determinat clarament, però se sap que és causada per…
abrasiu
Tecnologia
Material dur capaç de produir abrasió.
Els abrasius són utilitzats per a arrencar matèria, és a dir, per a desbastar, raspar, raure, brunyir o polir, a fi de modificar la grandària, la forma, la llisor o l’acabat superficial d’un objecte Són emprats sigui en forma de pólvores soltes i de pastes, sigui en forma d’agregats, on els grans de l’abrasiu pròpiament dit són units per un aglutinant La finor de l’acabat produït per un abrasiu depèn de la grandària dels seus grans Els altres factors principals que determinen el seu treball són la duresa, la fragilitat i les propietats refractàries La duresa delimita…
Esplenomegàlia
Patologia humana
L’ esplenomegàlia consisteix en l’augment de la grandària de la melsa Hi ha persones que tenen la melsa més gran del que és habitual, sense que hi hagi cap trastorn que ho justifiqui En la gran majoria dels casos, però, l’esplenomegàlia constitueix una manifestació de diversos trastorns que la poden originar, especialment alteracions hematològiques L’augment de la grandària de la melsa pot ésser degut a diversos trastorns no hematologies com ara cirrosi hepàtica, mononucleosi infecciosa o paludisme Entre les malalties de la sang que poden causar esplenomegàlia cal…
solució sobresaturada
Química
Solució que, a una temperatura determinada, conté una quantitat de solut superior a la que pot estar en equilibri amb el solut no dissolt (solubilitat, producte de solubilitat).
Les solucions sobresaturades es troben en equilibri inestable, però hi ha diverses tècniques per a provocar la precipitació o cristallització parcial fins a assolir un estat d’equilibri Atesa l’existència de factors dissolvent, pH, etc que permeten el manteniment de solucions sobresaturades o que provoquen, convenientment manipulades, llur precipitació, l’estudi de les dissolucions sobresaturades troba una gran aplicació en anàlisi química, tant gravimètrica com volumètrica coprecipitació, oclusió, precipitació, i en processos de cristallització, puix que la velocitat d’aquesta determina…
arquitectura estàndard industrial
Electrònica i informàtica
Bus estàndard de connexió entre les diferents targetes i la placa base de l’ordinador creat per IBM el 1980 per als IBM PC.
La versió original tenia un bus de dades de 8 bits adequat al processador Intel 8088 que incorporaven aquests ordinadors Posteriorment, amb l’ús de processadors amb bus de dades de 16 bits, com l’Intel 80286, el bus ISA s’amplià a 16 bits i augmentà la grandària del connector, però mantingué la compatibilitat per poder connectar les targetes antigues de 8 bits L’EISA és una extensió de l’ISA a 32 bits Actualment ISA/EISA han estat desplaçats per PCI, que no permet la connexió de targetes antigues ISA/EISA
transformació
Biologia
Mecanisme de transferència de material genètic entre bacteris, segons el qual els receptors sofreixen modificacions en llurs propietats genètiques sota l’acció d’extractes obtinguts a partir d’una altra soca.
Bé que en ésser descoberta feu pensar en la hipòtesi segons la qual l’ADN procedent d’un bacteri mort podria incorporar-se a l’ADN d’un bacteri viu de la mateixa soca o d’una altra de diferent, hom topà amb la dificultat de comprendre com una macromolècula de la grandària de l’ADN podia travessar la membrana bacteriana i el citoplasma fins a arribar a l’ADN del bacteri hoste Les dades que ofereix la microbiologia contemporània han fet evolucionar la manera de comprendre la transformació
arquivolta
Arquivolta romànica de l’església de Santa Maria de Covet (Pallars Jussà, segle XII)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Motllura o conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen un arc seguint-ne la curvatura.
Tingué un gran desenvolupament en els estils romànic i gòtic La grandària de l’obertura, a la part de fora, es va reduint progressivament mitjançant les arquivoltes i els brancals esbiaixats fins a arribar a la reduïda obertura d’accés Elements d’una arc, entre els quals s’observa l’ arquivolta La profusió d’arquivoltes permetia de tenir un espai on presentar les nombroses escenes allegòriques necessàries per a satisfer la intenció narrativa pròpia de l’art medieval Hom disposava aquestes escenes generalment en sentit radial en el romànic i longitudinal en el gòtic
calona
Biologia
Nom genèric d’un grup de glicoproteïnes de secreció interna dels mamífers adults, que en contacte amb les cèl·lules els inhibeixen la mitosi.
Segons Bullough, que fou qui les descobrí i anomenà, fan la funció de minvar la cadència de les divisions cellulars en el moment oportú, per tal que els teixits en creixement no depassin la grandària òptima L’existència d’aquest mecanisme contribueix a la comprensió de la manera com es desenvolupen els processos cancerosos quan aquests mecanismes no funcionen Les calones són específiques per als teixits però no per als animals Presenten una acció sinèrgica amb l’adrenalina i els corticoesteroides El seu pes molecular va de 2000 a 50000 daltons
tecla
Música
Cadascuna de les palanques que permeten accionar el mecanisme de producció del so en determinats instruments, on apareixen arrenglerades formant un teclat.
Són de diferent grandària segons que siguin per a tocar amb els peus o amb els dits de les mans, però les diferències de forma i de color en un mateix teclat responen a la necessitat d’identificar-les fàcilment Cadascuna té un moviment independent, que permet seleccionar els sons desitjats per mitjà de la pressió que exerceix l’intèrpret sobre el seu extrem anterior L’altre extrem, en bascular, pot accionar diversos tipus de mecanisme tibar un tirador, impulsar una peça lliure o fixada a la mateixa tecla, o bé provocar un contacte electrònic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina