Resultats de la cerca

Qualificat de balcó del Penedès, es veuen les muntanyes de l’Alt Penedès i, més enllà, el puig de Montagut i el Montmell, al límit entre el Baix Penedès i lrAlt Camp Des del castell es domina la plana per on corre l’Anoia i per on passava el camí que es dirigia a la marca, a la frontera De les restes conservades del castell de Subirats es dedueix que el recinte era reforçat per quatre torres rodones i que al mig hi havia la torre mestra S'hi han trobat teules i restes de ceràmica iberoromana, cosa que evidencia una…

Situació Vista de l’absis ornat amb decoració llombarda, apujat i fortificat M Anglada El temple parroquial de Sant Andreu queda al peu de la carretera de la Garriga a Llinars del Vallès, passat el quilòmetre 36 a la dreta, vers migjorn, dins d’un petit nucli de població Mapa L37-14364 Situació 31TDG429157 A poc més de 3 km de la Garriga ja es veu el poble i el campanar del temple MAB Història El lloc o terme de Samalús consta des del 1002 en la butlla de confirmació de béns a Sant Cugat del Vallès, monestir que tenia béns territorials “in Samaluz” Més endavant consta com una de les…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Pierola, tocant al terme de Collbató, i el fet d’estar situada en els límits del terme motivà que tingués els béns de la seva dotació repartits entre altres termes veïns No sembla que tingués altres funcions que la de simple capella rural destinada a servir el culte a uns masos llunyans de les respectives parròquies Depengué del monestir de Sant Llorenç del Munt Aquesta església es troba documentada a partir de l’any 995, en una venda feta per Ansalones i la seva muller Fremina a Guiteza i a la seva muller Amalvua, d’un alou amb…

Situació Antiga sufragània, situada al peu del camí ral, ara centre de culte de la parròquia de Santa Maria de Mediona ECSA - J Cruanyes i LI Claver La capella de Sant Pere és al nucli del poble de Sant Pere, a uns 100 m d’on comença la carretera de Mediona, en el quilòmetre 16 de la carretera de Vilafranca del Penedès a Igualada JCR-LICS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF877940 Història En un document del 1031, que correspon a una permuta de Guisla al monestir de Sant Cugat del Vallès, s’esmenta la casa de Sant Pere, que és al terme del castell de Mediona, prop del riu de Bitlles Entenem, amb…

La catedral de Girona encara conserva diversos objectes que són testimoniatge de l’atracció suscitada per la civilització islàmica sobre l’alta aristocràcia catalana del segle XI Una primera mostra d’això és la pedra de l’anell sigillar que restà encastat durant molt de temps dins l’altar que la comtessa Ermessenda de Carcassona havia ofert a la catedral de Girona L’atribució d’aquesta pedra ha estat objecte de controvèrsia Per a certs historiadors, com I Frank, l’anell sigillar era propietat d’Arsenda, muller de Reverter —el vescomte de Barcelona que esdevingué mercenari dels almoràvits al…

Els límits de llevant i de migjorn eren menys precisos Els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona s’hi establiren durant la segona meitat del segle X Hi residiren des del 986, i ben aviat esdevingué llur patrimoni familiar El primer vescomte documentat que exercí a Cardona fou Guadall, que ho era d’Osona Guadall II i que morí vers el 973 El succeí el seu fill Ermemir mort el 1010, que corroborà la carta de repoblació de Cardona concedida pel comte Borrell El primer a anomenar-se vescomte de Cardona fou Ramon Folc I de Cardona mort el 1086, bé que la seva mare Guisla apareix també…

Apareix documentat ja el 1018, i els seus dominis comprenien la baronia de Montseny castells de les Agudes i de Miravalls i les de Montpalau i de Palafolls Deixà com a hereu el seu fill Umbert de Sesagudes , dit també Umbert de Montseny , que fou pare del bisbe Bernat Umbert , de Guisla de Montseny , que heretà, amb el seu marit Bernat Gausfred, la baronia de Palafolls i foren estirp del llinatge de Palafolls, d' Udalard, Riambau i Ramon de Montseny —ardiaca de Girona— i, finalment, de l’hereu Guillem Umbert I de Montseny mort el 1112, que heretà les baronies de Montseny i…

Aquest castell, avui desaparegut, era situat probablement al cim del puig de Montagut, al sud del terme municipal, prop del límit amb Aiguamúrcia La seva història és molt vinculada a la dels propers castells de Querol i Pinyana La primera referència documental d’aquest castell és de l’any 990, en què Sendred de Gurb donà a Sant Cugat tots els alous que tenia dins del terme dels castells de Montagut, Querol i Pinyana Pocs anys més tard, el 996, el mateix Sendred i la seva muller Matresinda vengueren el castell de Montagut, juntament amb els de Querol i Pinyana, a Hug, fill d’Ansulf i germà de…

Modernament, la comunitat es traslladà a Sarrià, i l’antiga església ha mantingut el nom com a parròquia Fou fundada pels comtes de Barcelona Sunyer I i Riquilda, prop de l’antiga església de Sant Sadurní, al puig del Cogoll El 945 fou consagrada la seva església i s’hi aplegà la comunitat La primera abadessa fou Adelaida, dita Bonafilla, que sembla que era la filla dels fundadors es creu que és la mateixa abadessa Adelaida que entre els anys 942 i 949 regí el monestir de Sant Joan de les Abadesses i que més tard 986-994 tornà a regir el monestir de Sant…

Llupià deu el seu origen a una villa romana, com indica el seu nom, Lupianum villa de Lupus , Lupius o Lupianus La primera menció conservada, gràcies al cartulari de Cuixà, es troba dins una carta del 10 d’agost del 953, per la qual un tal Eldebrand donava al monestir “el seu alou” a llocs diversos del Rosselló, entre d’altres al territori de Lupianum Uns anys més tard 1 d’octubre del 965 el testament del comte de Cerdanya Sunifred manava lliurar a l’abadia de Sant Pere de Rodes “el seu alou de Llupià”, possessió que li va ser confirmada per butlles pontificals el 974 i el 990 i per un…