Resultats de la cerca

Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona entre el 1956 i el 1960, any en què es traslladà a Madrid, on participà en l’associació Dido Pequeño Teatro, un dels nuclis més vigorosos del teatre alternatiu i d’avantguarda Vinculada al moviment de dramaturgs hispànics encapçalats per Lauro Olmo, Martín Recuerda, Rodríguez Méndez o Carlos Muñiz, treballà en teatre i televisió amb directors com Alberto González Vergel, José MLoperena, Adolf Marsillach o Pilar Miró El 1965 fundà la seva pròpia companyia, amb la qual interpretà obres de Strindberg, Beckett o Eurípides i dirigí…

Installat a Barcelona des de la infantesa, estudià al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat Es perfeccionà amb Narciso Yepes i adoptà la guitarra de deu cordes S’interessà particularment per la música antiga, però el seu repertori inclou també obres contemporànies Ha participat en nombrosos concerts a Europa, Àsia i Amèrica Fou l’intèrpret del Concierto de Aranjuez en el concert celebrat amb l’Orquestra Nacional d’Espanya amb motiu del 80è aniversari del compositor, Joaquín Rodrigo El 1980 estrenà a Praga el Concierto Eco , de Tomás Marco, amb l’Orquestra de la Ràdio de Praga dirigida per…

Fou l’editor més important de França després de Pierre Attaingnant Començà la seva activitat el 1532, data més reculada en la qual es troba un llibre de Moderne, un volum titulat Liber decem missarum Signava amb el nom Jacobus Modernus de Pinguento els llibres editats per ell, fet que ha permès saber el seu lloc d’origen El 1523 ja era a Lió, on és citat en documents oficials Entre les obres publicades per Moderne destaquen la sèrie de vuit volums de motets titulada Motteti del fiore 1532-42, la sèrie de chansons anomenada Le parangon des chansons 1538-43 i les obres de llaüt del músic…

Fill del cardenal Roderic de Borja Alexandre VI i de mare desconeguda, fou legitimat per butlla de Sixt IV el 1481 El 1483 el seu pare li cedí la baronia de Llombai i li atorgà 50000 ducats per a adquirir béns als regnes hispànics El 1484, durant les disputes entre Ferran II i Alexandre VI sobre l’arquebisbat de Sevilla, fou empresonat El 1485 lluità al regne de Granada, i pel fet d’haver entrat el primer al raval de Ronda, Ferran II li concedí el títol d’egregi, estès als seus germans Cèsar, Joan i Jofré El 1485 comprà a Ferran II les terres de Gandia, i rebé el títol de duc…

Fou organista de l’església parroquial de San Pedro el Real Sevilla a la segona meitat del segle XVIII, i el 1780 fou nomenat organista suplent de la catedral de Sevilla Molt possiblement tingué contacte amb els cercles illustrats de la Sevilla de l’època Fou un dels primers compositors hispànics que escriví composicions per a pianoforte 1764 Des del 1769 mantingué relació amb la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del País, per a la qual compongué, entre d’altres obres, les Seis sonatas para clave y fuerte piano , opus 1, que presenten una estructura bipartida lent-ràpid, de…

És una de les penes més antigues i generalitzades Entre els hebreus el nombre de cops no podia passar de 40 en els pobles hispànics el nombre màxim ha estat de 200, llevat en el Liber Iuduciorum , que permet d’arribar als 300 A Roma era aplicada, des de la llei de les Dotze Taules, als injuriadors i als criminals escandalosos sense tenir-ne en consideració la condició social Als Països Catalans i a tota la península Ibèrica era aplicada habitualment als reus no pertanyents a les classes privilegiades Tant era aplicada al delinqüent lligat al costell, com passejat pels oficials de…

Entre les tribus càntabres cal esmentar els aurins, còncans, coniscs, morecans, orgenomescs, tamàrics, vadinians i velegians Hom troba en els càntabres un element bàsic preindoeuropeu i un altre de cèltic o indoeuropeu antic Tenien una cultura agrícola primitiva de tipus matriarcal Són esmentats per primera vegada el 195 aC el 151 aC foren aliats dels vacceus contra els romans A les ordres d’Afrani feren la guerra a favor de Sertori Foren aliats dels aquitans en llur guerra contra Juli Cèsar i els darrers hispànics sotmesos a Roma les anomenades guerres càntabres , contra els…

El gènere presenta diversitat de matisos quant a la forma, l’estil, la intenció i els elements constitutius Aquests darrers, amb llurs múltiples diversificacions, han tingut i tenen encara vigència i tractament folklòrics i en aquest sentit el gènere es pot considerar, àdhuc quant als seus precedents llatins medievals, com a arrelat en la tradició popular des dels orígens A partir de Marcabrú almenys, la poesia occitana conferí al gènere l’estructura i la forma que li esdevingeren clàssiques dins l’àmbit refinat i aristocràtic propi d’aquella El gènere, però, no ha estat mai uniforme del tot…

Marquès d’Espinar i fill dels comtes d’Elda, participà des de molt jove en les campanyes bèlliques de Flandes 1588-1600 i d’altres parts d’Europa Portugal 1581 i Sicília 1584 Comanador de Montiel i d’Ossa de l’orde de Sant Jaume, fou majordom de Felip IV, castellà de Perpinyà i virrei de Mallorca 1611-17 Ocupà altres càrrecs al servei de la monarquia dels Àustria hispànics, i arribà a ser ambaixador a la cort de Jaume I d’Anglaterra 1622-24 Plasmà les seves experiències militars i diplomàtiques en l’obra Las guerras de los Estados Bajos desde el año de MDLXXXVIII hasta el de…

Nebot de l’orguener Josep Cavaillé ~1700 - , el 1760 treballà a Santa Maria de la Real, a Perpinyà El 1762 s’establí a Barcelona, on construí l’orgue de Santa Caterina 1765 i es casà amb Maria Francesca Coll el 1767 Romangué a Barcelona fins el 1770, any en què retornà a Tolosa Durant aquest període, entre altres tasques, acabà l’orgue de Montreal Gèrs el 1785 amb el seu fill Domènec, i en esclatar la Revolució Francesa tornà a Barcelona amb la família Pare i fill feren l’orgue nou de la collegiata de Puigcerdà 1790, i repararen el de Santa Maria del Mar de Barcelona 1797…