Resultats de la cerca

Les rouredes són comunitats forestals sovint de sotabosc poc dens, integrades principalment per espècies arbòries i arbustives de fulla caduca, entre les quals predominen els roures Als Països Catalans n'hi ha quatre menes principals La roureda de roure de fulla gran creix en terrenys silicis i costeruts, a les muntanyes humides del Principat La roureda de roure de fulla petita es fa en terres calcàries i relativament eixutes de la muntanya mitjana submediterrània del Principat i del País Valencià La roureda de roure martinenc es troba a l’estatge montà submediterrani de les…

El tipus més corrent de transformació és la que sofreixen diversos minerals com la mica i, en alguns casos, els piroxens i els amfíbols Consisteix en un seguit de processos d’hidratació amb substitució d’ions, que provoca canvis d’estructura, sobretot separació progressiva de les capes cristallines a mesura que l’aigua amb el seu efecte de falca les va penetrant D’això resulten diverses menes d’argiles, cada cop més alterades illítica, vermiculítica, montmorillonítica, que guanyen en poder d’intercanvi d’ions Un cas particular d’argilització és la caolinització que sofreixen els feldespats…

Defineix com a elements d’informació les espècies, els hàbitats, els geòtops i els elements protegits, a partir dels quals obté cartografia digital temàtica i bases de dades amb informació estandarditzada Té aplicació en l’àmbit de la política de conservació de la natura i la planificació territorial, i la seva creació respon als compromisos adoptats per les lleis catalanes sobre conservació i als compromisos internacionals entre d’altres, la directiva Hàbitats, el Conveni sobre diversitat biològica i l’Agenda 21 Organitza les consultes al voltant de la cartografia temàtica geològica, d’…

Moltes espècies són conreades en jardineria, especialment les culti-vars híbrides, i les berbenes híbrides , de fulles ovalades i flors d’1 cm de diàmetre, molt oloroses, monocromes o bigarrades La berbena per excellència V officinalis és una planta herbàcia perenne, de tija quadrangular, pilosa, de 60 a 80 cm d’alçada, fulles de contorn oblong triangular, molt dividides, i flors petites, liloses, lleugerament bilabiades, agrupades en llargues espigues terminals Es fa en herbassars ruderals i vores de camins una mica humides Conté un glucòsid, la verbenalina, i hom en fa, per…

El cabusset Tachybaptus ruficollis és el més petit 25-27 cm i el més abundant de tots els cabussons Noteu a la fotografia el color teula de les galtes i la gola que caracteritza el plomatge estival d’aquesta espècie, i compareu-lo amb el plomatge hivernal, més somort Xavier Ferrer Aquest petit ocell cabussador es pot veure tot l’any en indrets adients dels Països Catalans, quelcom més escampat a l’hivern Resten encara per determinar l’origen i l’abast dels efectius hivernants forans El cabusset es distribueix pel sistema d’aiguamolls litorals, incloent-hi les àrees humides de…

La xivita Tringa ochropus , de mantell bigarrat i fosc, presenta un carpó blanc molt conspicu no visible a la fotografia, que correspon a un exemplar de les Balears, el qual permet de diferenciar-la d’altres congèneres més o menys semblants Fa uns 25 cm Jesús R Jurado La xivita és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor A l’hivern se’n veuen d’una forma irregular, i en nombre molt escàs, algunes en punts de Catalunya, el País Valencià i les Illes Espècie poc gregària, normalment s’observa solitària o, més rarament, en petits grups de fins a 5 o 10 ocells, i és citada tots…

És un gran plec anticlinal de direcció est-oest, format a l’oligocè i constituït per capes paralleles alternants de materials sedimentaris conglomerats, gresos i margues que han facilitat l’acció erosiva dels rius Constitueix la partió d’aigües entre les conques del Fluvià i del Ter i és travessada pel Ges, que forma una petita vall subsegüent Les precipitacions són abundants i de règim regular uns 1 000 mm de mitjana anual Els alzinars fins a 800-900 m i les rouredes seques cobreixen els solells, i les rouredes humides fins a 700-800 m i les fagedes, les obagues L’explotació forestal,…

Bé que poc cantaires, són apreciats com a ocells de gàbia per la vistositat i la docilitat els més coneguts són el bengalí de bec blau Lagonostica rubricata , dels llocs despoblats de l’Àfrica oriental, el bengalí gris blau L caerulescens , que habita prop dels habitatges humans, per tota l’Àfrica occidental, el bengalí vinós L vinacea , de les plantacions de bambú, també a l’Àfrica occidental, el bengalí cordó blau Estrilda bengaliensis , del Senegal i del Sudan, que construeix vistosos nius en forma de cúpula prop dels vespers, com a mesura de seguretat, o utilitza a vegades els nius…

Fou excavat l’any 1997, fruit de la important concentració de material fossilífer aparegut durant els rebaixos de l’ampliació de la Mútua Sanitària d’aquesta localitat Un seguit d’esllavissades procedents de l’àrea actual de Matadepera afavorí la conservació d’una variada fauna d’un estadi climàtic temperat Entre aquesta fauna es trobaren animals vinculats a zones humides limítrofes, com els hipopòtams i els peixos d’altres més relacionats amb zones boscoses, com els cérvols gegants megaceronts i les daines, i d’altres més propis d’espais oberts, com el cavall de Stenon, l’…

Ateny de 20 a 60 cm d’alçària Les fulles són palmatipartides, amb el marge dentat, de flors blanques o rosades, molt petites, aplegades en umbelles denses i arrodonides, semblants a glomèruls, les quals són disposades a la vegada en cimes umbelliformes de tres o quatre radis, i de fruits amb agullons uncinats És herba remeiera, amb virtuts anticatarrals, vulneràries i astringents