Xivita

La xivita és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor. A l’hivern se’n veuen d’una forma irregular, i en nombre molt escàs, algunes en punts de Catalunya, el País Valencià i les Illes.

Espècie poc gregària, normalment s’observa solitària o, més rarament, en petits grups de fins a 5 o 10 ocells, i és citada tots els mesos de l’any. El pas de primavera s’inicia al començament de març i acaba al final d’abril o els primers dies de maig, tot i que hi ha algunes dades d’ocells primerencs al final de febrer (26.02.76 a Menorca, 21.02.80 al delta de l’Ebre i 27.02.82 al Maresme). És molt rara durant la segona quinzena de maig i tot el mes de juny, les observacions tornen a augmentar durant el juliol i el pas de tardor es perllonga fins al final d’octubre. Del novembre al febrer hi ha dades esparses, però regulars, d’uns pocs ocells que romanen a les nostres latituds a l’hivern.

La xivita és un ocell de les zones humides d’aigua dolça, i és tant o més freqüent al rerepaís que al litoral. És comuna a les valls fluvials, estanys, basses de reg, camps inundats i arrossars; és molt més rar a les salines, i també es veu a les mulleres de l’alta muntanya pirinenca.

A l’hivern, com ja hem esmentat, s’observa regularment, però en molt poca quantitat. Hi ha dades als aiguamolls de l’Alt Empordà (2 ocells el gener de 1977 i un el gener de 1980), el delta del Llobregat (2 el gener de 1980, 2 el gener de 1984 i un el gener de 1985), el delta de l’Ebre, on és gairebé regular (des del 1973 fins al 1985 s’han observat cada any, excepte el 1978, el 1980 i el 1982, normalment 1-12 ocells, màxima de 41 el 1973). També hiverna regularment, però en nombre molt petit, a les zones humides del Baix Vinalopó, i a les Illes hi ha unes poques dades hivernals a Menorca (un ocell el 12.12.76. Un el 12.12.77 i 2 el gener de 1979) i una altra observació hivernal a les salines d’Eivissa.