Resultats de la cerca
Es mostren 3179 resultats
Georges de la Hèle
Música
Compositor flamenc, actiu a la Península Ibèrica.
Es formà musicalment a la catedral de Nostra Senyora d’Anvers i possiblement fou nen cantor a la collegiata de Soignies El 1560 estava entre un grup de nens cantors que anaren a servir la capella de Felip II a Madrid, on romangué durant uns deu anys Els darrers anys, a més, cursà estudis a la Universitat d’Alcalá El 1570 tornà als Països Baixos i estudià teologia a la Universitat de Lovaina Fou mestre de cor a Sant Rombaut de Malines el 1572, i cap al 1574, a la catedral de Tournai El 1580 Felip II el nomenà mestre de la capella reial Rebé alguns beneficis eclesiàstics, però els perdé en…
mestre Rodrigo
Escultura
Escultor alemany, actiu a la península Ibèrica.
És autor del cadiratge baix de la catedral de Toledo, amb relleus que representen la guerra de Granada 1489-94 Vers el 1498 començà el cadiratge de la catedral de Plasència, amb relleus de figures grotesques, que ironitzen la societat del seu temps El cadiratge de la catedral de Ciudad Rodrigo fou fet, majorment, pels seus deixebles La seva obra té dues influències, l’alemanya en la temàtica i la flamenca en l’estil, i és un pas del gòtic vers el Renaixement
Sistema Central
Serralada
Sistema muntanyós de la península Ibèrica, format per un conjunt de serralades que constitueixen una espina dorsal que divideix en dues parts la Meseta castellana.
Constituït per una sèrie de dovelles allargades segons la direcció general NE-SW, aixecades per damunt dels 2 000 metres d’altitud, s’estén des dels contraforts més occidentals de la Serralada Ibèrica fins a Portugal D’orient a occident se succeeixen les serres de Somosierra, Guadarrama, Gredos, Peña de Francia, Gata i la da Estrêla És format per roques del sòcol paleozoic de la Meseta, del qual es diferencia morfològicament a causa de les grans fractures mestres, de direcció general igual que la de la serralada, i…
monts de Toledo
Serralada
Sistema muntanyós, situat a la Submeseta meridional ibèrica.
S'estén d’E a W, des de La Mancha, Sierra de la Calderina 1208 m, fins a la serralada portuguesa de San Mamede 1025 m Assoleix la màxima altitud a Las Villuercas, de la serra de Guadalupe 1609m Hom sol distingir-hi dues seccions principals una d’oriental, que comprèn els monts de Toledo pròpiament dits —serralades de Calderina, Chorito, Yébenes, Rocigalpo 1448 m—, i una d’occidental —serralades d’Altomira 1443 m, Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamede— Formats per materials paleozoics sobre basament granític, constitueixen la divisòria d’aigües entre les conques del Tajo, al N, i del…
morisc | morisca

Situació dels moriscs al País Valencià i la seva distribució en filloles l’any 1602
© Fototeca.cat
Història
Descendent dels musulmans andalusins que continuà habitant a la península Ibèrica després de la Reconquesta.
Bé que jurídicament s’estableix una distinció entre moriscs i mudèjars , segons que haguessin estat batejats o no, la documentació de l’època no la recull moro En línies generals, hom pot dir que, a partir del segle XVI, cal considerar batejat i, per tant, morisc tot el romanent musulmà peninsular Llur distribució geogràfica, molt irregular, depengué de com havia estat feta la reconquesta, i generalment continuaren en els llocs d’origen, amb l’excepció dels de Granada, que foren deportats com a conseqüència de la revolta de Las Alpujarras 1568-70 Al moment de l’expulsió 1609 sembla que…
lusità | lusitana
Història
Individu d’un poble preromà que ocupà la zona occidental de la Meseta, a la península Ibèrica, des del Duero fins al Guadiana, i una gran part de l’actual Extremadura i que donà nom a la província romana de la Lusitània.
Considerat el principal grup ètnic i històric de Portugal, uns autors creuen que els lusitans són d’origen cèltic, mentre que uns altres els consideren ibèrics Segons les teories recents, sembla que es tracta d’un poble autòcton amb aportacions indoeuropees, però amb un clar predomini ibèric preindoeuropeu La seva constitució com a poble es pot datar del segle III aC, que apareixen com a mercenaris dels cartaginesos El 190 aC començaren la lluita contra els romans i intentaren l’ocupació de territoris veïns El seu capitost més cèlebre fou Viriat, que aconseguí importants victòries sobre els…
bastetà | bastetana
Història
Individu d’un poble preromà establert al sud-est de la península Ibèrica, que ocupava part de les actuals províncies de Múrcia, Almeria, Granada i Jaén, entre els antics territoris dels contestans al nord, dels oretans i els turdetans a l’oest i al sud, i els libifenicis a l’est.
Eren ciutats dels bastetans Basti avui Baza, que donà nom al grup Acci Guadix i Tutugi Galera, en terres granadines, i Tugia Peal de Becerro, Mentesa Bastia La Guardia i Orongis o Auringis potser Jaén, en territoris de la província de Jaén Les fonts tardanes atribueixen als bastetans bastetani un territori que arriba fins a l' Anas , avui Guadiana Bastetans, ibers i tartessis devien pertànyer a una ètnia i tenir unes condicions naturals i socials molt semblants La cultura material dels bastetans assolí una forta personalitat, especialment des del final del segle V aC fins al segle III, aC…
Bisgargis
Població ibèrica del país ilercavó, suposada antecedent de Morella.
Fou colònia romana amb el nom de Bisgargis Blandae
Metro Goldwyn Corporation
Cinematografia
Sucursal de la distribuïdora nord-americana Metro-Goldwyn-Mayer Ibérica, que s’establí a Barcelona el 1924 amb el nom de Metro Goldwyn Corporation per tal de gestionar directament el lloguer dels seus títols.
Des del 1919 els films de la Goldwyn Pictures eren importats a l’Estat espanyol per la societat Casanovas i Piñol, i els de la Metro Pictures per la casa Julio César El 1924 es produí la fusió de la Goldwyn amb la Metro, i la nova empresa, Metro Goldwyn Corporation, importà directament els seus títols La casa fou dirigida per William Lewis Simpson, i el 1926 Francisco García accedí a la sotsdirecció, un alt càrrec de l’empresa Vilaseca y Ledesma Aquest mateix any s’estrenaren a l’Estat espanyol els primers films de la First National distribuïts per la Metro Goldwyn Corp El 1927, amb l’ingrés…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina